El Museu de les Mines de Cercs, dedicat monogràficament al carbó, és un museu de tècnica i d’història i, al mateix temps, vol ser un centre d’interpretació per explicar i donar a conèixer les múltiples i estretes relacions entre aquest combustible fòssil i l’entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l’Alt Berguedà.
L’exposició permanent està dividida en dos espais: el carbó, la seva explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ al seu ús, tan com a combustible domèstic i industrial com a font primària per a obtenció d’electricitat.
Els treballadors de la mina i les seves famílies vivien en habitatges llogats a l’empresa. La majoria tenien uns 35m2, però també n’hi havia de 56 i 72 m2, aquests últims reservats als capatassos i administratius. El lloc més important de la casa era la cuina-menjador on la família hi feia vida.
Aquest complex món de la mineria; és a dir, el conjunt de tècniques emprades per a l’extracció del carbó, es mostren en un espai singular i únic, els 450 metres de la mina Sant Romà. És aquí on es pot conèixer in situ l’evolució tècnica i les condicions de treball al llarg de 150 anys d’explotació minera.
Els alumnes de sisè de l’escola Abat Oliba hem pogut gaudir d’aquest viatge a través de la història i hem après continguts sobre la indústria a Catalunya i la vida a les colònies mineres.
Títol: Un petó de mandarina
