5.2.5 Zooplàncton (macro i megaloplàncton)

En el segment del mega i megaloplàncton, és a dir, en el dels éssers planctònics de més de 2 mm. ens trobem amb un protagonisme molt important del grup dels cnidaris.

Rhizostoma pulmo

Els cnidaris són animals pluricel·lulars, amb simetria radial, que es poden presentar solitaris o en forma de colònies i que tenen unes cèl·lules urticants a les quals deuen el seu nom, els cnides. Meduses, anèmones, actinies i coralls són els representants més coneguts d’aquest grup.

El seu cos acostuma a tenir forma de sac, i està format per dos epitelis: l’epidermis, externa, i la gastrodermis, interna. Entre aquests dos teixits existeix una capa amb molt poques cèl·lules anomenada mesoglea. Els cnidaris presenten cèl·lules musculars i nervioses.

Els cnidaris passen al llarg de la seva vida per dos tipus organitzatius diferents: l’estadi de pòlip i el de medusa.

Actinia equina

El pòlip és un individu sèssil, i com a tal, habitualment forma part del bentos. Es pot presentar de forma solitària o colonial, i en alguns casos, com els coralls, pot produir un ecto o exoesquelet. No obstant, determinades colònies de pòlips poden formar part del plàncton al presentar estructures que els hi permeten la flotació (com les colònies de pòlips de Velella).

 Pelagia

La medusa és l’individu lliure, flotant, i per tant, planctònic. Tot i semblar molt diferents externament, les seves estructures són bàsicament les mateixes: podríem dir que una medusa és un pòlip invertit. Als grups dels Escifozous, Cubozous i Hidrozous, els pòlips i les meduses constitueixen dos estadis vitals que es succeeixen entre ells.

Pòlip i medusa

El cicle vital dels cnidaris comença a partir d’un óvul fecundat que dona lloc a una larva planctònica, la plànula. Aquesta plànula es fixa a un substrat i esdevé sèssil, donant lloc al pòlip. La major part dels pòlips poden reproduir-se asexualment per partició o gemmació. El pòlip, ja sigui per transformació (com als Cubozous), estrangulament (com als Escifozous) o gemmació (als Hidrozous) donarà origen a la medusa, en un primer moment encara inmadura, que rebrà el nom d’éfira. Al aribar a la maduresa, produirà els espermatozous i els òvuls que tornaran a tancar el cicle.

Cicle meduses

Trobareu molta més informació sobre les meduses a la pàgina del projecte Un mar de meduses, organitzat per Recerca en acció el curs passat. No deixeu de visitar-la.

Salpa maxima

Les salpes, un altre component del macroplàncton, son animals del grup dels cordats, emparentats amb les ascidies i les apendiculàries. Presenten formes sexuals solitàries, que poden arribar a fer de 15 a 20 cm, i formes asexuals colonials, en forma de cadena, que arriben a uns quants metres.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *