PUNT DE PARTIDA: DEFINICIONS ¹

“Els coneixements que té un escriptor del codi escrit es poden classificar en els grups següents:

Adequació: saber escollir la varietat (dialectal/estàndard) i el registre (general/específic, formal/familiar, objectiu/subjectiu) apropiats a cada situació.

Coherència: saber escollir la informació rellevant i saber-la estructurar.

Cohesió: saber connectar les diverses frases que formen un text (pronominalitzacions, puntuació, conjuncions, etc.).

Correcció gramatical: saber les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques de la llengua, que permeten construir oracions acceptables. Aquest grup inclou coneixements sobre la correspondència so / grafia.

Disposició en l’espai: saber la forma com s’ha de presentar un escrit (convencions, marges, encapçalaments, etc.)”.²

Adequació

“L’adequació és la propietat del text que determina la varietat (dialectal / estàndard) i el registre (general / específic, oral / escrit, objectiu / subjectiu, formal / informal) que cal usar. Els escriptors competents són adequats i saben quins recursos lingüístics són propis de cada situació.”

Coherència

“La coherència és la propietat del text que selecciona la informació (rellevant / irrellevant) i que l’organitza en una determinada estructura organitzativa (introducció, apartats, conclusions, etc.).”

Cohesió

“La cohesió és la propietat del text que connecta les diverses frases entre elles, mitjançant les formes de cohesió. Aquests mecanismes tenen la funció d’assegurar la interpretació de cada frase en relació amb les altres i, en definitiva, d’assegurar la comprensió del significat global del text. Sense formes de cohesió, el text seria una llista inconnexa de frases i la comunicació tindria moltes possibilitats de fracassar, perquè el receptor hauria de connectar les frases ell mateix, sense cap indicació de l’emissor, i amb un marge d’error molt elevat.”

Correcció gramatical

“En aquest apartat s’inclouen els coneixements gramaticals de fonètica i ortografia, morfosintaxi i lèxic”

GUIA DE PREGUNTES PER REVISAR³

Enfocament de l’escrit

- El tipus d’escrit és adequat a la situació?

- Aconsegueix el text el meu propòsit?

- Reaccionarà el lector/a tal com espero? Queda clar el que pretenc?

- Queden prou clares les circumstàncies que motiven l’escrit?

Idees i informació

- Hi ha informació suficient? Ni massa ni massa poca?

- Entenc tot el que s’hi diu? Ho entendrà el lector/a? Les idees són prou clares?

- Hi ha un bon equilibri entre teoria i pràctica, tesi i arguments, gràfics i explicació, dades i comentaris, informació i opinió?

Estructura

- És prou clara perquè ajudi el lector/a a entendre el missatge? Adopta el seu punt de vista?

- Les dades estan ben distribuïdes en cada apartat?

- La informació rellevant ocupa les posicions importants, al principi del text, dels apartats o dels paràgrafs?

Paràgrafs

- Cada paràgraf tracta d’un subtema o aspecte distint?

- Tenen la mida adequada? No són massa llargs? Són paràgrafs-frase?

- Té cada un una frase temàtica o tesi que designi el tema?

- Estan ben marcats visualment en la pàgina?

Frases

- N’hi ha gaires de negatives, passives o massa llargues?

- Són variades: d’extensió, ordre, modalitat, estil?

- Tenen la informació important al principi?

- Has detectat algun tic de redacció?

- No hi ha gaire incisos ni subordinades llargs?

Paraules

- Hi ha algun jòquer, clixé, falca o repetició freqüent?

- Hi ha gaires paraules abstractes o complexes? Faig servir el lèxic o la terminologia precisa?

- Faig servir els marcadors textuals de forma apropiada?

- El lector/a entendrà totes les paraules que surten al text?

Puntuació

- He repassat tots els signes de puntuació? Estan ben posats?

- És apropiada la proporció de signes per frase?

- Hi ha gaires parèntesis innecessaris?

Nivell de formalitat

- És adequada la imatge que dóna de mi el text?

- L’escrit s’adreça al lector/a de forma encertada?

- Hi ha alguna expressió o mot massa informal o vulgar?

- Se m’ha escapat alguna expressió o mot massa rebuscats o excessivament complexos?

- Hi ha alguna expressió sexista o irrespectuosa?

Recursos retòrics

- Atrau l’interès del lector/a el text?

- La prosa té un to prou enèrgic?

- Hi ha una introducció, un resum o una recapitulació? Són necessàries?

- Pots utilitzar algun recurs de comparacions, exemples, preguntes retòriques, frases fetes, jocs?

Presentació

- Cada pàgina és variada, distinta i atractiva?

- S’utilitzen les cursives, les negretes i les majúscules de forma racional?

- Són clars els esquemes, gràfics, columnes i franges?

- Els marges, els títols i els paràgrafs queden ben marcats?

- El text dóna el que el títol promet?

DEU TRUQUETS PER REVISAR⁴

1.- Llegir com un escriptor/a. Un fotògraf observa les fotos de forma distinta de com ho fan els profans. Llegeix l’escrit com un autèntic professional. No tinguis respecte per res. Tot pot canviar. Cada pàgina està plena de possibilitats de millora. Dius exactament el que vols dir? S’entén tot? Arregla tot el que no sigui prou bo.

2.- Llegir com un lector/a. Ets el teu lector per uns instants. Fica’t dins la seva pell (si el coneixes encara és més fàcil). Llegeix l’escrit i atura’t a cada paràgraf. Què en penses? Ho entens? Hi estàs d’acord? Com rebatries el que diu? Quina opinió tens de tot? Apunta totes les respostes i, quan hagis acabat, mira-te-les des de la teva òptica d’autor. Digues: Què pots fer per evitar-ne els punts negatius?

3.- Parlar amb un lector/a real. Demana a un amic o a un col·lega que llegeixi l’escrit. Demana-li que et digui quin és l’objectiu fonamental de l’escrit i quines les idees principals. Quan hi parlis, no li vulguis explicar el que pretenies escriure, deixa que t’exposi el que ha entès. ¿És realment el que volies dir?

4.- Imaginar un diàleg amb el lector/a. Si no hi ha lectors reals, imagina-te’ls. Imagina que visites el teu lector real (al despatx, a casa seva, a l’escola) i que li expliques el contingut del text. Què et diria? Com reaccionaria? Què li respondries tu? Imagina el diàleg que podríeu tenir.

5.- Adoptar una actitud crítica. Rellegeix el text com si fossis un crític implacable. Exagera els errors, busca-hi els tres peus al gat, allò que els lectors podrien caricaturitzar.. Valora després si aquests comentaris tenen algun fonament real.

6.- Oralitzar l’escrit. L’oïda pot descobrir el que no ha trobat l’ull. Llegeix el tex en veu alta com si l’estiguessis dient a una audiència. Escolta com sona: Queda bé? T’agrada? Sona bé?

7.- Comparar plans. Compara la versió final del teu escrit amb els plans inicials que havies traçat. Si per engegar màquines vas practicar alguna tècnica concreta, compara el que vas anotar amb el producte final. T’has deixat alguna cosa? Respon al que t’havies plantejat?

8.- Tests fluorescents. Si t’agraden els retoladors de colors i les tècniques sofisticades, anima’t a provar aquest exercici divertit. Calen dos retoladors fluorescents, vermell i verd, algunes fotocòpies del teu escrit i seguir els passos següents, atenent a les regles del semàfor:

• Marca amb color vermell els grups nominals i amb verd els verbals; si la pàgina queda gaire roja, malament! Atura’t i revisa la prosa.

• Marca amb vermell les frases d’ordre estricte subjecte – verb – complements i amb verd les que variïn. Si el teu paper té més sang que verdura, és massa monòton.

• Amb vermell els mots abstractes i els verbs en forma passiva; amb verd els mots concrets i els verbs actius. Alerta si has de fer servir gaire el roig!

En resum, malament si se t’acaba abans la tinta del retolador roig!

9.- Programes d’ordinador. Si disposes d’un bon equipament tècnic o si pots utilitzar-lo en algun centre, no desaprofitis l’ocasió de verificar l’ortografia, la gramàtica o la llegibilitat amb programes informàtics. L’ull automàtic de l’ordinador sempre detecta errors tipogràfics o imperfeccions que passen per alt a les persones. Les màquines ens humilien!

10.- Fer resums. Llegeix el text i resumeix en una frase curta el missatge essencial que comunica. Fes una llista de les cinc idees més importants que li donen suport. Busca un títol concret per a cada paràgraf. Després respon: Aquestes frases designen exactament el que vols dir? T’agrada l’organització dels paràgrafs que revelen els títols? Creus que és la millor?

I per acabar, sempre queda el consell últim i decisiu, aquell que pots formular-te en qualsevol moment: Aquesta és la millor versió que sóc capaç de fer d’aquest text? Com un quadre inacabable, sense fi, sense meta, l’escriptura sempre permet anar més enllà.

QUÈ HEM DE REVISAR? QUADRE SINÒPTIC