Escola de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Aquest personatge es Carles Puyol, un dels millors defenses del mon i jugador de futbol del FC Barcelona.
Te el cap bastant gran per això li caben molt bones idees per jugar. Porta una llarga i rinxolada melena que quasi li tapa els seus petits ulls de color gris fosc, aquest fet no l’impedeix veure be la pilota i la jugada que ha de fer. El seu coll es digne d’admiració perquè te unes mides fora de les normals i li serveix per fer espectaculars rematades de cap. La musculatura del seu cos es forta i dura com una roca, els seus abdominals son com una rajola de xocolata. Les seves cames són com dos troncs d’arbres.
Sembla que no li agrada parlar gaire, almenys per la tele. Com a capità de l’equip sí que ha de parlar amb els seus companys i els àrbitres.
És una persona que es cuida molt i dona tot per l’equip a cada partit .
No sabem res de la seva vida privada.

Claudiu Mesaros
Escola dels Pins

Avui ens ha visitat un cargol, suposem que ha vingut perquè tenia una mica de gana i a l’hort ha trobat una bona menja, una col tendreta i ben verda. No ha dubtat ni un segon i ha començat a cruspir-se-la. Aquí el teniu.

Hola, som la Lídia i el Martí, dos adolescents hospitalitzats en el nou edifici Ítaka.

Avui fa 70 anys des que Helen Aberson va escriure el llibre de Dumbo. Posteriorment, i complint les dues condicions establertes pel mateix  autor del llibre (que la pel·lícula fós curta i barata), es va dur a terme aquest film, que engloba tres grans gèneres: drama, animació i musical.

Dumbo va ser, juntament amb Blancaneus, les dues pel·lícules de Disney colorada amb aquarel·les.

Ha guayat un Òscar per la millor banda sonora, i va ser la primera producció de Disney emesa per televisió i editada en vídeo.

El personatge principal és Dumbo, un elefant antropomòrfic  (en anglès, dumbés un terme despectiu per referir-se a els muts, encara que en la versió en castellà, diuen que “Dumbo” vol dir “Tonto”). El petit elefant és ridiculitzat per les seves grans orelles, tot i que descobreix que pot volar usant-les com ales. El seu únic amic és el ratolí Timoteo, mostrant la oposició a           l’ esteriotip del terror dels elefants cap als rosegadors.

Dumbo va ser un exercici deliberat de simplicitat i economia per a l’estudi Disney, però que actualment, es considera com un clàssic de l’animació. 

Aquesta pel·licula és doncs, un reflex d’ un dels defectes de l’ ésser humà: rebutjar a algú pel simple fet de ser diferent a la resta sense valorar que per ell, això pot suposar un gran avantatge.

Fes clic en aquesta imatge per veure un tros de la pel·lícula.

Hola a tothom!

Som el Martí i la Laura i estem ingressats a l’Hospital Sant Joan de Déu. Amb motiu del Concurs  Internacional de Música de Maria Canals desde fa dues setmanes tenim un piano on estem ingressats. Sona extrany que hi hagi un piano a un hospital, veritat? Però es degut a aquest concurs. Durant el mes de Març hi haurà 25 pianos distribuits a tota Barcelona (entre ells el que hem decorat els pacients ingressats a Sant Joan de Déu a Ítaka!!!) per a què petits i grans puguin disfrutar-los. Aquesta iniciativa pretén promoure la música clàssica entre els joves. Aquí a l’hospital hem pogut participar decorant un piano amb la ayuda del Kader ( és un artista del món del graffiti que ve cada setmana a explicar-nos tècniques sobre aquest art). Així doncs, us podeu imaginar que el piano que hem pintat és d’allò més modern!!

Pot costar de creure que nens i joves, que estem ingressats, haguem sigut els creadors del resultat però ha estat molt motivador i divertit

Per a nosaltres ha sigut una experiència nova i original perquè mai havíem decorat un piano, i menys amb esprais!! Esperem que agradi a la gent aquesta iniciativa i que s’animin a veurel’s i tocar-los.

I ja sabeu… si el veieu per Barcelona no dubteu en fer-nos arribar la vostra opinió! Pels qui no podeu esperar a veure’l al carrer aquí teniu les fotografies de la transformació del piano, només heu de fer “clic” sobre la següent imatge

Salutacions! Martí i Laura

Hola em dic Noelia i tinc 8 anys. El dofí és el meu animal preferit i m’agrada molt perquè és un animal molt maco: salta i fa tombarelles.

El que sé sobre els dofins és: viuen sota  l’aigua,  i sembla que aguantin sense respirar dins el mar però no és així: respiren sota l’aigua!!! Mengen peixos i és de color gris.

Són  simpatics, carinyosos i juganers. Els  podem  veure  a  l’aquari.

Em dic Ariadna i m’encanten els animals. És per això que he decidit escriure aquest article sobre l’okapi, perquè considero que és un animal molt especial i diferent de la resta.

L’okapi ( Okapi johnstoni ) és el parent més proper de la girafa que encara està present en els nostres dies. Es considera com un “fòssil vivent” per la seva semblança amb els primers giràfids que van existir.

L’Okapi viu a les selves del nord de la República Democràtica del Congo. Per la seva forma del cos, recorda a una girafa nana .El color del pèl és vermellós per la majoria part del cos, però adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a la zebra per la part de les potes i el glutis. També té dues banyes petites recobertes de pèl, sense cap utilitat.

El sentit més desenvolupat és l’olfacte, seguit de l’oïda. Les cries tenen un ampli repertori vocal amb el qual poden comunicar-se amb les seves mares, però els adults tendeixen a ser muts.

                                                                La seva dieta consta d’espècies de plantes tòxiques per a l’èsser humà!!! 

Són animals primordialment solitaris, tot i així, ocasionalment, s’uneixen en petits grups.

La seva esperança de vida és d’uns 30 anys.

- Sabieu que l’okapi va ser descobert per l’explorador Henry Morton Stanley?

Sí, sí, mentre feia un viatge per el riu Congo, va adonar-se de que existia aquest mamífer. Resulta que al principi es pensava que era una espècie diferent de zebra, però més tard, després de diverses proves, es va considerar  com a nova espècie.

                                      Això va passar al 2006, i és que l’okapi és l’ espècie de mamífers descoberta més tard de totes. 

Segur que heu après moltes coses que no sabieu.

Arreveure.

Aquesta setmana a Ítaka hem estat treballant un dels anuncis que últimament podem veure a la televisió… No sabeu de quin anunci us parlem? Doneu-hi un cop d’ull:

Els alumn@s d’Ítaka van fer una tria de les frases que els hi van semblar més interessants de l’anunci i les van escriure a la pissarra. Un cop van estar apuntades, individualment, van triar-ne una i van explicar a la resta de companys perquè de la tria… la veritat és que l’activitat els hi va agradar molt. Voleu veure’n el resultat? Doncs apa! Feu clic sobre la següent imatge.

Després de veure tot el què hem fet… us animeu a explicar-nos quina és la vostra frase preferida i perquè l’heu triada?

Salutacions de les mestres

Què ús sembla aquesta poesia?,

Josep Carner va escriure poesies sobre molts animals, aquesta n’és una d’elles. LLegiu-la i animeu-vos a escriure les vostres.

DIU LA PAPALLONA

-Papallona encisadora,
jo, lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig de l’una a l’altra flor.

Com a il.lusió tan bella,
cal no haver-me; fóra un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim.

Josep Carner

Anima’t i envia  les teves poesies