Hem de regar les flors enlloc d’arrencar les males herbes

Durant uns anys vaig ser neuròtic. Angoixat, deprimit, egoista. I tothom insistia a dir-me que canviés.
I jo em sentia ofès, bé que estava d’acord amb ells i desitjava canviar, però no podia per molt que ho intentava. El pitjor era que el meu millor amic no deixava d’incitar-me, com els altres, que canviés. De manera que em sentia com impotent i atrapat.
Un dia em digué: “No canviïs. No canviïs… Et vull tal com ets”.
Em vaig tranquil•litzar. I em vaig sentir viu. I, tot d’una, vaig canviar.
                                Anthony de Mello “No canviïs”

La vertadera relació amb els altres neix de la pura apreciació del què hi ha de bo o bell en ells i d’una resposta incondicional a això. Es pot tenir la percepció del que no és bo o bell, però sense un altre propòsit que el desig de que se’n pugui lliurar.
                                                  N. Sri Ram

El títol d’aquest apartat està extret d’un material elaborat per Denis Sonet i com que el vaig trobar tan gràfic, m’ha semblat que ho podia ser també pels altres.

Tots haurem pogut comprovar en nombroses ocasions que quan algú s’acosta amb una intenció de crítica, per alguna acció que hem fet i que no era del seu gust, ens tanquem, ens repleguem, oferim resistència, defensem allò que havíem fet o dit, estigués bé o no. Ens repleguem com un cargol i ja no podem percebre el que ve de fora. En el llibre “Peace pilgrim”, es diu semblantment: “Quan t’acostes als altres per fer’ls un judici ells es posen a la defensiva. Quan et pots acostar a l’altre de forma amable, carinyosa, sense judici, tendiran a jutjar-se ells mateixos i es transformaran”.

Si no es vol que els alumnes facin el mateix, que no es repleguin sobre ells mateixos, és important que en dirigir-se a ells per comentar-los alguna cosa, no es critiqui el que no han fet bé, sinó que s’actuï en termes positius, i es remarqui sempre en primer lloc algun aspecte que sigui destacable. A vegades portats per l’impuls, o no, el que fem és destacar tot allò que és negatiu, perquè això és el que s’ha vingut fent gairebé sempre. Però si mirem tots els alumnes amb bona predisposició, segur que de qualsevol treball que presentin s’hi podrà reconèixer algun aspecte positiu.
D’aquesta manera l’alumne estarà content perquè s’haurà valorat el seu esforç. Si s’actués així, a més a més de content, l’alumne estaria receptiu i obert, i això és molt important, perquè en aquestes condicions el noi també estaria predisposat per a rebre el missatge més convenient.
L’objectiu principal, però, de la proposta és el d’alimentar l’autoestima de l’alumne, la de tothom, tant la dels que no ho necessiten, com la d’aquells que ho necessiten desesperadament. D’aquesta manera deixem la porta oberta a futurs aprenentatges.

Aplicant a l’aula aquesta filosofia, es troba que tot s’aprofita, qualsevol fet pot servir per créixer, per superar-se: Quan en una classe algun alumne dels que en podríem dir “comportamentals” diu algun “disbarat”, algun despropòsit, es pot recollir el que ha dit i comentar-ho en aquell moment, o bé fer l’observació que allò servirà per més endavant, quan es parlarà d’aquell tema. Llavors quan s’escau parlar de l’assumpte en qüestió és molt important fer present el què havia dit l’alumne. Pot ser convenient en aquell moment fer preguntes de l’estil: “què volia dir amb allò?”, “què hauria d’haver dit?”, etc.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *