Monthly Archives: February 2008

Nens espanyols en el límit de la pobresa

 

Un de cada quatre nens espanyols viu en el límit de la pobresa

26.02.08 

El 24% dels nens i adolescents espanyols (fins als 17 anys) viu en el límit de la pobresa, un dels percentatges més alts de la Unió Europea (la mitjana de la qual és el 19%), segons l’informe anual sobre protecció social fet públic avui per la Comissió. Si es té en compte al conjunt de la població, el risc de pobresa afecta a Espanya al 20% dels ciutadans.
L’estudi posa en relleu a més que Espanya es troba entre els Estats membres on les ajudes públiques tenen un menor impacte en la reducció de la pobresa. En el conjunt de la UE, un total de 78 milions de ciutadans estan exposats a un risc de pobresa (el 16%). D’ells, 19 milions (19%) són nens.
En la majoria de països de la UE, els nens corren més risc de caure en una situació en la qual no tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques que la resta de la població. Les úniques excepcions són Dinamarca i Finlàndia (només 10% de pobresa entre nens), Eslovènia (12%), Xipre (11%), Alemanya (12%) i Bèlgica (15%).


Les causes
L’informe detecta tres causes principals que expliquen la pobresa infantil a la UE: la falta de treball dels pares, els salaris insuficients i una ajuda insuficient per a les famílies.
En el cas d’Espanya, l’alt nivell de pobresa és el resultat sobretot de l’elevat nombre de nens que viuen en famílies on només un dels dos progenitors treballa. També influeix que l’impacte de les transferències públiques (com ajudes a la família o prestacions per desocupació) en la reducció de la pobresa es trobi entre els més baixos de la UE (14% enfront del 42% de mitjana comunitària).


Quatre categories Atenent a aquests criteris, la Comissió classifica als Estats membres en quatre categories. Espanya està en el furgó de cua juntament amb la resta de països que registren alts nivells de pobresa infantil (Grècia, Itàlia, Lituània, Letònia, Luxemburg, Polònia i Portugal).
Aquests Estats membres es caracteritzen per l’alt risc de pobresa entre els treballadors i per una escassa incidència de les ajudes socials. L’Executiu comunitari els recomana que adoptin estratègies globals per millorar els ingressos de les famílies i facilitar l’accés a llocs de treball de qualitat, sobretot per als progenitors que aporten el segon salari.

Premsa 27.2.08  

1)     Feu una breu descripció del contingut de l’ article.

2)     Quines són les causes del problema de la pobresa entre els nens?

3)     Busqueu dades que ens ajudin a comparar el percentatge d’ Espanya amb el d’ Alemanya, per exemple.

4)     Itàlia i Luxemburg al furgó de cua!! És vertadera aquesta informació? Assegureu-vos!  Busqueu informació.

5)     Busqueu informació de la premsa recent que parli del tema.

6)     Entreu en les pàgines de la Unió Europea per buscar més informació.  

Els valors

Els valors

Valors.  

Una presentació il·lustrada i breument comentada de dotze valors del nostre entorn.

  http://www.xtec.es/~lvallmaj/sumpasse.htm Fer un document amb els 12 valors que es descriuen: 1)   Resumiu reescrivint de forma personalitzada l’ explicació de cada un dels valors.2)   Classifiqueu-los segons els considereu positius o negatius.3)   Afegiu dos valors que considereu positius.

4)   Poseu la imatge d’ un personatge històric representatiu de cada un dels valors i justifiqueu el perquè.

5) Feu una lectura de la descripció de la batalla de les Termòpiles: expliqueu quins valors representen els soldats que s’ enfronten als perses.

Lluita per la democràcia

LA LLUITA PER LA DEMOCRÀCIA. 

1.2 Un experiment que durà poc

La democràcia va ser un invent grec; el camí vers ella fou ple d’obstacles i bàsicament consistí en un procés d’arrencar privilegis a l’aristocràcia. Primer, s’escriuen i publiquen les lleis; un cop establerta la voluntat dels més forts, s’inicia el lent i violent procés de fer-ne qüestió, debat i millora.

Així, el -624 es publiquen les lleis de Dracó, lleis molt dures que permetien, per exemple, exigir l’esclavitud a qui no pagava un deute. Posteriorment, es redueix el poder de l’aristocràcia amb la constitució de Soló. És amb les reformes de Clístenes, el -510 i després de conflictius anys de tirania, quan s’introdueix el concepte clau de la democràcia, el concepte d’isonomia o llei igual, és a dir, que les mateixes lleis regeixin per a tots, pobres o rics, de llinatge humil o de llinatge noble. I, finalment, amb Pericles la democràcia esdevé efecte i directa, arrencant a l’aristocràcia els seus darrers privilegis. A partir d’ara, tots els ciutadans tindran els mateixos drets; uns càrrecs públics seran ocupats pels més votats i altres seran assignats per sorteig.

Però la democràcia no s’establí per tot el món grec o hel·lènic. Aquest, estava constituït per centenars de polis o ciutats independents; unes, certament, van seguir el model democràtic d’Atenes, però en altres polis es mantingué el règim aristocràtic seguint el model de la militarista Esparta.

La democràcia grega fou una conquesta innovadora. És llei de la natura que s’imposin els més forts, els més espavilats, els més rics,… no tots els ciutadans. Era una democràcia directa en la qual tothom intervenia en la presa de decisions, no representativa com la nostra. A més d’isonomia, la mateixa llei per a tots, hi havia isegoria (iso + àgora), és a dir, igualtat en el dret a parlar en l’espai públic o àgora; també isoteleia, igualtat a l’hora de pagar impostos; i també isocratia, igualtat en l’accés a càrrecs públics.

Els atenesos opten per l’ igualtat, ara bé, es tractava d’una igualtat només entre els que eren ciutadans de la polis. Aquests sí que comptaven i tenien drets; però dins d’aquesta categoria no hi figuraven les dones, ni els estrangers, ni els esclaus; tots aquests estaven mancats dels drets que compartien els ciutadans.

Malgrat ser una democràcia incompleta, suposà una millora en la gestió de les relacions humanes; una millora que durarà poc. Amb l’Hel·lenisme (finals del segle IV abans de Crist), l’organització democràtica de la vida social serà arraconada de la història durant segles i segles: era un experiment incomplet però encara massa revolucionàri. La reimplantació contemporània de la democràcia ha passat per nous obstacles i noves lluites tornant a arrencar privilegis als forts. En la història de la humanitat, al llarg de mil·lenis i segles, ha dominat la desigualtat i l’absència de drets per la majoria; les democràcies han estat una excepció.

 1)    Què vol dir aristocràcia? 2)    Escriu el noms dels 3 dirigents que fan possible  l’aparició de la democràcia. 3)    Quin és el concepte essencial de la democràcia? Què vol dir? 4)    Quina és la persona que fa de la democràcia un realitat? Per què? 5)    Quina va ser la diferència entre Atenes i Esparta? 6)    Què vol dir que la democràcia a Atenes era directa? 7)    Els ciutadans tenien drets, però qui no era considerat ciutadà? 8)    Quant va  durar l’ experiència democrática a Atenes? 9)    Busca tres imatges: Atenes, Pericles i Esparta. Descriu la imatge. 10)                      Fes-ho tu: Pèricles, elogi de la democràcia Escribiu les quatre frases correctes amb la puntuació obtenguda. 11)Fes-ho tu: Dos models: Atenes i Esparta. Escribiu les respostes correctes. 12)Fes-ho tu:Ciutadans d’Atenes i d’avui. Escriu les respostes correctes. 13) Poseu totes les respostes a “Comentaris”

Un món sense drets?

Aquiles i Héctor.

Cal entrar en aquesta pàgina.

http://www.xtec.es/~lvallmaj/edupolis/1sensdre.htm 

Treballarem l’ apartat 1.1 La llei del més fort 

Feu tot el treball en un document word. Quan acabeu el guardeu en el vostre pen drive i el poseu amb el vostre nom a dalt a la secció Comentaris.

1. Llegiu aquest apartat (Des del principi fins on diu homo homini lupus)  i feu un resum del que diu. No és vàlid seleccionar i copiar. Cal escriure amb paraules pròpies. 

2.     Per què parla el text de la Il.líada? 

3.     Seleccioneu una imatge que il.lustri el que explica el text i justifiqueu a sota per què la poseu. 

4.     Què és el Codi d’ Hammurabi? Per que el text parla d’ aquest codi? 

5.     Busque informació sobre Hammurabi i resumiu-la breument. Poseu una imatge. 

6.     Entreu a l’ espai Gilgamesh, l’ heroi que reflexiona: Quins són els reptes de Gilgamesh? 

7.     De què està orgullòs finalment? 

8.     Feu el poema i escribiu sense ajudar-vos. Poseu  la puntuació obtinguda. 

9.     Entreu a  “Fes-ho tu: “Codi de Hammurabi: un primer pas” 

10. Per què escriure les lleis va ser positiu? 

11. Sobre què es legislava? 

12. Feu l’ exercici 

13. Escribiu les paraules correctes. 

14. Fes-ho tu: Ilíada, ideal aristocràtic: entreu en aquest exercici.

15. Feu-lo. 

16. Escribiu les paraules correctes. 

Iran: Nine minors waiting to be hanged

 

Iran: Nine minors waiting to be hanged

Tehran, 4 Feb. (AKI) – Nine minors condemned to death in Iran are waiting in prison for their 18th birthday when they will be executed.

The minors – Benjamin Rasouli, Behrooz Shojaii, Morteza Feizi, Massoud Kafishir, Saiid Gazi, Hossein Taranj, Mehdi Azimi, Hamed Pour Heydari and Mostafa Naghdsi – are all minors that committed crimes during their adolescence.

All were found guilty by Islamic courts and condemned to death.

The teenagers are being detained in prison in Rajaishahr, around 100 kilometres from Tehran.

Although it has signed all the conventions that ban the death penalty for minors, Iran has hanged many young people who at the time they committed their crimes were under 18 years of age.

The last young person hanged for committing a crime during his adolescence was Makwan Moloudzadeh, hanged on December 5 last year in Kermanshah prison in Iranian Kurdistan.

Makwan was accused of having had homosexual relations with two companions at the age of 13.

Iran is a party to the International Covenant on Civil and Political Rights and the Convention on the Rights of the Child, both of which require that the authorities do not execute child offenders – those under 18 at the time of their alleged offence.

At the time of Makwan’s execution, human rights group, Amnesty International, said: “Execution for a crime committed at the age of 13 is a gross abuse of international human rights, which prohibit the execution of those convicted of crimes committed under the age of 18.”

Amnesty said in 2007 alone, the Iranian authorities executed at least five other child offenders while at least 75 others remain on death row.ttp://www.adnkronos.com/AKI/English/Security/?id=1.0.1843146531

ttp://www.adnkronos.com/AKI/English/Security/?id=1.0.1843146531

5.2.08