Conèixer i estimar els alumnes

El pastor Miguel Brun me contó que hace algunos años estuvo con los indios del Chaco paraguayo. Él formaba parte de una misión evangelizadora. Los misioneros visitaron a un cacique que tenia prestigio de muy sabio. El cacique, un gordo quieto y callado, escuchó sin pestañear la propaganda religiosa que le leyeron en lengua de los indios. Cuando la lectura terminó, los misioneros se quedaron esperando.
El cacique se tomó su tiempo. Después, opinó:
“Eso rasca. Y rasca mucho, y rasca muy bien”.
Y sentenció:
“Pero rasca donde no pica”.
                               Eduardo galeano “El libro de los abrazos”

Normalment volem canviar les coses sobre les quals no podem actuar, i aquelles que estan al nostre abast i que s’haurien de modificar perquè comporten sofriment, no es canvien.
És molt important arribar a la conclusió, que com a persones no podem canviar el món i que el mestre involucrat en educació, tampoc pot canviar el sistema educatiu; allò que tant agrada de qüestionar, i que segurament tantes hores s’hauran “perdut” parlant-ne. Si s’accepta el fet que dedicar molta energia a canviar el sistema educatiu no és massa rendible, llavors sobre què actuar, sobre què aplicar l’energia, de manera que pugui ser productiu?
Una vegada més es pot dir que voler canviar els altres, voler canviar els qui ens envolten és semblant a picar sobre ferro fred. Per exclusió i per haver-ho verificat, només es pot de veritat treballar sobre un mateix.

Aquesta tasca llarga i constant de canviar-se un mateix, malgrat que es faci amb gran determinació, és un camí amb dificultats però també amb moltes gratificacions.
Paral•lelament a aquest procés, es va despertant una sensibilitat que abans no es tenia i que canvia la manera de mirar el món i les persones que ens envolten, en especial els alumnes; de manera que es veuen més facetes de l’altre, aspectes personals que abans no es veien. Es comprèn més l’alumne i alhora l’afecte que sentim per a ell augmenta perquè ens fem més càrrec de les seves situacions, ja que sabem que res passa perquè sí.
D’aquesta manera ens aproximarem una mica més cap el seriós i difícil repte de conèixer i estimar els nostres alumnes, la qual cosa és molt necessària per poder-lo ajudar millor en el seu aprenentatge.

Un recurs que ens pot ajudar és el de procurar sentir empatia pels nostres alumnes, fer el treball imaginatiu de posar-nos “dins la seva pell” i llavors suposar quins pensaments i quin sentiments pot estar sentint l’altre. Si podem coincidir aproximadament amb ells, si ens posicionem en el “punt de trobada”, llavors anirem junts en la investigació que es realitzi.

La poesia de Musa Kazim, “teachers , teaching, taught”, a mi em va servir per reflexionar respecte al què és fer de mestre.

“Teachers talk about teaching
Real teachers study their pupils as well.
Most of all, teachers should be studied”.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *