experimentar.jpg

SI L’APRENENTAGE ÉS EXPERIÈNCIA…

A partir de la lectura del llibre “ Desarrolla tu cerebro” d’en Joe Dispenza i  agafant com a referència els apunts 1 de la pàgina d’aquest blog em plantejo si, actualment en el nostre context, l’escola realment respecta els processos de vida.

Com explica molt bé en Joe Dispenza en la constant interacció amb el medi es desenvolupen determinades estructures per comprendre les qualitats del món. Com més diferenciades siguin les experiències i més ajustades a les necessitats de maduració més s’estimula el desenvolupament de la intel·ligència.

Entenem ara la intel·ligència com el desenvolupament de diferents facultats i, en aquest sentit hauriem de parlar no d’intel·ligència sinó d’ intel·ligències múltiples com molt bé va explicar en Goleman.

Estem ofereint experiències adequades quan plantegem un treball individual igual per a tots els alumnes de la classe?

Estem estimulant totes les intel·ligències quan els nens i nenes passen la major part del dia asseguts a la cadira?

Quan basem l’aprenentatge en llibres i plans d’estudi descontextualitzats , no estem limitant o fins i tot prohibint, les interaccions dels infants amb l’entorn?

Un llibre pot ser una bona eina però no ens equivoquen quan la utilitzem com a canal principal per a transmetre un saber ? Si l’aprenentatge és experiència, estem oferint experiències d’aquesta manera?

Acompanyem adequadament als infants perquè es vagin obrint al món sense renunciar a ells mateixos?

Pot ser que confonguem la responsabilitat per una necessitat particular d’ordre on hi fem passar els infants ?

Rebeca Wild parla d’entorns preparats per als infants. En el proper article parlarem d’aquests entorns .

Isabel Miralles