Com aprenem a llegir i a escriure

Encara que a l’actual Currículum (conjunt d’ensenyaments, valors, etc., que l’escola pretèn transmetre) per a l’Educació Infantil no s’incloeix com a objectiu  el domini del codi escrit al finalitzar l’etapa (“L’ensenyament sistemàtic de la llengua escrita no constitueix un objectiu de l’educació infantil; no obstant això , no s’ha d’impedir el tractament d’aquest sistema ni la resposta als interrogants que sens dubte plantejaran els infants, sempre des d’un enfocament significatiu….”com afirma el Currículum d’infantil) es parla més envant de “interessar-se pel llenguatge escrit i valorar-lo com un instrument d’informació, comunicació i plaer” a l’ objectiu 6. de l’area de Comunciació i Representació; en definitiva, és un fet que  forma part de la tasca diària a l’aula des dels tres anys.
Però, ¿com es treballa?

La idea fonamental consisteix en considerar que cada nin/a construeix el seu propi aprenentatge, el mestre (l’adult) va afavorint aquest procès disposant els mitjans, els recursos, les interaccions… Pensau que tots els nins/es, -inclús abans de començar a l’escola tenen un “coneixement” del que són les lletres, les paraules, per a què serveixen, us han vist llegir, reconeixen rètols pel carrer, a les begudes o menjars, etc. Tot aquest bagatge s’ha anat construint com a resultat de les seves observacions, les vostres interaccions amb ells, la seva relació amb altres nins/es, etc. Així doncs, des dels 3 anys s’intenten utilitzar tots aquests coneixements previs que els nins i ines duen per treballar lectoescriptura.
Utilitzam la lletra majúscula (de pal) donat que aquesta grafia facilita l’acte d’escriure, el traç és més senzill i això ens permet “escriure” sense haver de dedicar abans hores i hores a repetir “grafismes”- zig-zag, muntanyetes, espiral, traç vertical, horitzontal, oblicu, pre-lligades,etc- sense sentit pels nins/es -i que les duu a l’avorriment. Es clar que també es treballaran, però no com un fi en ells mateixos, i sempre prioritzant: l’ús del propi cos i el seu moviment (seguir “camins” caminant, pegant bots, etc.); diferents formats (grans superfícies en vertical, horitzontal etc.), material alternatiu (escriure damunt arena, plastilina, etc.) abans d’arribar a la feina damunt paper (fitxa).
Des de el primer moment el NOM de cada nin/a és el recurs que utilitzam per introduir-los en el món de les lletres; és un element que té sentit per ells i les ajuda a localitzar el seu penjador, les seves pertinences, el seu lloc per seure, etc.

Per tant, no utilitzam una “cartilla” (on les lletres estan triades seguin un criteri molt “lògic” per al que sap llegir), sino que utlitzam com a recurs tot allò que es pot llegir i escriure i té sentit per a nosaltres i el treball diari a l’aula: els noms dels companys, de la mestra, dels nostres familiars, els dies de la setmana, la data els temes i projectes que ens interessen i anam desenvolupant, els contes que sabem i els que ens inventam, el diari que qualcú du a l’escola,  les llistes del que ens fa falta comprar, dels que han de quedar a menjador o no han vengut a classe, els prospectes de medicaments, les etiquetes dels envasos de determinats productes, etc. Tot val.
Arribats a aquest punt considero important recordar quin és el procés de desenvolupament de la lescriptura  a partir de les inventigacions que ja a l’any 1979 iniciaren Emilia Ferrero i Ana Teberosky. Descriure els nivells des del punt de vista del nin/a que aprèn i va construint les paraules:

1. en primer lloc, per escriure una paraula (PAPALLONA) faig dibuixos / símbols que no són lletres, aproximacions a lletres o números, etc.:

(la meva mestra diu que som INDIFERENCIAT/A)
2. després veig que per escriure he d’emprar lletres i això ho faig. Normalment emplei lletres del meu nom o dels meus amics:
(la meva mestra diu que som DIFERENCIAT/A)
3. més envant me dono compte de què les paraules tenen sons i que aquests sons es corresponen amb lletres, puc comptar els cops de veu i  llavors escric:

(la meva mestra diu que som SIL.LABIC/A)

4. en quart lloc ja poso més d’una lletra de cada “cop de veu” per què he après ha escoltar millor i identifico més sons:
(la meva mestra diu que som SIL.LABICALFABÈTIC/A)
5. I per acabar ja identifico tots els sons i escric totes les lletres que formen la paraules així com jo les sent:

(la meva mestra diu que som ALFABÈTIC/A  i escric amb      ORTOGRAFIA NATURAL)

Tenint en compte aquesta informació el cicle elabora unes proves per tal de determinar el nivell en què es troba cada alumne/a (als 4 anys). Se li presenten 4 ó 5 dibuixos i es demana que escrigui el nom de cada objecte. Segons les seves produccions  es classifica en un dels grups de nivell descrits abans.
Amb els alumnes de 4 i 5 anys s’organitzen  Grups flexibles de nivell  i dos dies per setmana a primera hora treballam  lectoescriptura amb una professora del cicle (una de les tutores de 4 i 5 anys i la mestra +1). Així aconseguim ajudar a cada grup a progressar des del nivell on es troba, proposant-los les activitats i situacions  d’aprenentatge  que les facin pujar un graó més.
Evidentment, a part d’aquest treball específic i més individualitzat, en el dia a dia de l’aula treballam lectoescriptra sempre: quan posam el nom  a tots els nostres treballs, quan jugam a comptar si.labes i lletres, quan  copiam la data, quan intentem endivinar el títol d’un llibre, un rètol, o qualsevol escrit que la mestra posa a la pissarra; quan sortim a  fer dictats de paraules; quam pasam llista; quam jugam lliurement en el racó de lletres o a la biblioteca; quan elaboram murals per a un projecte o unitat didàctica; quan…., en tantes i tantes ocasions.
Finalment, m’agradaria recomanarr-vos alguns materials que resulten més adequats que altres, donat que estan més a prop de la metodologia emprada en el cicle:
En general, l’editorial SALVATELLA té molt de material en lletra de pal, per llegir i també per a la iniciació a l’escriptura. Els quadernets: BUM, CONSTRUIM UNA COMUNICACIÓ; ESCRIVIM ELS NOMS; LA RATETA SÀVIA etc., són un bon exemple.