Una manera de preparar la classe

No és el què diem ni el què fem el que parla més intensament als nostres alumnes, és el qui som
                                                    Romano Guardini

Per a aquell docent que dona més importància al “ser” que al “fer”, la preparació de la classe pot iniciar-se a la nit anterior. És un moment del dia de calma i repòs, els quals propicien la retrospecció i interiorització cap a un mateix.
Buscarem un lloc tranquil i ens asseurem en una postura en que l’esquena estigui el més dreta possible. Podem començar fent unes respiracions profundes. Després mantenint l’atenció en la respiració, es pot anar seguint l’aire com entra i surt del cos i a mesura que l’atenció es manté, ens anem tranquil•litzant i les respiracions es van fent, poc a poc, més llargues i suaus.

Seguidament es pot fer un repàs mental retrospectiu del què s’ha fet al llarg del dia i després ens concentrem en allò que hem fet malament i sense culpavilitzar-nos gens ni mica, analitzem què hauria estat convenient de fer en aquella situació.
També podem anar més enllà i veure mentalment com ens hem de comportar en aquella situació i així la corregim. En general, podem visualitzar-nos actuant correctament en aquelles situacions que ens semblen difícils, davant d’un alumne, d’un pare, etc.

Després es pot dedicar un temps a ajudar mentalment els alumnes que ens sembli que són els més necessitats. Els podem enviar pensaments de simpatia per animar-los a afrontar les situacions difícils que es trobaran tant a dins com a fora del centre educatiu.
Aquesta oració de Rudolf Steiner pot ser un recurs de molta utilitat per això que s’està dient:

Hacia ti fluya luz que, invadiéndote te colme.
Con sus rayos entretejo el calor de mi cariño.
Mi pensar acompaña con serena alegría
lo que vibra en tu corazón.
Mis pensamientos han de fortalecerte,
han de sostenerte,han de iluminarte.
Delante de tus pasos por la vida quiero concentrar
mis pensamientos serenos
a que se unan con tu voluntad de vivir
y se encuentren en fortaleza
por doquier en el mundo,
Sin desvanecer,
por su virtud inherente.

La feina d’educador és una feina molt important i d’una gran responsabilitat. Això no ens ha de fer por, però sí que requereix de nosaltres una predisposició molt positiva. Hem de procurar pensar i tenir cap als alumnes una actitud de servei i recordar que els docents estem als centres educatius per als alumnes i no pas al revés.
Aquesta feina no vol pressa. Cal fer-la el millor que es pugui, perquè es tracta de la nostra felicitat i de la dels que ens envolten.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *