The blue city

Us posem aquí un exemple d’activitat globalitzada per treballar currículum que vam desenvolupar al centre.

The blue city

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Què pesa més? un planeta o un meteorit?

http://www.xtec.cat/ceipsantcliment/articles/guixgener2015.pdf

Aquí podeu llegir una experiència publicada a la revista Guix 411 del mes de gener de 2015 de l’editorial Graó desenvolupada per alumnat de segon de l’escola el curs 2013-14.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Aprenentatge feliç

Esc-St.-Climent_Tercer_B-660x330http://www.arrencaacorrer.org/aprenentatge-felic-ramon-roldan/

Aquí podeu llegir un article sobre l’escola que ha publicat al web Arrenca a córrer Créixer amb talent per emprendre.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Nivells i informes PISA

Darrerament són notícia els resultats dels diferents informes PISA i altres avaluacions externes que analitzen els resultats de les diferents escoles europees, espanyoles i catalanes.

D’aquests informes es fa una lectura esbiaixada i interessada extraient la conclusió de què el “nivell” de les escoles de Catalunya és molt baix. Per generalització s’aplica aquesta teoria a totes les escoles, sense fer anàlisi dels resultats. Sense fer allò que és bàsic en tot procés avaluador que és analitzar el context.

No és la nostra intenció entrar ara en aquest debat, el que si que volem és manifestar que l’educació és fruit de la societat i de tot allò que aquesta posa en valor.

Si fem un repàs veiem que en els darrers anys el percentatge del PIB dedicat a educació ha anat baixant en caiguda lliure. Sempre hem estat molt lluny del 6% que ens podia apropar una mica a allò que dediquen els països veïns.

Des de 1980 que va començar la primera llei orgànica d’educació, gestionada en democràcia, s’han succeït en el temps la LODE 1985, LOGSE 1992, LOPEG 1995, LOCE 2002, LOE 2006, LEC 2009 i ara la LOMQE 2014. Totes elles lleis orgàniques que s’han anat substituint una a l’altra sense arribar a implementar-se dintre del sistema per manca de temps. Veureu que l’escolaritat d’una promoció d’ensenyament obligatori de 3 a 16 anys s’ha vist afectada amb més d’una llei orgànica que suposa canvis significatius del currículum, organització, mirada pedagògica, etc.

S’han decretat lleis sense les lleis complementàries d’acompanyament al pressupost. Mai han arribat a posar tots els recursos que es plantejaven en les diferents lleis.

Les escoles ordinàries han anat omplint-se de necessitats derivades d’un augment de la diversitat de cultures i d’inclusió d’alumnat amb necessitats educatives específiques, sense que els recursos augmentessin en aquesta mateixa proporció, ans al contrari, aquesta inclusió s’ha fet servir per estalviar-se personal i inversions necessàries.

Tot això no és, ara, una queixa, perquè des de les diferents escoles hem anat denunciant totes aquestes incoherències i no hem sabut ni hem estat capaços ni capaces de convèncer la societat.

Les escoles hem hagut d’anar bandejant uns governs que han modificar les lleis cada vegada que perdien majories, les pressions d’una societat que passa de l’eufòria dels moments econòmics on prevalia els resultats immediats, als moments més pessimistes de la pura supervivència en època de crisi.

L’educació és allò que s’ha hagut d’anar adaptant als moments conjunturals pel que fa a currículums, horaris, construccions, titulacions, partits, etc.

Tot això ha contribuït a què les famílies estiguin desorientades, els docents decebuts i les criatures perdudes.

Tot aquest context, tan dramàtic, ha fet que les escoles, mica en mica, amb la complicitat de moltes famílies, l’ajuda de les AMPES i la voluntat dels docents, hagin anat dibuixant el seu propi camí sortejant tots aquest despropòsits.

Per aquest motiu ens rebel·lem quan es generalitza i es posen totes les escoles al mateix sac.

Som els primers a estar insatisfets amb aquesta situació, però també tenim molt clar el diagnòstic de tot allò que s’hauria de canviar i millorar per aconseguir el model d’escola que volem.

Portem anys lluitant i treballant per aconseguir-ho, dedicant molts esforços i temps en intentar convèncer als diferents governants i famílies.

Reivindiquem què igual que totes les persones són diferents, les escoles també som diferents.

Ens agradaria continuar construint tots plegats el model d’escola que volem. Que famílies, AMPA i docents el defensem, sense dubtes.

El tema del famós “nivell” de l’escola és un debat fals. Les escoles no tenen “nivell”. Són les criatures les protagonistes de tot l’aprenentatge i les que aprenen més o menys en base a les seves oportunitats. Aquestes oportunitats estan vinculades, evidentment al treball a l’escola, a l’entorn més proper i a l’educació i valors treballats en la família.

Davant dels dubtes sobre els resultats, només hi ha una alternativa que és veure els diferents indicadors.

El primer i més important és veure els progressos en tots els aspectes i les competències dels vostres fills i filles.

Un altre, menys important, és veure els resultats de les diferents avaluacions externes a què som sotmeses les escoles segons els paràmetres dels diferents governs.

Els números i les estadístiques són interpretables i fàcils de manipular, per això us presentem els resultats comparatius de les proves de competències bàsiques que any rere any passen les diferents escoles, com a avaluació externa, de Catalunya, públiques, concertades i privades. Aquestes dades són facilitades per la Generalitat i estan recollits els resultats des de 2009 al 2012.

En aquestes gràfiques estan els resultats de Català, Castellà, Anglès i Matemàtiques de les diferents escoles.
Teniu la comparativa del centre amb la mitjana de Catalunya. Es donen tres nivells de gradació en cada competència: baix, mitjà i alt. Evidentment el mitjà i alt són els indicadors de superació de la competència.

Si analitzeu els resultats del centre amb la mitjana de Catalunya podeu fer-vos una idea del “nivell” de l’alumnat de la nostra escola.

Podeu mirar també la diferència en l’adquisició de la competència lingüística en castellà i català per jutjar si el sistema immersió lingüística en català afavoreix o no el domini de les dues llengües oficials.

Evidentment la situació ideal és tenir el nivell més baix per sota de la mitjana de Catalunya i el nivell alt per sobre de la mitjana.

Esperem que això us ajudi en tots els vostres dubtes i us doni més confiança per continuar construint tots plegats el model d’escola que volem.

catala

castella
angles
mates
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Treballem el Sistema Numèric Decimal

Us presentem una experiència pròpia, realitzada pels nois i noies de 2n A acompanyats per la seva tutora Natàlia, de com han treballat a l’aula un contingut de matemàtiques dintre d’un projecte vinculat a l’univers i els planetes.

La proposta de treball del projecte era elaborar maquetes en volum i preparar una representació teatral sobre l’origen de l’univers.

El contingut matemàtic que han anat treballant estava relacionat amb la construcció del coneixement del sistema numèric decimal fent classificacions, entenent el criteri d’aquestes, descobrint els patrons i essent conscients de les regularitats del sistema.

Van fer servir estimacions, aproximacions, escales, proporcions, mesures, … .

Tot va començar amb una conversa i una pregunta

Quina és la distància dels planetes amb el sol?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Idea dels nens i nenes del sistema de numeració

Txaro Franco

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els espais de lliure circulació de la Llacuna del Poblenou

“Quan pensem en una escola normalment imaginem nens dividits per grups d’edat classificats en aules, dins de les quals desenvolupen una activitat concreta dirigida per un mestre. Però no totes les escoles funcionen així. Algunes, intentant donar resposta a la diversitat dins de l’aula, a les diferents capacitats, interessos i estratègies d’aprenentatge dels alumnes, i també buscant la manera de fomentar l’autonomia i la responsabilitat dins de l’exercici de la llibertat, exploren altres camins”.

http://quenoensperdinlesformes.blogspot.com/2013/12/els-espais-de-lliure-circulacio-de-la.html

Us passem aquest enllaç per si és del vostre interès.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Us adjunto aquest link:

logo_3_coses_small http://les3coses.debats.cat/ca/expert/louise-stoll

Thaïs Jiménez

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Diferents tipus d’acompanyament de l’adult a l’infant

Aquest arxiu he pensat que podria ser interessant. Parla dels diferents tipus d’acompanyament a l’infant que hi ha. Penso que és una bona eina per reflexionar.
 
Gràcies
 
Brugués

TIPUS D’ACOMPANYAMENTS I POSSIBLES MOTIVACIONS

TIPUS D’ACOMPANYAMENT

QUÈ PENSO SOBRE ELS ALTRES (els nens/es)

QUÈ PENSO SOBRE MI: ROL, MOTIVACIONS, NECESSITATS,

Dirigir, guiar, ensenyar, aconsellar, …

Fes-ho així

No és capaç de fer-ho (aprendre) per sí mateix

Hi ha una (única o preferent) manera correcta de fer-ho i jo la conec

El més important és aconseguir-ho, arribar al resultat (esperat per mi)

Jo conec el camí que ha de seguir l’altre

Jo necessito ensenyar-te perquè això em fa sentir: útil, millor, estimat, ..

Motivar, esperonar, accelerar, mostrar opcions,

Una mica més

L’objectiu és aconseguir-ho, arribar al resultat

La motivació externa facilita que l’altre ho vulgui fer i ho aconsegueixi

Aconseguir-ho és una manera d’augmentar l’auto estima.

Arribar més lluny és millor, ser més del que hom és

Si trec el millor de tu, jo em sento útil, millor, orgullós de tu, estimat

Fer-ho jo mateix, donar la solució,

Ja ho faig jo

L’altre no és capaç de fer-ho, o no de manera tant eficaç o eficient com jo.

L’objectiu és aconseguir el resultat

Jo sóc millor o ho faig millor

Jo necessito fer això: tenir la vivència, sentir-me millor, admirat, superior,

Evitar la frustració, hiperprotegir, compadir,

 

Compte amb mi

L’altre no és capaç de fer-ho sense patir.

L’entorn o l’experiència són perillosos

El dolor i la frustració s’han d’evitar perquè són dolents

Jo he d’evitar la frustració

Si jo et protegeixo o t’arropo amb el meu amor, jo em sento útil, estimat, superior.

Absència, evitació del contacte, rebuig

Tu sol

L’altre no necessita la meva presència

L’experiència és molt senzilla

L’altre no és prou vàlid per a mi

La meva presència no és necessària

Jo no vull o no puc ser-hi, no puc sostenir la situació, necessito ser en un altre lloc

Fer-ho entre tots, cooperar, compartir, permetre

Tu i jo som iguals

L’objectiu s’ha d’aconseguir entre tots

La responsabilitat i la solidaritat s’han d’ensenyar

La igualtat és l’objectiu, els acords són tots negociats

Tot és relatiu

Jo sóc igual que ells, tot està obert a la negociació

L’autoritat és dolenta, els límits són frustrants i dolents

Si no m’imposo, serè estimat

Cuidar, afavorir vivències,

Jo et cuido

Els altres són legítims altres, però no iguals

L’objectiu és viure l’experiència del ser, desenvolupar les pròpies potencialitats

Jo cuido, ells són cuidats

P.O.E.M.A

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dani Jiménez: “Lo mejor que puede suceder es que un niño le enseñe a otro niño”

Dani Jiménez
Físico, divulgador científico y creador de experimentos
Aunque de pequeño quería ser astronauta o detective, su asignatura favorita era Tecnología. En el recreo siempre estaba en la cancha de baloncesto. En casa, en cambio, solía arreglar los electrodomésticos estropeados. Por eso no es de extrañar que se haya convertido en físico porque, como él dice, la física te permite entender lo que la tecnología aplica.

Dani-Jimenez_Tiching_Destac

¿Siempre ha querido ser científico?
No, yo de pequeño quería ser astronauta. Astronauta o detective, como Sherlock Holmes. Y un científico es precisamente la mezcla de los dos. Es un detective que no quiere resolver un crimen, sino que investiga lo desconocido, como el astronauta. Intenta encontrar algo nuevo con los mecanismos del detective.

Pero su asignatura favorita era la tecnología, ¿no?
Sí, desde pequeño sentía fascinación por las máquinas neumáticas, los motores, la electrónica… ¡Con apenas nueve años arreglé la lavadora de mi madre! Eso a mí me encantaba. Y, de alguna forma, la ciencia y la física, te permiten entender lo que la tecnología aplica. Por eso seguí por este camino, aunque cuando yo iba a la escuela las clases de ciencia eran tan teóricas que era difícil engancharse.

¿Cómo se enseña hoy la ciencia en la escuela?
Todavía se da demasiada importancia a la teoría. Se trabaja demasiado la cognitividad y muy poco la creatividad y el pensamiento lateral.

Pero es que la ciencia es algo muy serio…
Sí y no. Los grandes científicos han aprendido ciencia probando, experimentando y solucionando problemas prácticos. Nuestro cerebro está estructurado para resolver los problemas así, de una forma práctica.

¿Como por ejemplo…?
Si un niño tiene que sacar agua de un pozo porque está sediento y hay un bosque a su alcance, seguro que se le ocurren miles de soluciones: construir una caña muy larga con cañas más pequeñas, hacer un cubo y lanzarlo al pozo con una liana, inyectar aire en el pozo para que suba el agua… Sin ser consciente de ello, lo que está haciendo el niño es buscar una solución práctica aplicando la tecnología, el ingenio y la ciencia. Pero claro, sobre el papel y sin estar sediento, es muy difícil sacar agua del pozo.

¿Cómo se transmite este espíritu a los niños?
Ayudándoles a interiorizar el método científico y a aplicarlo de forma rigurosa.

¿El método científico?
El método científico consiste en aprender a observar la realidad, hacer hipótesis y realizar experimentos para comprobar estas hipótesis. Y sobre todo a saber trabajar en equipo. Si la ciencia avanza hoy en día es gracias al trabajo en equipo.

¿Y a los niños les gusta el método científico?
Sí, porque les gusta experimentar. Delante de un experimento, el adulto tiene ideas preconcebidas y prefiere buscar la solución en su cerebro que experimentar. En cambio, al niño le gusta probar, jugar, experimentar… Y, en este proceso, encuentra la solución o construye el experimento.

Entonces un buen científico es como un niño.
Claro. Un buen científico no debería perder nunca su niño interior, ése que no tiene vergüenza de preguntar, de probar, de compartir… Cuando un niño se acerca a otro niño le dice “¿quieres jugar?”. Y ésta es la actitud que deberíamos tener todos los científicos y preguntarnos “¿quieres experimentar?”.

¿Qué experimentos les gustan más a los niños?
Les gustan todos, pero cuando disfrutan más no es cuando el experimento es explosivo, aunque les encanta, ni cuando el experimento es muy espectacular, que también les encanta, sino cuando saben que podrán repetirlo en casa. Prefieren los experimentos que podrán enseñar a sus padres, hermanos o abuelos, convirtiéndose así en pequeños científicos.

¿Qué ha sido del “no lo hagan en casa”?
Hay muchísimos experimentos que se pueden hacer en casa. Es tan sencillo como coger un huevo, ponerlo en vinagre y ver cómo reacciona la cáscara del huevo. En 12 horas el color del huevo ha cambiado, al día siguiente, el huevo empieza a ser flexible y, en pocas horas, ¡el huevo bota!

Parece divertido. Cuénteme otro…
Cogemos una botella de 2 litros vacía. Se llena la mitad de agua con colorante abajo y se añade aceite arriba. Los dos líquidos no se mezclan porque tienen estructuras moleculares y densidades diferentes, y el aceite siempre se queda arriba.

¿Cómo seguimos?
Cogemos una pastilla efervescente, de vitaminas, por ejemplo. Tiramos la pastilla dentro de la botella. Al principio no pasa nada, porque con el aceite no reacciona. Pero cuando entra en contacto con el agua empieza a salir dióxido de carbono, que es un gas y, por lo tanto, sube. Subiendo se encuentra con el agua coloreada y el aceite y empieza a crear una lámpara de lava espectacular.

Y, para acabar, ¿cree que las nuevas tecnologías y plataformas como Tiching pueden ayudar de alguna forma en la divulgación de la ciencia?
Totalmente. Las nuevas tecnologías permiten que el niño aprenda experimentos de una forma prácticamente autónoma y que los pueda compartir, que es lo que más le gusta. Niños de todo el mundo se graban haciendo los mismos experimentos con pequeñas variaciones. De esta forma, los propios niños se convierten en prescriptores. Esto es lo mejor que puede suceder: que un niño le enseñe a otro niño.

Fonts: http://blog.tiching.com/dani-jimenez-lo-mejor-que-puede-suceder-es-que-un-nino-le-ensene-otro-nino/

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari