Monthly Archives: febrer 2010

Només és una escala

goretti1És l’escala de la botiga on treballa la meva mare. Tenia diversos models d’escala per escollir. N’he escollit un, però això no vol dir que sigui el més important. Cada escala per mi té la seva història i el seu propi significat, com la majoria d’objectes quotidians que ens envolten…
Aquesta escala és la que em va agradar més de totes perquè és blanca i l’identifico amb els records de la meva infància.

Maria Goretti Aparicio Oller

L’escala merengue

escalera-2

La meva escala és blanca, potser del Reial Madrid, no es gaire alta ni petita -un punt intermig- , és blanca, no pesa gaire, i té una barra horitzontal per subjectar-se i no caure.

Casi no la utilitzem, però es rutina que cada nadal, la utilitzem per agafar els ornaments del pesebre i del arbre de nadal. També per quan arriba l’hivern i hem d’agafar la roba gruixuda.

Luis Morote

A un esglaó del cim

escala-fernando-miranda-2

He escollit aquesta escala perquè es la que més s’utilitza a casa meva, per agafar coses de la cuina, canviar bombetes, pintar o agafar coses dels armaris, etc…
Habitualment l’utilitzen els meus pares, però jo la utilitzo per penjar pòsters. L’escala per a mi simbolitza el creixement i l’apropament a les altures on no podem arribar.
L’escala té una estructura simple, però eficaç. Per un cosatat hi han esglaons i a l’alltre nomès barres de suport. A dalt de tot té una plataforma per deixar, per exemple la pintura o recolzar el peu. L’escala és molt vella i té molta pintura. L’escala és coixa.

Fernando Miranda Bardales.