Category Archives: Cicle Superior

AUDICIONS A CÀRREC DELS ALUMNES DE L’ESCOLA

Durant aquesta setmana, els nens i nenes de l’escola que toquen instruments han realitzat audicions per mostrar als seus companys/es el seu instrument, com sona i com el toquen. Tots ho han fet molt bé, i aquesta activitat ha agradat molt als petits, que han pogut veure i escoltar en directe els instruments musicals. Moltes gràcies a tots els músics!


17/18_Audicions juny

Comiat d’una mestra de petits…

Després d’una etapa professional i personal increïble al vostre costat, me’n vaig de l’Aixart amb el més sincer agraïment cap a tots els que hem compartit  petites històries que fan gran la nostra escola.

Emprenc un nou camí amb la motxilla a vessar de lliçons apreses, d’il·lusions acomplertes, somriures i un munt d’estima compartida.

Moltes gràcies pel respecte que m’heu mostrat al llarg d’aquests nou anys, la confiança i col·laboració en el treball en comú que ens hem proposat pel bé dels petits, per l’amabilitat i l’alegria del dia a dia.

M’acomiado amb un breu article de capçalera de l’enyorat Carles Capdevila  amb el desig de, sigui aquí o a qualsevol altre racó de món, no deixar mai d’aprendre a ser-hi.

Mil gràcies per tant a petits, famílies i companyes.

A reveure!

Anna Soler

Acompanyar, estimar, ser-hi

Em deia la Pilar Ugidos, bona mestra artesana, que el centre i l’essència de l’educació no són ni els mestres ni els alumnes: són les relacions.

Jaume Cela s’agafa a la filosofia de Joan Carles Mèlich per concloure que el verb que conjuga l’educador és ser-hi. Que és molt més que ser: és ser en un lloc i en un moment. I al costat d’algú, esclar. Ser en un context, ser en companyia, ser plegats.

Som més el que fem que el que diem, som més el que decidim que el que pensem, som quan actuem i no quan reflexionem, i som en un context, el de les relacions. Per això és evident que més que persones tòxiques hi ha relacions que fan sortir el pitjor de nosaltres, i més que persones extraordinàries hi ha relacions que ens ajuden a projectar el millor de nosaltres. D’aquí la meva admiració creixent per les vocacions que consisteixen a tenir cura de persones, que donen tot el protagonisme al vincle.

Que siguem les relacions que tenim, com les tenim i amb qui, ens refrega una obvietat que massa sovint oblidem: que hem vingut a aquest món a estimar i ser estimats, a donar i a rebre. Tot és amor o bé la seva negació, que té una gamma que va des de la indiferència fins a l’odi, sempre tan oposat i tan proper a l’amor. O celebrem l’estima o exhibim a crits i a cops la seva absència. Tendresa i violència són expressions pures del mateix desig i necessitat: el d’estar pendent l’un de l’altre, ja sigui per cuidar-nos o fer-nos mal, per salvar-nos o per matar-nos.

I com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn. És més verb que substantiu, més exemple que discurs, viu del fet i no de la paraula, imposa la realitat sobre la idealització. Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi.

CARLES CAPDEVILA 16/07/2016

 

HANDBALL A L’ESCOLA

El dimarts 5 de juny vam rebre la visita de dos jugadors de handball molt i molt bons: en Pep Reixach i en Jordi González. Han jugat en seleccions catalanes i espanyoles, en el Granollers, Bordils… i ens van poder transmetre la seva experiència i els seus valors de la seva carrera esportiva. Vam estar practicant amb ells una estona i també els vam fer preguntes a nivell professional i personal.

Una trobada molt interessant. Aquí deixem unes fotos perquè mireu  el que vam aprendre.