TebesTebes
 
Ciutat grega de la Beòcia. Situada damunt un pujol en el límit d'una plana 
interna, 48 km al NW d'Atenes, ocupa l'acròpoli o Cadmea de l'antiga ciutat 
homònima. Reconstruïda després del terratrèmol del 1893, la ciutat actual s'ha 
estès als peus del pujol formant tres barris nous. Fou a l'antiguitat una de les 
més il·lustres ciutats de Grècia. Habitada ja durant el període protohel·làdic, 
la roca de Cadmos fou, en època micènica, un centre polític notable que s'oposà 
a Argos (com es dedueix de la lectura de la saga dels Set contra Tebes). Durant 
el s VIII aC posseïa el domini de la Beòcia i era governada per una aristocràcia 
que superà amb èxit les lluites socials dels ss VII-VI aC. Centre de la lliga de 
ciutats beòcies, oposada a Orcomen, s'alià amb els perses, fins i tot després de 
la desfeta grega de les Termòpiles, motiu pel qual els seus governants foren 
durament castigats pels aliats grecs, després d'haver obtingut la victòria 
contra els medes. En lluita constant amb Atenes, prengué part al costat 
d'Esparta en la guerra del Peloponès i, a partir del 447 aC, desfets els 
atenesos a Coronea, obtingué la preponderància absoluta de la Beòcia i substituí 
el sistema de moneda federal de la lliga pel de la mateixa ciutat, alhora que 
era dirigida per l'autoritat dels tres polemarcs. A partir de la guerra de 
Corint, s'anà acostant novament a Atenes, com a reacció davant la forta tutela 
d'Esparta, la qual, després de l'ocupació de Cadmea (342 aC), hi imposà una dura 
oligarquia. Restaurada la democràcia per obra d'Atenes i de Jàson de Feres, 
Tebes s'adherí a la segona lliga naval atenesa i, gràcies a la personalitat de 
Pelòpides i d' Epaminondes, aconseguí en pocs anys l'hegemonia total de Grècia, 
amb la derrota que infligí als espartans a Leuctra (371 aC). Nou anys després 
els tebans sofriren, però, un dur revés a Mantinea i, després d'intentar la 
penetració a la Fòcida per mitjà de l'amfictionia dèlfica, caigueren a mans de 
Filip de Macedònia. Alexandre destruí la ciutat i no fou reconstruïda fins el 
316 aC, per voluntat de Cassandre.