De la pedagogia sistèmica he après força sobre el respecte i desaprès sobre el “perquè”, reconeixent ” el que és”, ” el que hi ha”, i ja està. Els mestres , sovint, ens situem en un rol que no ens facilita ser respectuosos amb el sistema familiar de l’infant. Inconscientment assumim feines que no ens toquen. No som jutges només som mestres i és en aquest sentit que ens cal ser amorals, no immorals. Tampoc és la nostra feina millorar la societat . La nostra tasca té a veure amb estar molt presents i respectar les dinàmiques de les famílies.
Ara sé que, com a mestra, és important verbalitzar als nens que els pares són el més important. Nosaltres recollim als infants del seu lloc d’origen, fem de pont, i els guiem a l’escola.
Pares i mestra compartim un primer objectiu comú : fer el que calgui perquè l’infant es trobi a gust a l’escola. Junts , per tant, mirarem el nostre objectiu.

Per a tots els que tenim  la tasca d’educar ( pares, mestres, monitors….) voldria recordar que tenim el mateix objectiu , l’objectiu universal de que aquests infants que eduquem siguin feliços.

M’agradaria que ens adonessim de la importància d’estar en el present ,i no quedar tan atrapats en els reclams de les nostres ments, per poder aprofitar els moments de cada dia  que propicien l’aprendre a ser feliç . Moments brillants per promoure l’alta autoestima, el pensament positiu i l’autocontrol de la conducta . Guiar-los perquè no s’escapin de la seva dimensió genuina i vagin prenent consciència de la seva individualitat.

Que vagin creixent aprenent a no jutjar i a saber-se éssers amb voluntat interior animant-los a fer eleccions perquè s’adonin algun dia que l’actitud personal també és una elecció. És aprenent a decidir on es trobaran amb el concepte de dignitat i de llibertat personal.

En aquesta línia ens pot interessa la lectura del llibre de Augusto Cury, Padres brillantes,maestros fascinantes

ENTORNS PREPARATS

Rebeca i Mauricio Wild han experimentat durant anys amb un mètode ecudatiu “ no directiu” on a partir d’un entorn apropiat els infants s’eduquen a ells mateixos. La pedagogia dels Wild es basa en el respecte per la individualitat i el pla intern de desenvolupament dels nens i adolescents.

El seu marc teòric fa referència a Humberto Maturana i Francisco Verela. Aquests remarquen que entre els organismes vius mai imperen “ relacions instructives”, sinó vida, desplegament i progrés a raó d’un acoblament mutu. Ens construim en relació al que percebem des de fora però depèn de la nostra estructura interna. Afirmen que l’amor és la primera necessitat per sobreviure. La nostra vida depèn de la necessitat d’amor incondicional i d’una necessitat d’interacció propia amb el món.

La pedagogia Wild considera absurd imposar una formació on la interacció amb l’entorn es vegi limitada, sovint fins i tot prohibida, per transmetre un saber que, generalment, no procedeix ni tan sols de l’experiència i la comprensió dels adults ensenyants, sinó que s’ha agafat de plans d’estudi  que cal obeir.

Valoren especialment la figura de l’adult. Diuen que els nens que experimenten una adequada i afectuosa atenció per part d’ almenys un adult, agafen d’aquí la força per enfrontar-se al món concret exterior, es fan forts essent ells mateixos. Això vol dir que un jove va creixent a mesura que és capaç d’obrir-se al món exterior sense renunciar a ell mateix.

Citen una frase molt suggerent d’en Mitchell Waldrop que ens fa mirar cap al que en diem “Entorn preparat”.

“El potencial creatiu només es pot desenvolupar si la vida no passa massa allunyada del límit entre el caos i l’ordre.”

Entorn preparat

En un entorn preparat les coses i situacions queden a lliure disposició com una oferta neutral. Si els infants, de ben petits, prenen decisions a cada moment i a diferents nivells es produeix un veritable desenvolupament de la persona. Tota interacció de dins cap a fora passa per un saber diferenciar, valorar i escollir.

És important mantenir un entorn relaxat perquè és només en aquestes condicions que un infant pot seguir les seves propies necessitats internes. Pequè es compleixin aquestes condicions els nens necessiten la presència afectuosa i respectuosa dels adults.

En aquests entorns també són important els límits perquè aquests simplement formen part de la vida. Tota vida funciona amb límits. Les normes i les regles cal utilitzar-les només per a mantenir aquest entorn relaxat mai per educar amb elles, llavors seria com abusar dels límits i les regles.

Aprenentatge

Estem dotats d’un programa genètic humà que és el que guia desde dins als infants en el seu desenvolupament. Es dona un acoblament vital a les condicions externes i sorgeix poc després un procés que ja no és de supervivència sinó un impuls innat de desplegament.

“ El niño siente hambre no sólo de alimentos físicos sino de experiencias adecuadas.”

Els infants no es poden concentrar en materials estructurats fins que han quedat tips de jugar lliurement i manipular diferents elements no estructurats.

La infància , diuen,és l’hivernacle de les emocions que determinarà per a tota la nostra vida les nostres actituds, comportament i pensament. Els infants només obtindran la confiança necessària en ells mateixos per interactuar energicament amb el seu entorn si se saben suficientment estimats.

Destaquen la importància de les activitats lúdiques perquè crea en el món intern del nen l’ alegria de viure. Apareixeran els jocs de rol a partir de l’impuls d’imitació i la imitació de models està vinculada a l’impuls de fer experiments.

Isabel Miralles

SI L’APRENENTAGE ÉS EXPERIÈNCIA…

A partir de la lectura del llibre “ Desarrolla tu cerebro” d’en Joe Dispenza i  agafant com a referència els apunts 1 de la pàgina d’aquest blog em plantejo si, actualment en el nostre context, l’escola realment respecta els processos de vida.

Com explica molt bé en Joe Dispenza en la constant interacció amb el medi es desenvolupen determinades estructures per comprendre les qualitats del món. Com més diferenciades siguin les experiències i més ajustades a les necessitats de maduració més s’estimula el desenvolupament de la intel·ligència.

Entenem ara la intel·ligència com el desenvolupament de diferents facultats i, en aquest sentit hauriem de parlar no d’intel·ligència sinó d’ intel·ligències múltiples com molt bé va explicar en Goleman.

Estem ofereint experiències adequades quan plantegem un treball individual igual per a tots els alumnes de la classe?

Estem estimulant totes les intel·ligències quan els nens i nenes passen la major part del dia asseguts a la cadira?

Quan basem l’aprenentatge en llibres i plans d’estudi descontextualitzats , no estem limitant o fins i tot prohibint, les interaccions dels infants amb l’entorn?

Un llibre pot ser una bona eina però no ens equivoquen quan la utilitzem com a canal principal per a transmetre un saber ? Si l’aprenentatge és experiència, estem oferint experiències d’aquesta manera?

Acompanyem adequadament als infants perquè es vagin obrint al món sense renunciar a ells mateixos?

Pot ser que confonguem la responsabilitat per una necessitat particular d’ordre on hi fem passar els infants ?

Rebeca Wild parla d’entorns preparats per als infants. En el proper article parlarem d’aquests entorns .

Isabel Miralles