Neoinfantesa digital o idiotesa tradicional

Alguns experts en això del 2.0 diuen que les coses que fem els adults amb les noves tecnologies són fruit de la nostra infantesa digital i que aquest estat permanent de connexió per rebre la darrera rucada sense sentit que ja havíem rebut fa anys per correu se’ns passarà amb el temps. Sembla que sentim la mama que ens renyi, no?

I de fet sí, ens cal una educació sobre com i quan fer servir les noves tecnologies ara que les tenim a l’abast de la nostra mà, gairebé en un format d’extensió biònica! Tot es mou a una gran velocitat i allò cool avui està demodé demà. Altrament, els éssers humans continuem, en la majoria dels casos, tenint un món real on viure i on creiem que hem de viure i on volem que els smartphones o les tablet siguin una ajuda en el dia a dia. Els valors de la vida analògica i de la urbanitat tradicional sembla que es posen en qüestió amb aquesta febrada de portar el món a la mà (un de cada 5 persones del món ja en té un!).

Així els atàvics costums afloren amb fermesa i amb una capacitat de multiplicar els efectes per moltíssim. Així, ens trobem que ja hi ha bars amb cartells on s’explicita que no hi ha wi-fi i es recomana parlar entre els clients o d’altres on es custodia el mòbil a l’entrada per evitar caure en la temptació i la descortesia vers els altres. Tot això a mi em recorda els adhesius que portaven alguns cotxes on s’hi llegia “Sense vàlvules” (impossibilitat mecànica) per oposició a la novetat esportiva dels cotxes amb 16 vàlvules que ho posaven ben gros.

Què passa però quan el que està en joc és la nostra privacitat? Als EUA ja van començar a regular la pornografia de la venjança. Aquelles fotos i vídeos que ens fem en el sí de la parella o de les amistats, aprofitant que tenim l’eina (digital, no malpenseu) tan a prop, i que eren per un ús privat quan sorgeixen a la xarxa pública esdevenen una bomba devastadora. Però contra qui s’ha d’anar? Contra qui ho penja? Qui ostenta la xarxa? La cosa es complica i el mal avança.

Diuen que la nostra cibercultura ens obliga a dominar la interactivitat, la hipertextualitat i la connectivitat. En el darrer WMC de Barcelona la privacitat i la seguretat han estat les paraules clau. Caldrà veure, com sempre, quin ús fem de les nostres capacitats i com ens protegim de la maldat humana, que es muda del que calgui per continuar fent-se notar en la societat moderna. Vigila el mòbil, xato/a!

Publicat dins de TIC | Deixa un comentari

Miniunitat: Història de la llengua (1714)

Benvolgut alumne/a,

en aquets bloc trobaràs la informació i les activitats per tal d’entendre les circumstàncies històriques que han condicionat la nostra llengua d’ençà del 1714:

ACTIVITATS

Prèvia: Llegeix l’article d’aquest bloc http://blocs.xtec.cat/ensenyalallengua/2013/11/19/utrecht-gibraltar-nosaltres-1713-2013/

Què en saps d’aquests fets? Com us ho han explicat a Història? Busca infromació a través d’internet i escriu un text expostiu de 300 paraules donis a conèixer els fets que van succeir (fes un comentari directament a l’article del bloc).

Primera: Mira aquest vídeo i explica què et va agradar més de la sortida que vam fer al desembre al Born (http://www.youtube.com/watch?v=qKQBpbKXpYg) en 150 paraules.  Pots entrar a la pàgina oficial del Born on es detalla tot allò relacionat amb el jaciment i l’espai expositiu! http://elborncentrecultural.bcn.cat/. Utilitzeu les fotografies que vau fer per acompanyar la informació que vols expressar.

Segona: Prepareu en grups una presentació (amb un power point compartit) per la pissarra digital on expliqueu algun aspecte a resaltar dels fets del 1714 (la guerra militar, la destrucció de la ciutat, la vida quotidiana a la ciutat, la gènesi del centre cultrual el Born o la incidència en l’ús de la llengua catalana). Utilitzeu les fotografies que vau fer per acompanyar la informació que vols expressar i també informació que vau  usar a la sessió prèvia.

Tercer: Respon el qüestionari següent.

https://docs.google.com/a/xtec.cat/forms/d/1GX79ehBUzhTuhDUcMwgs4A536I3X4xnAkN93aoAwTGk/viewform

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Xauxa i altres indrets màgics!

Imatge de previsualització de YouTube

Fa temps que els llocs imaginaris es barregen amb els llocs coneguts, la literatura és plena d’exemples que ho ratifiquen. A vegades els llocs “imaginaris” d’avui havien estat llocs reals fa anys però el pes de la ignorància, ai!, i la força del sentit figurat els han conferit un aspecte difuminat, tèrbol i espuri.

Com és ara la ciutat?

Xauxa és un país remot on l’abundància de béns fa que ningú passi gana ni s’hagi de preocupar de res i on ningú treballa, “Això és xauxa” exclamem amb força i indignació manifesta. Xauxa és però Jauja, una ciutat real de Perú que s’alça a 3.352 metres d’altitud (a la vall del Mantaro) i que durant l’antic virregnat del Perú posseïa una abundància de fruites i béns més que notable, tal com descriu el conquistador Pizarro que la va fundar el 1534 amb el nom de Santa Fe de Hantun Xauxa. Sembla que el nom prové d’una població de Còrdova fundada pels àrabs amb el significat de “passatge”.

Coxinxina (sovint anomenada Conxinxina) és un lloc remot on t’hi envien per desfer-se de la teua presència o bé per indicar que fas, manifestament, tard perquè vens de lluny. En veritat, es tracta de la regió que ocupa el sud del Vietnam i Cambotxa, a la dreta del riu Mekong. És una zona arrossaire i el seu nom provés del xinès, Jiaozhi/Coxin, ja que va estar sota el seu domini durant prop de 2.000 anys. Els francesos van ocupar la regió el 1787 i van batejar-la amb el nom actual Coxinxina. De fet, l’any 1858,  una expedició francocastellana va desembarcar a la badia de Da Nang per sotmetre la població, la va cristianitzar i va fixar la capital a Saigón (avui ciutat Ho Chi Minh) . Al cap de 5 anys, Espanya va abandonar la regió per impossibilitat de controlar-la des de la capitania general de Filipines. Curiosament el 1964 els americans també van desembarcar al mateix lloc i, anys més tard, també en van sortir amb la cua entre les cames.

La quinta forca és també un lloc d’aquest estil. És també d’emplaçament indeterminat dins de l’imaginari nacional i que se situa lluny d’on siguem quan usem l’expressió. La quinta forca s’ubicava al turó de la Trinitat (o de Finestrelles) de Barcelona i les altres quatre al Pla de Palau, al Portal de Sant Antoni, al Pla de la Boqueria i al límit amb el poble de Sans. Certament, era la més allunyada del centre històric de la capital però no fins al punt de no saber-la ubicar.  Són moltes les poblacions que des de l’època romana i fins ben entrat el segle XIX tenien una zona habilitada per deixar fixes les forques (la toponímia n’és el testimoni) i omplir-les de lladres, malfactors, etc. per fer evident que la justícia no tenia pietat en aquella població.

Amb els temps que corren, amb la corrupció que ens fa semblar Xauxa, amb els diners robats en paradisos fiscals a la Coxinxina sembla poc lògic que no plantem de nou les forques per anar ubicant els personatges que cada dia ens fan augmentar la nostra mala llet com a ciutadans honestos.

Nota: els dos vídeos estan extrets de You Tube.

Publicat dins de Vocabulari | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Utrecht, Gibraltar…. nosaltres: 1713-2013!

Avui, 13 de juliol, es commemoren els 300 anys de la pau d’Utrecht (Holanda) que signaren Felip IV d’Aragó (V de Castella) i Anna I d’Anglaterra i Escòcia. La corona peninsular rebia el reconeixement sobre les Índies però perdia Gibraltar, Menorca i Sicília (les dos darreres eren possessions de la Corona d’Aragó).

Com és ara la ciutat?

Amb aquest acord les nacions que donaven suport a la nostra corona (Anglaterra, Holanda i Portugal) contra la de Castella ens traïen i ens deixaven a la sort de les armes franceses i castellanes; Barcelona resistiria poc més d’un any. Amb el tractat de 1713 la nació catalana, una de les més antigues d’Europa, va quedar esquarterada en diferents territoris annexionats a diversos estats. El tracte que se’ns va atorgar fou el de súbdits castellans i es van abolir les nostres constitucions.

El conflicte d’ara i d’abans: Imatge de previsualització de YouTube

Castella malgrat que va entregar “la plena i sencera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, junt amb el port, defensa i fortalesa que li pertanyen” continua reivindicant els seu dret sobre el territori i generant conflictes sobre el règim fiscal, el cel únic europeu, les seleccions esportives, etc. I el ministro Margallo afirmava al març que mai ha trepitjat Gibraltar i que no ho farà fins que no hi hagi una bandera espanyola. És evident que pels governs espanyols la pau d’Utrecht és paper mullat i, per tant, nosaltres els hem de donar la raó i sentir-nos lliures de poder reprendre el camí de llibertat segat, com va dir Felip IV, “por justo derecho de conquista“.

Imatge de previsualització de YouTube

Una vegada més les nacions d’Europa hauran de decidir si estan a favor de la llibertat o de les imposicions històriques basades en guerres. Fins ara no han dit que hi estan a favor  però també és cert que, malgrat la pressió de la diplomàcia castellana, no han dit que hi estan en contra. Ara no serà a Utrecht sinó a 80 km al sud, a Brussel·les, on es firmarà el nou tractat amb veu i vot dels catalans.

NOTA: el primer i tercer vídeo són extrets de You Tube. El segon també però a través de Creative Commons.

Publicat dins de Història | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari