Category Archives: Famílies

ACOLLIDA EMOCIONAL DE L’ALUMNAT QUAN TORNA DE VACANCES

“De la manera com acollim l’alumnat en dependrà la predisposició que tindrà per aprendre i, de ben segur, en dependrà també el dia a dia del curs que ara comencem. Acollim-lo amb un somriure, mostrant un interès sincer pel que han fet al llarg de l’estiu.”

Ramon Beringues Reig

Si voleu llegir aquest article, podeu clicar al següent enllaç.

FIRA DE LA CEBA I LA TOMATA DE VILADASENS

Cada primer diumenge del mes de setembre es celebra la Fira de la ceba i la tomata de Viladasens. Els/les alumnes de l’escola l’Aixart en fan un dibuix pel cartell de la fira. Aquest any els guanyadors del dibuix són : Marta Adroer,  Laura Corominola,  Dariana Alvares, Rafael Sánchez.

                                                                              ENHORABONA!!!!!!!

Comiat d’una mestra de petits…

Després d’una etapa professional i personal increïble al vostre costat, me’n vaig de l’Aixart amb el més sincer agraïment cap a tots els que hem compartit  petites històries que fan gran la nostra escola.

Emprenc un nou camí amb la motxilla a vessar de lliçons apreses, d’il·lusions acomplertes, somriures i un munt d’estima compartida.

Moltes gràcies pel respecte que m’heu mostrat al llarg d’aquests nou anys, la confiança i col·laboració en el treball en comú que ens hem proposat pel bé dels petits, per l’amabilitat i l’alegria del dia a dia.

M’acomiado amb un breu article de capçalera de l’enyorat Carles Capdevila  amb el desig de, sigui aquí o a qualsevol altre racó de món, no deixar mai d’aprendre a ser-hi.

Mil gràcies per tant a petits, famílies i companyes.

A reveure!

Anna Soler

Acompanyar, estimar, ser-hi

Em deia la Pilar Ugidos, bona mestra artesana, que el centre i l’essència de l’educació no són ni els mestres ni els alumnes: són les relacions.

Jaume Cela s’agafa a la filosofia de Joan Carles Mèlich per concloure que el verb que conjuga l’educador és ser-hi. Que és molt més que ser: és ser en un lloc i en un moment. I al costat d’algú, esclar. Ser en un context, ser en companyia, ser plegats.

Som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem, i som en un context, el de les relacions. Per això és evident que més que persones tòxiques hi ha relacions que fan sortir el pitjor de nosaltres, i més que persones extraordinàries hi ha relacions que ens ajuden a projectar el millor de nosaltres. D’aquí la meva admiració creixent per les vocacions que consisteixen a tenir cura de persones, que donen tot el protagonisme al vincle.

Que siguem les relacions que tenim, com les tenim i amb qui, ens refrega una obvietat que massa sovint oblidem: que hem vingut a aquest món a estimar i ser estimats, a donar i a rebre. Tot és amor o bé la seva negació, que té una gamma que va des de la indiferència fins a l’odi, sempre tan oposat i tan proper a l’amor. O celebrem l’estima o exhibim a crits i a cops la seva absència. Tendresa i violència són expressions pures del mateix desig i necessitat: el d’estar pendent l’un de l’altre, ja sigui per cuidar-nos o fer-nos mal, per salvar-nos o per matar-nos.

I com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn. És més verb que substantiu, més exemple que discurs, viu del fet i no de la paraula, imposa la realitat sobre la idealització. Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi.

CARLES CAPDEVILA 16/07/2016

 

EL PEIX QUE NO PLORAVA MAI

El dilluns 4 de juny els nens i nenes de segon vam representar l’obra de teatre “El peix que no plorava mai”. Ens van venir a veure avis, pares, mares, els nens i nenes de P3 i P4, P5, 1r i les senyoretes. Abans de començar l’obra els familiars ens van maquillar i ens van ajudar a posar-nos la disfressa de peix i la disfressa de petxina.

Un cop vam tenir a punt els tallers pels petits a la pista de bàsquet ens vam dirigir al menjador per fer l’obra de teatre. Molt emocionats i molt nerviosos vam actuar ! Entre aplaudiments i celebracions vam acabar l’obra amb dues sorpreses que consistien en convidar els petits a la pista a fer dos tallers: el taller de maquillatge i el taller de pintar peixos. Per fer-ho possible ens vam dividir en dos grups. Un grup de segon pintaven els nens en el taller de maquillatge i l’altre grup de segon van ajudar a pintar peixos amb diferents colors. Vam fer d’autèntics monitors !!! Pintant, peixos, algues, estrelles de mar i animant a tothom a participar ens ho vam passar genial!

Volem donar les gràcies a tothom, especialment a les famílies per haver compartit aquest projecte amb nosaltres.