Bàdminton

1.Introducció i paraules clau

Video introducció:http://www.youtube.com/watch?v=RZ2k-tsX5KE

                Esport que es juga amb un implement anomenat raqueta. Les característiques del terreny de joc apareixen especificades en l’article. D’acord amb el reglament, el terreny de joc ha d’estar  cobert, encara que es pot jugar a l’aire lliure. La xarxa, de 75 cm d’amplada, té una alçada de 152 centímetres. La figura de l’esquerra representa les zones de joc. A la figura de la dreta estan representades les zones on poc caure el volant durant la sacada.

  

2. El reglament

El bàdminton es juga de forma individual i per parelles. Les parelles poden ser mixtes. L’objectiu del joc és enviar el volant per sobre de la xarxa i que caigui sobre el terreny de joc contrari.

 

2.1. La sacada o servei

Quan saquem el contacte s’ha de produir sempre per sota del maluc, moment en el qual l’empunyadura ha d’estar per sota del cap de la raqueta. La sacada es considera executada si el volant toca la raqueta o el cos de la persona que fa la sacada (per tant, es pot repetir si el volant cau directament a terra, sense tocar res). El volant ha de ser tornat obligatòriament per la persona situada en diagonal d’aquella que fa la sacada.

 

2.2. La posició en el camp

En el joc individual, la posició inicial en el campo se sorteja. El primer que tria pot fer-ho entre:

·          treure.

·          escollir el camp on jugarà.

 

Els jugadors es col·loquen en diagonal: a la dreta, quan la puntuació de qui serveix és zero o parell, i a l’esquerra quan la puntuació és senar. La persona que serveix i la persona que rep poden estar en qualsevol posició dins de la seva zona. Un cop s’ha produït la sacada, tots dos jugadors poden ocupar qualsevol posició.

 

El partit es disputa a tres jocs. Els jugadors canvien de camp quan finalitza un joc. També ho fan al llarg del tercer joc quan la persona que va guanyant arriba a:

·          8 punts (en els jocs que es disputen a 15 punts).

·          6 punts (en els jocs que es disputen a 11 punts).

 

En aquest tercer joc, la persona que estava sacant abans del canvi ho continua fent després del canvi de camp.

 

2.3. La puntuació

Un jugador s’anota un tant si, després d’haver  sacat ell, aconsegueix que el volant toqui el terra del camp contrari, o que l’adversari faci falta.

 

El partit el guanya la persona que primer guanya dos jocs. El joc el guanya la persona que primer s’anota 15 punts (en el cas dels homes o dels partits de dobles) o 11 punts (en el cas de les dones). Tanmateix, hi ha unes situacions especials:

 

 

El joc s’acaba quan s’arriba a …

… però, si s’empata a …

… qui empata pot escollir de jugar …

HOMES

15

13 / 14

5 / 3 punts més

DONES

11

 9 / 10

3 / 2 punts més

DOBLES

15

13 / 14

5 / 3 punts més

 

En aquests casos en què es decideix d’allargar el partit  2, 3, o 5 punts, es comença a comptar des de zero.

 

2.4. Les faltes

Algunes situacions en què es produeix falta són:

 

a)         Durant la sacada:

·          Si la persona que serveix (o la que rep) estan fora de la seva zona o trepitgen les línies que les delimiten (figura 2).

·          Si la persona que serveix (o la que rep) no estan en posició estacionària mentre s’efectua la sacada (han de tenir tots dos peus en contacte amb el terra).

·          Si el volant no passa per sobre de la xarxa.

·          Si el volant cau a terra fora de la zona de sacada del jugador contrari sense que aquest jugador el toqui (és falta de qui fa la sacada).

·          Si el volant  cau a terra dins de la zona de sacada sense que el toqui la persona que rep (en aquest cas, és falta de la persona que rep).

·          Si la persona que serveix (o la que rep) fan algun moviment d’alguna part del seu cos per tal d’enganyar al contrari (fa una finta).

 

b)         Durant el joc (és falta de la persona que està jugant el volant):

·          Si el volant cau a terra.

·          Si el volant toca el seu cos.

·          Si toca el volant amb la raqueta dues vegades consecutives.

·          Si transporta o empeny el volant amb la raqueta.

·          Si manté aixecada la raqueta prop de la xarxa per a fer rebotar el volant quan el contrari el colpeja cap avall, llevat que el jugador vulgui protegir-se la cara amb la raqueta.

 

També comet falta el jugador que toca amb el seu cos o amb la raqueta la xarxa o els pals que l’aguanten mentre el volant està en joc.

 

No és falta si el volant toca la xarxa, ja sigui durant la sacada o durant el joc. Les línies formen part de les superfícies que delimiten (és a dir, formen part del terreny de joc a l’hora de decidir si un volant a caigut dins o fora del terreny de joc).

2.5. El joc de dobles

Algunes de les normes que se segueixen en el joc de dobles són específiques. Anem a resumir-les.

 

El terreny de joc es veu incrementat pels passadissos laterals (figura 1,l’article).  Després del sorteig, cada equip decideix quin dels dos jugadors començarà sacant (o rebent, segons el que li toqui fer a l’equip).

 

Quan un equip recupera la sacada, treu la persona que ocupa la posició dreta. Si l’equip fa falta (o el volant cau a terra dins del seu camp), el seu company té dret a fer la segona sacada de l’equip des de la posició contrària a  la de la persona que va fer la primera sacada. Si l’equip fa una segona falta (durant la sacada o durant el joc), el dret de sacar passa a l’equip contrari (començarà fent-ho la persona que inicialment estava situada a la dreta). En resum, després de què un equip ha gaudit de dues sacades, li toca el torn a l’altre equip, i així successivament. Només al començament del partit, l’equip que comença servint no té dret a fer una segona sacada després de fer falta.

 

Mentre l’equip vagi sumant punts, continuarà sacant el mateix jugador, però anirà intercanviant la posició (dreta-esquerra) amb el seu company de manera que mai faci dues sacades consecutives sobre la mateixa persona. Durant la sacada, les persones que no estan involucrades directament poden ocupar qualsevol posició en el seu terreny de joc. Les posicions inicials d’un equip es repetiran cada vegada que la seva puntuació sigui zero o parell.

 

3. La tècnica i tàctica

a). La sacada o servei

La sacada es pot fer de dues maneres. La més habitual (la sacada per sota) és la que apareix a la figura 2, a l’esquerra: el jugador deixa anar el volant alhora que la raqueta  inicia un moviment circular. Una altra manera de treure és mitjançant la sacada de revés (figura 2, a la dreta). Pot ser més fàcil per alguns principiants, però té l’inconvenient de què no es pot enviar el volant massa lluny.

 

Segons la trajectòria que segueix el volant, la sacada pot ser curta o llarga (figura 4). La sacada curta és la més habitual en el joc de dobles. També es fa servir en el joc individual quan el contrari es troba massa endarrerit. Cal que el volant passi per sobre de la xarxa fregant-la i caigui prop de la línia. Si el volant puja massa, el contrari s’avançarà i farà una rematada.

 

 

 

 

 

La sacada llarga és més freqüent en el joc individual. Cal anar molt en compte perquè, si ens quedem curts, podem provocar la rematada del contrari. 

Tant si fem servir la sacada llarga com si utilitzem la sacada curta, cal triar el costat on enviarem el volant. Recorda que, per a una persona dretana, sempre és més difícil d’executar un cop de revés que un cop normal. Per tant, normalment enviarem el volant a l’esquerra de la persona que rep.

 

b). Els cops bàsics

La classificació dels cops que es fan servir al bàdminton té en compte la trajectòria que segueix el volant després de ser colpejat (figura 4). Així, parlem de globus, rematades, deixades i cops normals (per a no fer servir la paraula anglesa “drive”, que no és massa encertada). Aquests quatre cops poden subdividir-se en dos grups: de dreta (executats pel costat hàbil) i de revés (executats pel costat inhàbil: l’esquerre en el cas de les persones dretanes). Així, tindrem globus de dreta i globus de revés; deixades de dreta i deixades de revés.

 

Encara podem subdividir més la classificació (almenys en teoria) doncs els 8 tipus de cops que tenim fins ara poden executar-se cadascú de tres maneres diferents segons l’alçada a la qual es produeixi el contacte del volant amb la raqueta:

·          Amb el braç estès i la raqueta elevada.

·          Amb el braç flexionat i la raqueta a l’alçada del cap.

·          Amb el braç estès, però per sota..

 

Aquesta darrera subdivisió no és possible en tots els casos. Així, per exemple, la rematada (que pot ser normal o de revés) només és possible amb el braç estès i la raqueta elevada, mentre que el globus de revés per sota és molt inusual perquè exigeix molta força al braç.

 

Una norma que heu de seguir sempre quan jugueu a bàdminton és que cal colpejar el volant en el punt més alt de la seva trajectòria que sigui possible. Si no ho feu, reduireu les vostres possibilitats de guanyar el punt.

 

b.1). El globus

L’objectiu d’aquest cop és obligar al contrari a desplaçar-se cap al final de la pista (sobretot quan està avançat). Si ens torna el volant prop de la xarxa, podem fer una rematada; si no, sempre podem respondre amb una deixada (seguida d’un altre globus, i repetim la combinació).

 

El globus pot ser ofensiu i defensiu. El globus ofensiu no puja massa alt, cau més ràpidament i es fa servir després d’una deixada. El globus defensiu arriba a una alçada més gran. L’utilitzem perquè el volant tingui un temps de vol més gran i puguem recuperar una bona posició a la pista.

 

b.2). La rematada

És el principal cop ofensiu. Pot ser de dreta o de revés. Cal executar-lo prop de la xarxa

 

b.3). La deixada

Una bona deixada ha de permetre que el volant passi la xarxa fregant-la i caigui tan a prop d’ella com sigui possible. Quan colpegem el volant per dalt, la seva trajectòria no ha de ser ascendent perquè, si puja, la durada del seu vol és més llarga i dóna temps al contrari a reaccionar.

 

b.4). El cop normal

Els anglesos l’anomenen “drive”. La seva trajectòria no és tan elevada com la del globus. Si el fem amb molta força, la seva trajectòria acostuma a ser horitzontal.

 

4.Sessió d’entrenament

 

4.1 Les combinacions de cops en el joc individual

 

Les més utilitzades en el joc individual són tres:

a) Combinació globus‑deixada: Consisteix  en alternar  ambdós cops per tal d’obligar al contrari a desplaçar-se al llarg de tota la pista, a ser possible diagonalment.

b) Quatre cantonades: Similar a l’anterior, es tracta d’esgotar al contrari i no deixar-li temps perquè prepari els seus cops (figura 5).

c) Contrapeu: Quan el contrari intueix cap a on enviarem el volant i s’anticipa desplaçant-s’hi (per exemple, quan estem utilitzant la combinació globus-deixada), aleshores llancem el volant en sentit contrari al del desplaçament del jugador. Per exemple, després d’una combinació de successives deixades i globus, fem dues deixades o dos globus seguits.   

4.2 La col·locació dels jugadors en el joc de dobles

 

La parella de jugadors pot col·locar-se de dues maneres diferents al llarg d’un partit: “davant-darrera” i “costat a costat”.  Una tercera possibilitat, que és la combinació de les dues anteriors, és més complicada de dur a terme, especialment per als principiants.

 

a) La col·locació “davant-darrera”: Els dos jugadors se situen en la línia central, un darrera l’altre.  El jugador més avançat torna els cops curts i el jugador més endarrerit s’encarrega de la resta de cops. El jugador més endarrerit  sol ser el més alt i fort (normalment el noi, en la competició mixta).

 

b) La col·locació “costat a costat”:  Els dos jugadors se situen a la mateixa distància de la xarxa. Cadascun s’encarrega dels volants que sobrevolen la seva meitat de camp. El jugador del costat esquerra s’encarrega també dels volants que van al mig

 

 

5.Actitud valors i normes

 

Alguns aspectes tàctics i estratègics

Tàctica

Estratègia

Les decisions tàctiques són aquelles que pren un jugador (o més d’un alhora) a corre-cuita d’entre un ventalls d’opcions possibles.

El beisbol és un joc molt ràpid i les decisions s’han de prendre en qüestió de dècimes de segon. Triar la millor opció, quan n’hi ha moltes de possibles, no és gens fàcil. És una habilitat que s’adquireix amb la pràctica

Les decisions estratègiques són aquelles que pren un jugador (o més d’un alhora, o l’entrenador, o el president del club, etc.) després d’un procés de reflexió que pot tenir lloc abans de començar el joc, durant el joc mateix o un cop a finalitzat (per exemple, el president que decideix de contractar un nou entrenador després del 4t partit perdut consecutivament).

Són exemples de decisions tàctiques que haureu de prendre quan jugueu:

·          Davant d’un volant alt, triar entre respondre amb una rematada o amb una deixada.

·          Després d’una successió de globus i deixades, optar per repetir un mateix cop quan intuïm que el contrari es mou en sentit contrari, agafant-lo a contrapeu.

·          Quan el contrari fa una sacada curta, però amb una trajectòria massa elevada, optar per avançar-nos i fer una rematada o deixar que caigui el volant i respondre amb un globus.

Són exemples de decisions estratègiques que podeu prendre de forma individual o col·lectiva:

·          Enviar el volant, sempre que sigui possible, a l’esquerra del contrari, obligant-lo a tornar el volant mitjançant cops de revés.

·          Evitar els globus i respondre amb deixades quan tenim al davant una persona que remata molt bé.

·          En el joc de dobles, escollir la col·locació en el camp per a tu i per al teu company que resulti més profitosa en funció de les vostres característiques físiques.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *