LECTURES 3r d’ESO

                                                              

POU SENSE FONS

TOT ET SERÀ PRÉS

BITLLET D’ANADA I TORNADA

És la història del Manel, un jove acomplexat per l’acne, que estima Paola en secret. Davant el seu complex, comença a beure les nits del cap de setmana… Fins que de tornada a casa, mig begut, es trobarà amb en Carles, un amic que ha hagut d’abandonar la plaça del Remei ple d’alcohol com un celler. Un fortuït accident portarà Manel a mentir i a mentir més… Tot et serà pres és, a la seva manera, la crònica d´una mort anunciada, i tracta amb una gran delicadesa un cas extrem i crític: el d´un adolescent que s´enfronta a una malaltia incurable. Al llarg d´aquesta novel·la, l´autor ens planteja, des del punt de vista d´un jove, temes universals: l´eutanàsia, el dret a morir dignament, el desig de viure, la força de l’amistat, l´amor entre un noi i una noia i l´acceptació de la mort Anorèxia i bulímia són dues paraules que a la Marta i als seus pares no els resulten gaire familiars. A la Marta perquè viu més pendent de descobrir l’amor i el sexe amb en Ricky, anar al cinema amb la Clàudia o riure amb els seus germans bessons. Als pares perquè estan massa pertorbats pel fantasma de l’atur. En poc temps, p erò, tot es capgira de tal manera que la Marta ha dingressar en un hospital amb una anorèxia nerviosa.

                                                                     

LOS HIJOS DEL TRUENO

CUANDO LOS ÁRBOLES HABLEN

ESKORIA

La Gerencia Nacional de Enseñanzas Intelectuales ha decidido atacar el problema del fracaso escolar y así, a partir de ahora, las aulas de todos los institutos del país deberán contar, en todo momento, con veintidós estudiantes, ni uno más ni uno menos. El alumnado sobrante será destinado, obligatoriamente, a los recién creados «Institutos Remanentes». Inesperadamente, en uno de estos centros coincide un grupo que, lejos de asumir su papel de «fracasados por decreto», llegará a poner patas arriba a la Gerencia Nacional. Melinda se siente marginada en el colegio porque, durante una fiesta de verano, llamó a la policía. Nadie sabe el porqué, pero todos la aislan sin preguntar. Melinda no habla con nadie. A través de la expresión artística, elaborando un árbol, irá abriéndose poco a poco y aprendiendo a decir que no a falsas amistades y hasta a denunciar al agresor En las paredes de su cuarto no hay fotos de futbolistas. En su equipo de música no suenan cantantes clónicos ni ritmos prefabricados. En sus estanterías no se acumulan medallas deportivas. En su armario no guarda ropa de marca, confeccionada siguiendo la última moda. En clase escucha y toma apuntes… ¿Es motivo suficiente pa ra llamarle “Eskoria”?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

 
Go to Top