Beisbol

1. INTRODUCCIÓ I PARAULES CLAU  

El beisbol és un esport que es juga amb un bat i una pilota entre dos equips amb nou jugadors cadascun. L’objectiu és aconseguir corregudes picant una pilota llançada per mitjà d’un bat i tocant una sèrie de quatre bases disposades als cantons d’un quadrat d’aproximadament 27,5 metres, anomenat “diamant”. Els jugadors d’un equip (l’equip atacant), s’alternen per batejar contra el llançador) de l’altre equip (l’equip defensor), que intenta evitar que aconsegueixin corregudes eliminant-los de diverses maneres. Un jugador de l’equip atacant es pot aturar a qualsevol de les bases i avançar més tard gràcies a la batada d’un company d’equip o d’altres maneres. Els equips intercanvien la posició atacant-defensora cada vegada que l’equip defensor aconsegueix tres eliminacions. Un torn al bat per cada equip és una entrada; els partits professionals es componen de nou entrades. L’equip amb més corregudes al final del partit és el guanyador.

2.TÉCNICA I TÀCTICA

L’Escalfament

TEMA 1: L’ESCALFAMENT

1. INTRODUCCIÓ
     Anomenem escalfament a tota activitat que incrementa la nostra capacitat de treball per superar la laxitud i l’apatia que produeix l’estat de repòs.
Els objectius de la realització d’un escalfament principalment són: prevenir l’aparició de lesions i preparar físicament, psicològicament i fisiològicament a l’esportista pel començament d’una activitat diferent a la normal, tal com seria un entrenament o un esforç superior en cas de competició.
     L’escalfament i l’estirament dels músculs incrementa l’elasticitat i disminueix la possibilitat de ruptures musculars. Un múscul calent no està predisposat a les lesions com estant fred, perquè pot allargar-se suficientment quant es forçat a suportar un esforç dur i de repent. Psicològicament, res afavoreix tant com un bon escalfament. L’estat d’ansietat que precedeix la competició pot ser evitat si l’esportista està entretingut en un escalfament metòdic i eficaç. L’escalfament no només prepara la musculatura, sinó que també al sistema cardi- respiratori i neuromuscular.

2. TIPUS D’ ESCALFAMENTS
2.1. Tenint en conte l’activitat que es realitzarà posteriorment:
Escalfament per la realització d’un entrenament (importància a la flexibilitat i tècnica)
Escalfament de competició (preparació física i psicològica)
Escalfament en les classes d’ Educació Física ( part introductòria de la sessió i preparatòria de la part principal)

2.2. Segons el tipus d’activitat trobem:
Escalfament general: activa grans grups musculars
Escalfament específic: centrat en uns grups musculars, coordinació fina i habilitats concretes que es requereixen en activitats posteriors.

2.3. Segons el caràcter de la tasca, distingim:
Escalfament actiu: mitjançant exercicis físics adaptats o no a l’activitat posterior.
Escalfament passiu: s’utilitzen mitjans auxiliars com massatges, ultrasons, hidroteràpia,.. Produeix un augment de la temperatura local però no produeix efectes cardi- respiratoris ni metabòlics.
Escalfament mixta: és la combinació dels dos anteriors
Escalfament lúdic: utilitzant formes jugades.

3. CARACTERÍSTIQUES D’UN ESCALFAMENT
L’escalfament ha de ser:
-Total: ha de participar tots els òrgans, músculs i articulacions.
-Dinàmic: els exercicis es realitzen amb una carrera suau o activitats lúdiques
-Metòdic: no improvisat.
-Proporcionat: l’esclafament ha d’estar en funció de les característiques dels nostres alumnes o esportistes, i a l’esforç posterior a realitzar.

4. FACTORS DESTACABLES QUE PODEN FER VARIAR ELS EFECTES D’UN ESCALFAMENT
1-Tipus d’escalfament
2-Motivació existent
3-Condició física i tècnica
4-Nivell dels alumnes
5-Carga d’un escalfament (quant més intens i prolongat sigui l’activitat principal a realitzar durant la sessió, més ha de durar l’escalfament)
6-Edat (en adults, l’escalfament ha de ser més prolongat)
7-Hora del dia (1ª hora del dia, l’escalfament ha de ser més prolongat)
8-Medi ambient
9-Temperatura i altres factors climàtics (una temperatura externa inferior, l’escalfament ha de tenir més duració)

5. METODOLOGÍA D’UN ESCALFAMENT
Per la confecció d’un pla d’escalfament, en general, tindrem en conte:
5.1. Ordre de les activitats
Posada en acció: estàtica (mobilització articular) o dinàmica (augmentar raig sanguini)
Estiraments de la musculatura antagonista (augment de la temperatura local, increment de l’amplitud dels moviments articulars)
Exercicis genèrics dels principals músculs agonistes
Exercicis específics (a l’activitat que realitzarem)
Recuperació

5.2. Intensitat i duració
La duració de l’escalfament pot variar en funció de la condició física del subjecte. Es per això que la duració haurà de ser adaptada a la persona i a la activitat que realitzarà posteriorment. (10-15’)
L’ intensitat ha de ser progressiva i creixent sense arribar al deute d’oxigen ni al deteriorament del potencial nerviós.(no superar el 50-60% VO2màx)
L’ orientació de l’escalfament ens conduirà d’activitats de tipus genèriques a activitats especifiques.
Es recomana seguir una progressió en l’execució de les tasques, aquesta pot ser ascendent o descendent.