EL PRERAFAELISME

El Prerafaelitisme (Pre-Raphaelites) és un corrent artístic anglès, sorgit entorn un grup de pintors, poetes i crítics, fundat el 1848 per John Everett Millais (Southampton, 1829 – Londres, 1896) , Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Pre-Raphaelite Brotherhood.

John Millais, Ophelia (1851-1852) Tate Gallery, Londres.

Aquesta amics s’organitzen com una germandat per destacar el caràcter exclusiu i el nom, PRB, pre-raphaelite-brotherbood, ve del rebuig a l’art acadèmic imperant en el seu context, és a dir, l’Anglaterra de la 2ª meitat del segle XIX, l’època victoriana.
La Germandat Prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood), integrada pels seus fundadors esmentats, James Collinson, Thomas Woolner, Frederick G.Stephens i William Michael Rossetti, es va constituir a Londres l’any 1848 amb la finalitat de donar a l’obra d’art un significat capaç de transmetre un missatge tal com havia fet la pintura cristiana. Posteriorment es va incorporar al grup Walter Dewell. I poc abans de desfer-se, es van sumar a la Germandat els pintors Edward Coley Burne-Jones (1833-1989) i William Morris.
El grup com a tal va durar poc més de quatre anys, que, no obstant, van ser suficients per desenvolupar un estil de pintura molt característic.
La intenció del grup era la reforma de l’art mitjançant un retorn al detallisme, els colors intensos i les composicions complexes del Quattrocento italià, és a dir, anterior a Rafael i Miquel Àngel.
Es reunien a la Cyclographic Society de Londres, l’estudi de William Hunt i la casa familiar de John Everett Millais.
Els prerafaelites igual que els natzarens van voler reformar l’art per tornar a la puresa original mitjançant l’art medieval i de principis del Renaixement.
Els seus debats van quedar registrats en el Pre-Raphaelite Journal.
La doctrina inicial va ser expressada en quatre principis:
1.- Tenir idees genuïnes per expressar.
2.- Estudiar la natura amb cura, per tal de conèixer com expressar-la.
3.- Simpatitzar amb tot allò que és directe, seriós i sentit en l’art anterior, amb l’exclussió de tot allò que és convencional, ostentós i après de memòria.
4.- El més important, fer pintures i estàtues totalment bones.
Aquests principis no eren dogmàtics de manera deliberada, en tant que el grup volia emfatitzar la responsabilitat personal dels artistes individuals per tenir idees i mètodes de descripció propis.
Estilísticament es caracteritzen pel domini d’un dibuix refinat i elegant que acoloreixen amb lluminositat i amplia riquesa cromàtica.
-Miraven al passat tot i que s’inspiren en Shakespeare i en els poetes romàntics.
-Representen episodis bíblics, al·legòrics i paisatges de la vida quotidiana victoriana, el paisatge és anecdòtic.
-Creien en la creació artística revelant-se contra la producció industrial. Per això podem incloure’ls dins del moviment artístic general del modernisme. De fet conviuen amb els natzarens, els romàntics, els realistes i els impressionistes.
Un dels artistes d’aquest corrent artístic, William Morris, va tenir una gran influència en el modernisme de Catalunya a través d’Alexandre de Riquer.
Veurem algunes obres d’alguns d’aquests pintors.

Obres prerafaelites de John Everett Millais:

Crist a casa dels seus pares (1850) va ser objecte de controvèrsia a causa del retrat realista d’una Sagrada Família de classe obrera treballant en un desordenat taller de fusteria.

Va aconseguir l’èxit amb Un hugonote (1852), que representa a una jove parella a punt de separar-se a causa de les seves diferències de religió. L’artista repetiria aquest mateix tema en obres posteriors. Totes les seves obres d’aquest període estan realitzades amb gran atenció pels detalls, destacant sovint la bellesa i complexitat del món natural. En pintures com Ofèlia que podeu veure més amunt (1852), Millais va crear superfícies pictòriques densament elaborades basant-se en la integració d’elements de la naturalesa. (http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Everett_Millais#sapiens)

Dante Gabriel Rossetti, retrat fet perWilliam Holman Hunt (1853).

Dante Gabriel Rossetti (Londres,1828 – Birchington-on-Siga, Kent, 1882) va ser poeta, il·lustrador, pintor i traductor.
Les primeres grans pintures de Rossetti mostren algunes de les qualitats realistes del moviment prerafaelita primerenc. El 1849 va pintar el seu primer llenç inspirat en els antics pintors italians, La infància de la Verge. L’any següent va pintar Ecce ancilla Domini!, una representació de l’Anunciació que exaltava la puresa. És una interpretació moderna de la Mare de Déu i de l’Anunciació, en la qual Maria és representada com una adolescent indiferent i atemorida, pàl·lida no tant pel candor espiritual, sinó per consumpció. Destaca l’ús del cabell pèl-roig, senyal de sensualitat pel decadentisme i el simbolisme. La presència del lliri i de la cortina blava entre els tons blancs són elements ulteriors que afegeixen contingut simbòlic a la pintura. La seva obra és intensament mística i primitiva, acostant-se a l’eclecticisme dels natzarens alemanys. La pintura incompleta Found (1854) va ser l’única dedicada a la vida moderna. Representava a una prostituta, treta del carrer per un pastor que era el seu antic enamorat. No obstant això, Rossetti progressivament va preferir imatges simbòliques i mitològiques a les realistes.
Va deixar la Germanor Prerafaelita en 1863, però va mantenir el seu mateix estil pictòric en obres posteriors: La núvia (1865), La dona de la finestra, El vestit de seda blava (1868), May Morris (1872), La donzella ferida (1879), Somni (1880), La pia (1881) i Joana d’Arc (1882). Monna Vana (1866) és l’arquetip de la feminitat decadent, el subjecte de la pintura és una dona de bellesa sensual i andrògina que es raspalla el pèl roig envoltada de composicions florals. La rosa és la flor decadentista per excel·lència. Va pintar diverses vegades el mite de Proserpina o Perséfone, raptada per Hades.
Va influir en el desenvolupament del moviment simbolista europeu.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Dante_Gabriel_Rossetti
Ecce Ancilla Domini!, 1850
La núvia, 1865-66 Proserpina, 1874
William Holman Hunt ( Londres, 1827-1910)
Encara que va estudiar en la Royal Academy of Arts, va rebutjar l’estil imposat pel seu fundador, Sir Joshua Reynolds.
Les obres de Hunt no van tenir al principi massa èxit, sent qualificades per la crítica de lletges i pobrement executades.
Obres: s’apropen al realisme Pastor veleidós (imatge) (The Hireling Shepherd, 1851) i El despertar de la consciència (The Awakening Conscience,1853).

Va ser també un notable paisatgista, amb obres com Dunes de Fairlight (1858) o l’aquarel·la Illa de Asparagus (1850). No obstant això, la fama li va arribar amb les obres de temàtica religiosa, com La llum del món (The Light of the World). Va viatjar a Palestina amb l’objecte de documentar-se sobre el terreny per a realitzar obres religioses com El boc expiatori (The Scapegoat, 1854), Crist trobat en el temple (The Finding of the Saviour in the Tempere, 1860) i L’ombra de la mort (imatge) (The Shadow of Death, 1873), així com per a pintar diversos paisatges de religiosos.

Hunt va pintar també obres basades en poemes, com Isabella o La dama de Shalott, i en la tradició literària anglesa, de Shakespeare a Keats.
Isabella and the Pot of Basil, 1667
The Lady of Shalott (1889-1902)

Edward Coley Burne-Jones (Birmingham, 1833-1898) Alumne de Rossetti.
Entre 1859 i 1873 realitza quatre viatges a Itàlia, on descobreix els pintors del Renaixement (Mantegna, Botticelli i Miquel Àngel) que li serviran de models. Burne-Jones es va convertir en una de les figures principals de l’últim període del moviment prerrafaelista.
The March Marigold

Galeria d’imatges
http://www.refinandonuestrossentidos.com/pintura-galeria-virtual/pintura-galer%C3%ADa-virtual-xi-edward-coley-burne-jones/