L’ocell prodigiós

L’ocell prodigiós és un espectacle inspirat en el mite de l’au Fènix, amb música del ballet L’ocell de foc d’Stravinski, en una adaptació per a piano i electroacústica.

Igor Stravinsky

El cèlebre compositor rus Ígor Stravinsky

 

L’argument

L’ocell Fènix s’ha fet vell i ja no pot volar, ha perdut totes les seves plomes i presenta un aspecte humà. És un ocell màgic, un ocell de foc que necessita renéixer per tal de recuperar les seves ales i poder guiar el sol perquè no es perdi en l’horitzó.

Cada 500 anys l’au Fènix baixa al jardí on posa un ou que custodia amb recel, doncs és tota la seva esperança. Espera impacient fins que es trenqui, però aquest moment mai no arriba… Un dia però, l’aleteig d’una alegre papallona el distreu, i deixa tot sol el seu niu.

Ben a prop d’allà l’aparició d’una serp afamada amenaçarà l’ou i tota l’esperança de l’ocell prodigiós…

 

La música d’Stravinsky

Stravinsky va crear una música brillant per a orquestra.

Anomenat el Picasso de la música, considerat un dels músics més importants del segle XX, va trencar els esquemes de l’època creant una nova manera de fer música que va sorprendre i, fins i tot escandalitzar, en el seu moment. Va passar per diverses etapes compositives molt variades. Les seves obres més apreciades són, precisament, les que va compondre per als ballets de Diaghilev: La consagració de la primavera, Petrushka i L’ocell de foc.

Stravinsky per Pablo Picasso.

Stravinsky per Pablo Picasso.

 

L’adaptació per a l’espectacle

Com dèiem, a partir d’una selecció del ballet transcrita per a piano per Agosti, se n’ha extret alguns dels números musicals més significatius de l’obra.

 

L’electroacústica dota a la versió d’una major riquesa instrumental per a crear o recrear els ambients sonors de caire màgic tan propis de l’0bra.

 

La brillant orquestració d’Stravinsky per a la dansa infernal.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La dansa al llarg de la història

La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos. Es fa servir bé com a forma d’expressió, bé com a interacció social, o bé pot estar present en actes espirituals o en altres tipus d’actuacions artístiques. L’ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música, la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l’antiguitat.

Prehistòria

Els humans més primitius devien acompanyar els seus rituals amb algun tipus de moviment rítmic que es podria considerar un ball o dansa, que podia ser de molt elemental a molt ric i sofisticat.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Edat antiga

Va ser en l’antiga Grècia un dels primers llocs on la dansa, conjuntament amb la música i la poesia, va ser considerada un art anomenat mousiké, l’art de les muses.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Edat mitjana

A Europa, a l’edat mitjana, es feien balls en ocasions importants. A les corts aristocràtiques, es van donar les «danses baixes», anomenades així perquè arrossegaven els peus, de les quals es té poca constància. Van ser més importants les danses populars, de tipus folklòric, com la cercavila i la faràndula.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Edat moderna

Al Renaixement europeu, la dansa va recuperar importància a les corts d’alguns països. En aquesta època, es van escriure els primers tractats sobre dansa que avui es conserven.

Al segle XIX, va néixer el ballet imperial, amb el qual la dansa clàssica va viure el seu moment de màxima esplendor. Dels Ballets Russes sorgiria el gran ballarí Nijinski, que paral·lelament amb Isadora Duncan, obririen la porta de la dansa moderna, que posteriorment i gràcies a Martha Graham evolucionaria en la dansa contemporània.

Font dels textos: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dansa

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Instruments musicals i minerals

El ferro, el coure, el bronze o l’argent són minerals amb els quals es construeix molts instruments musicals. Alguns són de molt coneguts i formen part de l’orquestra simfònica, la banda de música o bé la cobla.

Amb una petita selecció de de vídeos coneixerem alguns d’aquests instruments.

 

Quintet de metall

The pink panter (Henry Mancini)

Un tema molt conegut que coneixereu de seguida interpretat per un quintet de vent de metall: dues trompetes, una trompa, un trombó, una tuba i una bateria que, tot i no ser el seu element principal també té algun component metàlic.

Imatge de previsualització de YouTube

 

La celesta

És un piano? No, és una celesta!!

Les tecles percuteixen plaques metàliques produïnt una sonoritat molt agradable i característica. Txaikovski li va dedicar una coneguda melodia en el seu ballet més famós.

El trencanous (Txaikovski)

Imatge de previsualització de YouTube

 

El carilló

De nou un teclat però que ara acciona cordes que percutiran un conjunt de campanes (un mínim de 23), cadascuna de les quals correspon a una nota. Algunes esglèsies importants tenen aquest curiós instrument, de vegades s’hi fan concerts, per exemple, a la catedral de Barcelona. A continuació escoltem un tema molt famós i romàntic del segle XX.

Bésame mucho (Consuelito Velázquez)

Imatge de previsualització de YouTube

El gamelan

Es tracta d’un conjunt instrumental considerat com a un únic instrument. És propi d’algunes illes de l’arxipièlag d’Indonèsia, on cada poble té la seva pròpia orquestra de gamelan. Al Museu de la Música de Barcelona n’hi ha un i s’hi fan tallers d’allò més interessants. Tot seguit veurem un grup que en toca un, tots vestits a la manera tradicional, a l’igual que les ballarines.

Dansa balinesa tradicional

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Música màquina total

Normalment la música es fa amb màquines, que són els instruments musicals. N’hi ha de més complexos i n’hi ha de menys. N’hi ha que utilitzen l’electricitat i n’hi ha que no. També hi ha música que imita alguna màquina, de més o menys complexa, i també hi ha música que utilitza màquines de més  o menys complexes per a crear una composició.

Anem a conèixer tres obres molt diferents i que recreen situacions també molt diferents.

Pacific 231. Arthur Honegger.

Si tanquèssim els ulls per escoltar aquesta música, què ens imaginem?

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Film de Jean Mitry, de l’any 1949.

 

Honegger va escriure aquesta música el 1923, li fascinaven les màquines i més concretament les locomotores. Ell mateix ens explica sobre la seva composició:

A Pacific 231 no he intentat imitar el so d’una maquina sinó més bé expressar en termes de música una impressió visual i un plaer físic. La peça s’obre amb una contemplació objectiva, la respiració tranquil·la de la maquina en repòs, l’esforç en arrancar, la velocitat que augmenta gradualment –arribant al líric i tanmateix patètic estat d’un veloç tren, 300 tones de pes, tronant en mig de la nit a un quilòmetre i mig per minut. El tema de la meva composició és una maquina del tipus Pacific número 231, usada per a cargues pesades i construïda per a molta velocitat.

 

La màquina d’escriure. Leroy Anderson.

Leroy Anderson ha estat un dels músics estadounidencs més importants del segle XX. Autor de composicions molt originals com la que tot seguit coneixerem. El seu “Rellotge sincopat” és una altra mostra del seu talent creatiu però en la Màquina d’escriure fa el més difícil i usa la màquina com un autèntic instrument solista amb l’acompanyament de l’orquestra. El famós còmic Jerry Lewis va popularitzar l’obra en la pel·lícula “Lío en los grandes almacenes”.

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Helicòpters i quartet de cordes. Karlheinz Stockhaussen.

Es tracta d’una de les composicions més extravagants del segle XX. Va ser estrenada l’any 1995. Es necessiten quatre helicòpters on pugen per separat en cadascun d’ells els components d’un quartet de cordes, amb el seu instrument, és clar. Un metrònom serà l’element que els sincronitzarà mentre sobrevolen al voltant de la sala de concerts, on els oïents apreciaran la música amb el rerefons dels motors gràcies als altaveus que recullen la “celestial” música interpretada en rigurós directe. Com a espectadors gaudiran de les imatges transmeses amb vídeo senyal. Per la complexitat i el cost d’interpretar aquesta obra es fa en poques ocasions.

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Màquina de bales. Martin Molin de Wintergatan.

 

El constructor Wintergatan és el creador d’aquesta màquina musical realitzades amb 2.000 bales.

 

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

La cobla

La cobla és un grup instrumental, una petita orquestra, formada per 11 músics que toquen 12 instruments:

1 Flabiol i 1 Tamborí (els toca la mateixa persona)

2 Tibles

2 Tenores

2 Trompetes (o cornetins)

1 Trombó de pistons

2 Fiscorns

1 Contrabaix

cobla

La cobla normalment interpreta sardanes, la dansa nacional de Catalunya, però també interpreta altres balls populars i, en els darrers anys, també ha entrat en altres àmbits de la música, com el rock, el jazz o la música simfònica.

 

En aquest vídeo sonen fragments de les següents sardanes de David Puertas: La sardana de la sardina, Sant Pere i Sant Pau, 102 punt 8, Rotllana dolça, De moment 50.

Enregistrat a Santa Oliva el 27 d’agost de 2010 amb la Cobla Catània de Vilafranca del Penedés.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Cobla 2.0 al Palau de la Música Catalana:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/COBLA-20-PALAU-DE-LA-MUSICA/video/4447711/

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El carnaval dels animals.

El carnaval dels animals.

Camille Saint-Saëns

Aquesta obra va ser concebuda per ser tocada en un cercle reduït d’amics de Camille Saint-Saëns, que tenia por de que aquesta obra el fes perdre prestigi com a compositor, ja que es tracta d’una mena de broma musical. Per aquest motiu no va voler que mai es toqués en públic. Avui dia podem considerar-la, per la seva orquestració i la seva originalitat, una obra mestra.

Saint-Saëns hi retrata alguns dels animals més representatius d’un zoològic, incloent-hi d’altres que no serien ben bé pròpiament animals, com ara els fòssils o bé els pianistes.

L’obra s’havia d’interpretar per carnaval a casa d’un amic de Saint-Saëns, el 1886. Es tracta d’una suite, o recull de músiques, dividida en 14 parts. Sovint utilitza temes musicals coneguts (el can-can, per exemple) per donar-li un aire radicalment diferent i sorprenent.

 

Aquestes són totes i cadascuna i de les parts en què es divideix aquest singular carnaval musical:

Introducció i marxa reial del lleó
Pollastres i gallines
Hemions (animals ràpids)
Tortugues
Elefant
Cangurs
Aquari
Personatges de llargues orelles
El cucut en la profunditat del bosc
Ocells (voladors)
Pianistes
Fòssils
Cigne
Final

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Música i còmics

 Còmics Dibuixant  Música Compositor
Pantera Rosa

Friz Freleng 

 

 

 

 

 play icon

 

 

Henry Mancini 

 

 

 

Superman Joe Shuster i JerrySiegel  

 play icon

 

John Williams
Spiderman

Stan Lee i Steve Ditko

 

 

 

 play icon

Danny Elfman

Batman

 

 

 

Bob Kane

 

 play icon

Hans Zimmer i James Newton Howard 
Tintin Georges Remi (Hergé)parody.jpg  

 play icon

 John Williams

John Williams

 

 

Música i còmics.

 La pantera rosa

És el títol d’una pel·lícula de Hollywood, en realitat, la Pantera Rosa es tractava d’una joia molt valuosa: un diamant, que és robat i que s’intentarà recuperar mitjançant el maldestre inspector Clousseau.

Friz Freleng va disenyar els títols de crèdit del film i, juntament amb la música de Henry Mancini, van superar fins i tot la fama de la pel·lícula.

Clicant al  play icon podràs veure la famosa Pantera en la seva primera aparició davant del públic.

 

Superman

La música que el compositor John Williams va escriure per a la primera pel·lícula de la exitosa saga del superheroi ha esdevingut un dels temes musicals mítics de la història del cinema. Immediatament va quedar associada a la pel·lícula i ha influït en la producció posterior de films d’acció i/o d’altres herois o superherois, com en els altres casos que avui ens ocupen i que no han calat tant entre el públic fins al punt del tema clàssic de Superman que tots identifiquem de seguida.

 

Història de la música en còmics

El còmic definitiu per als amants de la música.

Clica-hi.

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Mar i cel

Mar i cel és un dels grans èxits del teatre català dels últims 30 anys, es tracta d’una història d’amor apassionat, d’un amor impossible, barrejat amb dosis d’intriga i aventura.

El musical es basa en l’obra homònima  d’Àngel Guimerà, l’escriptor romàntic català, tot i que nascut a Santa Cruz de Tenerife. L’escriptor Xavier Bru de Sala n’ha fet l’adaptació i el compositor Albert Guinovart ha compost els números musicals. El muntatge es deu a la companyia de teatre Dagoll Dagom, que la va portar als escenaris l’any 1987 per primera vegada, més tard el 2004 i, en l’actualitat, es representa des del 2014.

Mar i Cel - producció 2014

 Argument

Corre l’any 1629 a Castella, governada pel rei Felip III que, vint anys abans, en decretà l’expulsació dels moriscos. Una nau cristiana on viatja el virrei de València amb tota la seva familia, és abordada per un vaixell pirata morisc, la tripulació de la qual n’esperarà aconseguir un bon botí pel seu rescat.

En Saïd és el capità morisc i dispensa malgrat tot un tracte amable als presoners, doncs en el fons, té un cor noble i els protegeix de posibles abusos dels seus subordinats. Aquest tarannà i el seu indubtable atractiu físic no passa per alt de la Blanca, filla del virrei que, fins el moment, no ha conegut encara el veritable amor. Una flama de passió els invadirà i res ni ningú els podrà desistir, malgrat la oposició tant del virrei de València que desaprova la relació com també de la tripulació vers el que esdevindrà el seu qüestionat capità.

En aquestes circumstàncies intervè en Joanot, enrolat a les files pirates després d’haver-se fet musulmà. Aquest intentarà capgirar la situació per treure’n el màxim profit. Planejant l’alliberament dels cristians i la caiguda dels moriscos.

Alguns dels moments més entranyables:

Himne dels pirates (2014):

Imatge de previsualització de YouTube

 

No estàs sola (Ana San Martín i Roger Berruezo, 2014):

Imatge de previsualització de YouTube

 

Per què he plorat (Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, 1988):

Imatge de previsualització de YouTube

 

Per què he plorat (Elena Gadel i Carlos Gramaje, 2004):

Imatge de previsualització de YouTube

 

Vídeo promocional  de la producció del 2014, enregistrat al metro de Barcelona:

Imatge de previsualització de YouTube

 

Els noms propis de l’espectacle:

Albert Guinovart (el compositor):

Xavier Bru de Sala (el llibretista):

Foto: Antonio Moreno

Companyia de teatre Dagoll Dagom:

 

Àngel Guimerà (l’escriptor):

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Parc del Laberint d’Horta

El parc del Laberint d’Horta (de vegades també anomenat jardins del Laberint d’Horta) és un jardí històric al districte Horta-Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.

 

Just a prop de l’entrada al parc es troba l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic. En aquest conjunt també es conserva la Torre Sobirana, una antiga torre medieval de defensa.

El parc, amb una superfície de 9,1 ha, està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.

El jardí neoclàssic  s’estén a tres terrasses esglaonades:

  • A la terrassa inferior es troba el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats.

  • A la terrassa intermèdia, que s’alça sobre el laberint, destaquen dos templets d’estil italià amb estàtues  i columnes toscanes. Al costat de la gran escala que puja al tercer nivell es troba un bust de Dionís, déu del vi i de l’exuberància.

  • A la tercera terrassa s’aixeca un pavelló dedicat a les nou muses coronat per una escultura que representa l’art i la natura. A sota, en un costat, podem llegir: Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum (llatí per «L’harmonia de l’art i la natura engendra bellesa»).Darrere del pavelló hi ha un gran estany abastit amb aigua per la font de la nimfa Egèria.

El jardí romàntic  s’organitza en una sèrie de parterres i placetes a l’ombra de grans arbres. Al límit septentrional d’aquesta part del parc s’hi troba una cascada. De l’antic disseny només es conserven uns pocs vestigis, però sembla que el jardí romàntic fos construït per a al·ludir al tema de la mort —fins i tot hi havia una còpia d’un petit cementiri medieval avui desaparegut—, mentre el jardí neoclàssic gira al voltant del tema de l’amor.

La zona enjardinada del parc està envoltada d’un extens bosc mediterrani

 

 

 

 

 

 

 

 

Cascada del Parc del Laberint d'Horta - #904 ¡Besotes! - Fotolog

 

Alguns vídeos:

Muntatge aeri:

Imatge de previsualització de YouTube

 

Muntatge fotogràfic:

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El gamelan

El gamelan és un conjunt instrumental indonesi tradicional, arrelat especialment a Bali i Java.

El seu nom prové de la paraula gamel que significa colpejar, és a dir que és una orquestra formada per instruments que es colpegen, anàloga a la percussió occidental.

Els instruments utilitzats són metal·lòfons, xilòfons, tambors i gongs.

Les orquestres poden estar formades per entre 25 i 50 músics que han de saber tocar tots els instruments.

La música de gamelan es basa en un tema principal, alguns instruments el toquen sencer, parts, ornaments o duen el ritme:

  • Tema bàsic: tocat per instruments com el saron o l’slentem, metal·lòfons
  • Ornamentacions: tocada per instruments com el gender o el bonang que són metal·lòfons però també per xilòfons, cítares, rebabs, flauta i solista femenina acompanyada de cor masculí.
  • Puntuació i ritme: tocada per gongs, campanes com el kempul, blocs de fusta, etc.

El gamelan és una part important de la cultura a Indonèsia, acompanya al teatre o la dansa i és present a les grans celebracions. Molts pobles tenen un pavelló a l’aire lliure expressament per a l’orquestra de gamelan.

Font: Viquipèdia

 

Alguns YouTube:

Introducció de Jordi Casadevall:

Imatge de previsualització de YouTube

 

Gamelan del Museu de la Música de Barcelona:

Imatge de previsualització de YouTube

 

Música i dansa:

Imatge de previsualització de YouTube

 

Fantastic gamelan:

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari