ENTORNS PREPARATS
Rebeca i Mauricio Wild han experimentat durant anys amb un mètode ecudatiu “ no directiu” on a partir d’un entorn apropiat els infants s’eduquen a ells mateixos. La pedagogia dels Wild es basa en el respecte per la individualitat i el pla intern de desenvolupament dels nens i adolescents.
El seu marc teòric fa referència a Humberto Maturana i Francisco Verela. Aquests remarquen que entre els organismes vius mai imperen “ relacions instructives”, sinó vida, desplegament i progrés a raó d’un acoblament mutu. Ens construim en relació al que percebem des de fora però depèn de la nostra estructura interna. Afirmen que l’amor és la primera necessitat per sobreviure. La nostra vida depèn de la necessitat d’amor incondicional i d’una necessitat d’interacció propia amb el món.
La pedagogia Wild considera absurd imposar una formació on la interacció amb l’entorn es vegi limitada, sovint fins i tot prohibida, per transmetre un saber que, generalment, no procedeix ni tan sols de l’experiència i la comprensió dels adults ensenyants, sinó que s’ha agafat de plans d’estudi que cal obeir.
Valoren especialment la figura de l’adult. Diuen que els nens que experimenten una adequada i afectuosa atenció per part d’ almenys un adult, agafen d’aquí la força per enfrontar-se al món concret exterior, es fan forts essent ells mateixos. Això vol dir que un jove va creixent a mesura que és capaç d’obrir-se al món exterior sense renunciar a ell mateix.
Citen una frase molt suggerent d’en Mitchell Waldrop que ens fa mirar cap al que en diem “Entorn preparat”.
“El potencial creatiu només es pot desenvolupar si la vida no passa massa allunyada del límit entre el caos i l’ordre.”
Entorn preparat
En un entorn preparat les coses i situacions queden a lliure disposició com una oferta neutral. Si els infants, de ben petits, prenen decisions a cada moment i a diferents nivells es produeix un veritable desenvolupament de la persona. Tota interacció de dins cap a fora passa per un saber diferenciar, valorar i escollir.
És important mantenir un entorn relaxat perquè és només en aquestes condicions que un infant pot seguir les seves propies necessitats internes. Pequè es compleixin aquestes condicions els nens necessiten la presència afectuosa i respectuosa dels adults.
En aquests entorns també són important els límits perquè aquests simplement formen part de la vida. Tota vida funciona amb límits. Les normes i les regles cal utilitzar-les només per a mantenir aquest entorn relaxat mai per educar amb elles, llavors seria com abusar dels límits i les regles.
Aprenentatge
Estem dotats d’un programa genètic humà que és el que guia desde dins als infants en el seu desenvolupament. Es dona un acoblament vital a les condicions externes i sorgeix poc després un procés que ja no és de supervivència sinó un impuls innat de desplegament.
“ El niño siente hambre no sólo de alimentos físicos sino de experiencias adecuadas.”
Els infants no es poden concentrar en materials estructurats fins que han quedat tips de jugar lliurement i manipular diferents elements no estructurats.
La infància , diuen,és l’hivernacle de les emocions que determinarà per a tota la nostra vida les nostres actituds, comportament i pensament. Els infants només obtindran la confiança necessària en ells mateixos per interactuar energicament amb el seu entorn si se saben suficientment estimats.
Destaquen la importància de les activitats lúdiques perquè crea en el món intern del nen l’ alegria de viure. Apareixeran els jocs de rol a partir de l’impuls d’imitació i la imitació de models està vinculada a l’impuls de fer experiments.
Isabel Miralles
Filed by mmiral5 at 21:22 under General
