Èric Berga Sesé

Èric Berga Sesé

This user hasn't shared any profile information

Inici http://blocs.xtec.cat/eric

Jabber/GTalk: eberga2@xtec.cat

Articles per Èric Berga Sesé

El sandwich de Mariana

0

Perquè al final Mariana actua de la manera en què ho fa?

El sándwich de Mariana from Basta_MX on Vimeo.

Catalunya Experience: Rick Hansen

0

La història d’en Rick Hansen ens posa un exemple de com convertir una frustració en tota una vida d’ambició i de superació personal

Quan s’ha d’explicar un secret

0

En Daniel Gabarró ens explica el seu punt de vista sobre el que hem de fer davant una confidència. Molt interessant per treballar a l’aula

Els principis…

I.- Quan un secret fa patir, s’ha d’explicar. Ningú té dret a obligarte
a patir. Ningú que realment t’estimi o sigui amiga o amic teu voldria
que patissis. Seria un mal amic, una mala amiga. Recorda: els
secrets que fan patir cal explicar-los necessàriament!

II.- Quan un secret fa patir una altra persona, l’has d’explicar. Quan
algú pateix per un secret, no és un secret sinó un problema. Demana
ajuda! Explica-ho! Serà una forma de convertir-te en una persona que
paga la pena, una persona confiable, una veritable amiga o amic.

III.- Si algú et demana que no expliquis un secret a CAP persona
adulta… Desconfia immediatament i explica-ho a més d’una persona
gran! Demana ajuda! Segur que, si cap persona adulta ho pot entendre…
serà quelcom perillós o que et farà mal a tu o a una altra persona!

Per treballar-ho a l’aula…

1.- Pensa: per què ningú té dret a fer-te patir?

2.- Pensa: per què és adequat explicar un secret que patir a una altra
persona?

3.- Pensa: se t’acudeix alguna cosa que no sigui perillosa i no hi hagi cap
persona adulta que ho pugui entendre?

4.- Imagina 3 secrets que no siguin perillosos i sí es puguin mantenir en
secret.

5.- Inventa 3 secrets que sí s’hagin d’explicar.

6.- Has tingut o tens algun secret que et faci patir? O que faci patir a una
altra persona que coneixes? O que et diuen que no pots explicar a cap
persona adulta? Si és així: com creus que podries demanar ajuda? A qui
podries demanar ajuda?

Algunes nocions de mecànica de bicicletes

0

Dissabte passat, amb motiu de la Setmana de Mobilitat Sostenible vam fer una sessió a Corbins de mecànica bàsica de la bicicleta,  amb gent de totes les edats com assistents.

Com que això inclou tres de les meves passions -l’ensenyament, la BTT, i el bricolatge- em sembla un bon contingut pel meu bloc, que tant de bo pugui servir a algú.

 

Recursos per combatre l’assetjament

0

Degraciadament, l’assetjament entre alumnes té moltes formes. El treball contra aquestes dinàmiques ha de fer-se tant pels alumnes assetjadors com pels alumnes assetjats, ja que aquests rols tan malsonants poden intercanviar-se entre ells segons l’òptica amb què s’observi la realitat.

Aquesta presentació aporta unes idees per detectar, prevenir i combatre l’assetjament a les nostres aules.

Treballant en el núvol

0

Cada cop més se sent parlar de les dades desades “en el núvol”. Aquest és el nom popular a tota aquella informació digitalitzada que no està emmagatzemada de forma local en cap dispositiu, sinó que es troba en servidors d’allotjament de dades que poden trobar-se a l’altra banda del món. Sovint encara sorgeix el debat sobre la seguretat de l’allotjament de les dades, i la resposta que s’acostuma a sentir és que no existeix el mitjà perfecte. Per una banda, tots aquells mitjans físics que acostumem a fer servir (pendrive, discs compactes, discs durs externs, targes SD…) tenen precisament aquest problema: que són físics. Per tant, són altament vulnerables a la pèrdua d’informació degut a un cop, la humitat, o simplement a perdre’ls. No vull dir que aquests mitjans no siguin bons, sinó que responen a unes necessitats molt concretes, i que no es poden considerar un lloc segur per les nostres dades sense prendre més mesures.

L’altra cara de l’allotjament de dades són els dispositius d’allotjament “online”, alguns dels més coneguts d’aquests són el Google Drive, el Dropbox o l‘Skydrive. Pot ser que alguns de nosaltres en desconfiem perquè la nostra alfabetització digital és molt ràpida i tenir uns arxius emmagatzemats de forma local ens dóna més seguretat, però aquests tenen milions d’usuaris en tot el món i gaudeixen dels més avançats sistemes de seguretat encriptada. A banda, aquests sistemes en el núvol permeten l’opció de sincronitzar el contingut amb un o més dispositius (ordinador de sobretaula, portàtil, telèfon mòbil…). Això significa que a l’hora de treballar amb l’equip, les dades ja hi poden estar desades de forma local, de manera que encara que tinguem problemes de connectivitat amb Internet en podrem disposar. Un cop acabat el document, el programa de sincronització desarà automàticament els canvis en l’arxiu del “núvol”, de manera que des d’allà on el consultem hi trobarem la darrera versió desada. Fer ús d’aquesta utilitat us permetrà també tenir més d’una còpia actualitzada de cada document. També tindreu la possibilitat de compartir documents amb altres usuaris facilitant enormement el treball en xarxa, com també ho farà del simple fer de fer arribar unes fotografies a algú llunyà.

Us encoratgem a provar aquesta nova tecnologia, que de nova no en té gran cosa ja que fa uns anys que existeix. Quan ho tasteu descobrireu que us ofereix la facilitat de disposar de les vostres dades a tot arreu, sense haver d’estar pendents d’on us heu deixat el pendrive. I un altre punt a favor és que us ajudarà a evitar la molèstia de generar nombroses versions d’un mateix document.

Pugeu al núvol?



Les “TIC” no acaben de fer “TAC”

0

Article d’Enric Queralt, extret de http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

no voldria generar inquietud, ben al contrari, però el que està passant resulta paradoxal, com a mínim. Mireu, segons va publicar La Vanguardia a final de l’any passat, en un article del professor Manuel Castells, prop del 97% de la informació que existeix en el món ja està digitalitzada. En llenguatge de tertúlia de cafè diríem que “hi és tot”; sense anar més lluny ahir mateix vaig trobar imatges dels àlbums de cromos que col·leccionava “el meu pare” i també els meus.

Dic això perquè, en els centres educatius no acabo d’entendre què està passant amb això de les TIC. El govern es va gastar una dinerada, s’ha d’admetre, per clabejar els centres i per instalar-hi connexió sense fils, també. Quin ús se’n fa en realitat, i en general? Tan poc com vulgueu.

No sé en el vostre centre, però en els que jo conec – que ja deuen ser uns quants centenars- us asseguro que a les aules, quasi sempre, només hi ha UN ordinador, que ara és el que està connectat a la PDI.  Ordinadors a disposició dels alumnes? Ni un!! Continuem fidels a un producte comercial: els llibres de text impresos en paper. La resta d’empreses de serveis ja voldrien uns índexs de fidelitat com aquests per als seus productes: vehicles, electrodomèstics, informàtica, etc.

Se sap des fa temps, que els docents, en general, no acaben d’acceptar les TIC, si més no per “fer classe”, és clar. A casa seva, en canvi, en general, se’n fan un tip d’utilitzar-les. Fins i tot per contractar serveis i, també, per pagar-los!!

Tot plegat posa en vidència que les TIC no acaben de fer TAC, malgrat el que diguin els experts. Llegiu, si us sembla, aquest article de la Comissió Europea. Les raons de per què passa això són diverses, jo tinc les meves. Potser algun dia em decidiré a escriure-us-les.

Gràcies pel vostre temps!!

Ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa

Brussel·les 19 d’abril de 2013

Els estudiants i els professors europeus són entusiastes del món digital, el nombre d’ordinadors s’ha duplicat des de 2006 i la majoria dels centres d’ensenyament ja estan “connectats”, però l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i els coneixements d’informàtica són desiguals. Segons una enquesta sobre l’ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa publicada per la Comissió Europea, cal donar un fort impuls a la capacitació i al suport als professors en aquest sentit.

Principals conclusions de l’estudi

  • Entre els alumnes de 9 anys d’edat, només un de cada quatre va a una escola ben equipada informàticament, amb material recent, banda ampla (mínim de 10mbps) i bona “connectivitat” (pàgina web, correu electrònic per a alumnes i professors, xarxa local, entorn d’ensenyament virtual).
  • Entre els alumnes de 16 anys, només la meitat va a centres que comptin amb aquest tipus d’equipament.
  • El 20% dels alumnes de secundària mai o gairebé mai no han fet servir un ordinador a classe.
  • Els alumnes de centres que compten amb una política oficial específica d’utilització de les TIC fan més activitats pedagògiques basades en aquestes tecnologies.
  • Hi ha notables diferències entre països. Els centres dels països escandinaus i nòrdics (Suècia, Finlàndia o Dinamarca) són els que compten amb els millors equips. En canvi, a Polònia, Romania, Itàlia, Grècia, Hongria i Eslovàquia els alumnes són els que tenen la probabilitat més baixa de disposar d’equips adequats.
  • Els portàtils, els ultraportàtils i les tabletes estan substituint els ordinadors de sobretaula a molts centres.
  • La falta d’equip no significa falta d’interès. Alguns dels països on l’ús dels ordinadors està més estès tenen en canvi les escoles pitjor equipades (per exemple Bulgària, Eslovàquia, Xipre i Hongria).
  • Per als estudiants és essencial poder accedir a les TIC tant a casa com a l’escola.
  • La majoria dels professors creu que cal canviar radicalment la política.
  • En general, els professors consideren positiu l’ús pedagògic de les TIC i hi confien. La confiança és essencial: uns professors formats i convençuts són més importants per transmetre coneixements i capacitat que els equips més moderns.
  • No obstant, la formació en TIC no acostuma a ser obligatòria per als professors, i la majoria es veuen obligats a adquirir-la pel seu compte i fora de l’horari de treball.
  • Els professors fan servir l’ordinador per preparar les classes però no tant per fer classe.

 

Recomanacions de l’estudi

– Cal un criteri integrat de l’ús pedagògic de les TIC als centres d’ensenyament, i això significa, a més d’invertir en infraestructures, dedicar més recursos a la formació del professorat, recompensar els professors que facin servir les TIC a classe i crear càrrecs de coordinador de TIC.

– A escala de la UE, l’estudi recomana a la Comissió actuar per tal de reduir les diferències entre els països en l’ús pedagògic de les TIC, fomentar projectes centrats en nous criteris d’ensenyament amb tecnologies digitals, donar suport a l’adquisició de recursos didàctics digitals de qualitat per als professors i supervisar regularment els avanços en l’ús de les tecnologies i les competències digitals.

La vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, ha declarat que “la capacitació i la formació en TIC han d’estar a disposició de tots els estudiants i els professors, no tan sols d’uns pocs privilegiats. Volem que els nostres joves puguin fer servir les TIC a l’escola des del principi i que els professors estiguin convençuts de compartir els seus coneixements”.

La comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha insistit que “cal que invertim més en el desenvolupament i l’ús de les TIC a l’ensenyament. Europa només pot recuperar el creixement sostingut si compta amb titulats i treballadors ben formats en TIC que puguin contribuir a la innovació i l’emprenedoria”.

Per la seva banda, el director executiu de la Xarxa Escolar Europea, Marc Durando, ha destacat que “els responsables polítics i els directors dels centres escolars haurien de centrar-se en mesures concretes en els centres per fomentar l’ús i la integració de les TIC a les classes i invertir en capacitació a través de nous models de formació (comunitats on-line, aprenentatge mixt, etc.)”.

Propers passos

Aquestes conclusions i recomanacions s’inscriuran a l’esforç de l’Agenda Digital per millorar les habilitats digitals de tots els europeus a fi que puguin participar plenament a la societat. Seran un ajut per a la gran coalició per a la creació de llocs de feina a l’economia digital (vegeu IP/13/182), que preveu, entre d’altres, promoure cursos massius oberts en línia per a professors i difondre l’ús d’incentius i la coordinació de la formació del professorat en TIC, i d’altres iniciatives de la Comissió, per exemple l’estratègia Replantejar l’educació i la futura proposta d’obertura de l’educació. Aquestes iniciatives serviran perquè les noves generacions sàpiguen funcionar a una societat en xarxa on les empreses i les persones estaran interconnectades, donant suport a la innovació, l’emprenedoria i els coneixements en TIC que fomentin la participació i la creativitat a la societat.

Context

L’estudi l’han realitzat la Xarxa Escolar Europea i la Universitat de Lieja. És la tercera enquesta europea sobre les TIC a l’escola i la primera que ha enquestat directament els alumnes. L’estudi anterior (eEuropa 2005) es va centrar principalment en el subministrament d’infraestructura. En aquesta ocasió l’àmbit s’ha ampliat a la manera com es fan servir i es perceben les TIC i a les competències corresponents. L’enquesta es va dur a terme entre gener de 2011 i novembre de 2012. A quatre països (Alemanya, Islàndia, Països Baixos i Regne Unit) el percentatge de resposta ha estat massa baix per poder establir conclusions fiables. Per això, les conclusions es basen en 190.000 respostes dels altres 27 països.

Comissió Europea

Representació a Barcelona

Passeig de Gràcia, 90

Presentació Projecte de Direcció 2013-17

0

Noves? tecnologies

0

Sabeu que és la generació digital? No, no vull parlar de la recreació de gràfics per ordinador… Em refereixo a les generacions actuals que trepitgen les nostres aules, d’aquells infants que de ben petits van començar a encuriosir-se per tot allò que tenia pinta d’electrònic i que van aprendre a pitjar repetidament els botons del mòbil abans que a caminar.

Vinyeta d'A. Faro, http://www-e-faro.info

Hem de reconéixer que aquestes criatures estan tan immersos en la digitalització en tots els àmbits que n’estan rebent una influència enorme. Tant és així que els que ens dediquem a la docència no podem perdre pistonada per ser capaços de proporcionar-los pautes d’actuació amb aquests mitjans.
Els mestres més joves que estem a les escoles vam començar a conviure amb els ordinadors a les aules d’informàtica les de les escoles, una hora per setmana. Féiem servir aquests aparells per teclejar textos, elaborar esquemes, fer dibuixos o retocar imatges. L’anomenada “informàtica” era una àrea sovint inconnexa amb les altres, l’objectiu de la qual era instruir-nos i familiaritzar-nos amb aquells aparells. La sorpresa començava a arribar quan poc temps després, les coses que havíem aprés estaven obsoletes i no deixàvem de tenir una certa sensació d’haver estat perdent el temps.
La digitalització avui avança a un ritme tal que no podem pretendre fixar-nos l’objectiu de saber-les fer servir. L’objectiu ha de ser fer-les servir sense més, d’altra manera entrarem en l’activitat d’aprendre constantment tècniques que ràpidament resultaran inútils.
Les noves tecnologies en la societat no existeixen, doncs quan arriben a l’abast de la majoria, de noves ja no en tenen res. Les tecnologies doncs, són la manera actual de comunicar-nos en molts i variats entorns. De vegades ens faciliten les tasques, altres ens les compliquen, i tot sovint ens condueixen a repensar com ens han canviat la vida en molt pocs anys. La digitalització no és una moda, ni és reversible. En major o menor mesura estem obligats a conviure-hi, però de vegades l’error és creure que no podem connectar-nos a Internet perquè no ho dominem. Intentar dominar les tecnologies és com intentar creuar un riu cabdalós esquivant l’aigua en comptes de nedant.
No cal que intentem transmetre aquesta voluntat de convivència amb la tecnologia al jovent. De fet, potser són ells els que, de vegades, ens l’han de transmetre a nosaltres. Però si que hi ha dues coses que nosaltres els podem oferir: la nostra experiència, i el nostre sentit comú. I mirar d’extreure unes pautes de seguretat i funcionament d’aquest bagatge serà la millor ajuda a la seva digitalització que els podem donar.
Per acabar us voldria recomanar la lectura de l’article digital “Las 20 normas para convertir a su hijo menor de edad en un auténtico cibercriminal”, escrit en un divertit to irònic per Ramon Arnó. I si no sabeu com buscar-lo a la xarxa, pregunteu-li a la xiqueta… que ella n’entén molt d’aquestes coses!

Jornada ‘Centres educatius, entorns digitals i seguretat’

0

Aquesta jornada va tenir lloc el passat dimecres 25 d’abril de 2012. A continuació teniu el programa de l’acte i algunes anotacions que vaig recollir-hi.

La meva intenció no és transcriure el contingut de les jornades, sinò transmetre aquells aspectes puntuals que vaig creure interessants per la nostra tasca diària.

Programa:

9h30 Benvinguda Miquel Angel Cullerés Director dels SSTT d’Ensenyament

10h Conferència inaugural: Ricard Martínez Professor de la UdV, president de l’APEP

Ricard Martínez va fer émfasi en la importància i la responsabilitat en el tractament de dades, ja siguin personals o bé escolars.  El tractament de dades a l’escola implica que el centre ha de mantenir el control absolut d’aquestes i del tractament que se’n faci.

Pel que fa als canals de difusió del centre (blocs, pàgines, canal de youtube, grup de facebook…) va recordar la importància de la supervisió constant d’aquests mitjans. El titular de qualsevol d’aquests mitjans és el responsable dels continguts que incloguin.  En el cas suposat que un pare de l’escola obrís un grup de facebook sobre l’escola aquest seria el responsable jurídic dels continguts, però moralment l’escola hauria de prendre-hi part – ja fos blocant el grup o denunciant els incompliments que s’hi poguessin donar-.

És important revisar els nivells de seguretat dels canals youtube, facebook que es puguin fer servir, tant a nivell d’escola com personal.

Pel que fa als documents de consentiments de drets d’imatge, cal conservar-los un mínim de 3 anys en l’arxiu escolar, que és quan prescriu.

Es pot seguir Ricard Martínez als comptes @ricardmm i @AsociacionAPEP de twitter.

11h30 Taula rodona: Protecció de dades i mesures de seguretat als centres educatius: Què cal tenir present?
Jordi Vivancos , Cap del Servei de Tecnologies per a l’Aprenentatge del Dept. Joana Marí, Responsable de Consultoria del Registre de Protecció de Dades de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Tomàs Moré i Arqué, Responsable de Sensibilitatzació del CESICAT Modera Vicent Mora, Inspector d’Educació

La Sra. Joana Marí va parlar de la possibilitat de crear un fitxer de centre a nivell jurídic, tasca que realitza la organització per la que treballa.  En cas de fer-ho, s’hauria de notificar al Departament i s’indicarien quins passos s’haurien de seguir.

El Sr. Jordi Vivancos va recordar que al Portal de Centres –> El Departament es pot descarregar un document que indica les pautes de protecció de dades personals als centres, la normativa vigent, i els models d’autoritzacions necessàries. A la pàgina XTEC hi ha un apartat anomenat “Internet segura” , on es poden trobar les preguntes més freqüents sobre la seguretat envers l’ús acadèmic de la xarxa.

En Tomàs Moré va reflexionar sobre la importància de l’ús de contrasenyes segures i renovades, de les bones pràctiques en l’ús del correu electrònic (eliminació d’altres adreces de les capçaleres, ús del camp Cco, …), de l’actualització dels antivirus, i de la bona gestió de les còpies de seguretat.  Va recomanar la lectura del document “Guia per l’ús segur d’aules virtuals d’aprenentatge” per aquells docents que utilitzin aquest entorn.

En el torn obert de paraules, el Sr. Vivancos va indicar que Google i la Generalitat tenen un acord gràcies al qual Google no utilitza les dades dels usuaris XTEC per perfilar publicitat, com si fa en comptes GMAIL.

Es va recordar als usuaris el significat d’una pàgina “https”: la “S” indica que la connexió és segura. Aquest camp l’hem de poder trobar en totes les connexions que hagin de contenir dades personals (atri, correu, dades bancàries…)

Va sorgir la pregunta sobre l’ús completament legal del correu electrònic a les aules. La resposta va ser que l’únic ús de missatgeria que es pot utilitzar sense cap mena de problema és la missatgeria d’un entorn intraweb o intranet. En cas de voler fer servir un compte de correu ordinari per cada alumne, caldrà entregar una autorització a les famílies en la que es considerin gestors d’aquest compte i el supervisin.

 

12h30 Taula rodona: Educar en l’ús segur i responsable d’internet: Què fer, com organitzar-se? Ramon Arnó. Responsable jurídic de www.lafamiliadigital.es. Jaume Brufau Inspector d’Educació, referent TIC. Ramón Torrelles Director de l’Institut Manuel de Montsuar de Lleida. Josep Maria Seró Professor de l’Escola Pràctiques I. Modera Josep Varela, President del C. Assessor de la Societat de la Informació.

Ramon Arnó va llegir el document “20 normas para convertir a su hijo en un auténtico cibercriminal” , molt recomanable.  Redacta en clau irònica les pautes que cal seguir per fer un ús segur de la xarxa amb els més petits de casa i de l’escola.

El Sr. Jaume Brufau va reflectir algunes dades sobre l’ús de les xarxes per part dels menors. Entre altres dades, va ressaltar que el 95% dels menors fan ús de les xarxes socials sense tenir l’edat legal mínima per poder fer-ho.

Èric Berga Sesé's RSS Feed
Go to Top