El projecte de l’escala està fet per Montse Garcia i Marc Lloret.

Ha sigut un treball fàcil però a la vegada llarg, ja que pensar l’idea, i alhora dibuixar-la i passar-la al ordinador amb un programa especialitzat en les tasques del disseny, com és l’Autocad, ha sigut el que més treball i temps ens a portat. Però amb paciència i molt de treball ens hem sortit. I tot això gràcies al treball en equip, hi ha la superació del cada día.

En aquests moments tenim els plànols del disseny de la nostre escala, més el disseny a l’ordinador, a més tot el material que necessitem en apunts i anotacions a les nostres llibretes o dietàris de plàstica.

Montse Garcia i Marc Lloret.

Maria Goretti Aparicio Oller

La meva escala és blanca, potser del Reial Madrid, no es gaire alta ni petita -un punt intermig- , és blanca, no pesa gaire, i té una barra horitzontal per subjectar-se i no caure.

Casi no la utilitzem, però es rutina que cada nadal, la utilitzem per agafar els ornaments del pesebre i del arbre de nadal. També per quan arriba l’hivern i hem d’agafar la roba gruixuda.

Luis Morote

He escollit aquesta escala perquè es la que més s’utilitza a casa meva, per agafar coses de la cuina, canviar bombetes, pintar o agafar coses dels armaris, etc…
Habitualment l’utilitzen els meus pares, però jo la utilitzo per penjar pòsters. L’escala per a mi simbolitza el creixement i l’apropament a les altures on no podem arribar.
L’escala té una estructura simple, però eficaç. Per un cosatat hi han esglaons i a l’alltre nomès barres de suport. A dalt de tot té una plataforma per deixar, per exemple la pintura o recolzar el peu. L’escala és molt vella i té molta pintura. L’escala és coixa.

Fernando Miranda Bardales.

Elena Sánchez Gutiérrez.

jemma khach!

He escollit aquesta escala perquè em sembla poc comú, es converteix en taburet i la fem servir a la cuina.

Laura Pérez

No es pot dir que sigui una escala nova, però tampoc cau a troços. Té la plataforma de plàstic força gastada i fins i tot trencada per un dels costats. Mentre la trèiem de l’armari, el meu pare va descobrir, a més, que tenia una pota abonyegada, no se sap com. I té unes quantes taques…

Mai no li havia donat importància, a l’escala. De fet, ni tan sols sabia on era fins que la vaig treure per fer-li les fotos.

En aquest projecte, aquesta escala en serà només una petita part.

Però aquesta petita part, de només tres graons, sempre hi contribuirà a pujar, a arribar una mica més amunt del que ja hi som, per poc que sigui. I és que petites coses de la vida com aquesta són les que ens fan avançar més.

Miriam Rivera / 4C

Beatriz Nieto

L’escala que he escollit és una eina d’ajut al meu avi pintor, ja que sense ella no podria arribar per pintar la part de dalt de les parets i el sostre.

En la descripció física podríem dir que és una  escala doble, especialitzada per a les feines de pintor; no es troben a qualsevol casa. A part, és alta per poder arribar al llocs dessitjats i  el màterial del qual está creada és de fusta.

Aquesta escala té un gran inconvenient: si no tens gaire espai a casa, és un problema per guardar-la.

Montserrat Garcia Silva, 4ºB.

He escollit aquesta escala perquè em va agradar molt el seu disseny i perquè aquesta escala no es troba a molts llocs.

Marc Lloret

Per fer l’ escala que proposa el Salvador  he escollit  l’ escala de  casa meva.

L’ escala que he  escollit té molts  anys d’utilitat . En  la imatge es  pot observar una escala “atrotinada” pel pas del temps  i per diverses tasques que ens ha permès  fer durant molts anys.

L’escala , és una escala corrent, normal,  sense cap disseny que cridi l’atenció, és una escala petita i molt  simple de guardar.

Isabel Montoya Roca 4ºA

Aquesta escala es de mon pare i la tè des de fa 20 anys aproximadament. A vegades la utilitzo per agafar coses allà on no hi arribo.