Singular pervivència de la “miss”
Josep Maria Espinàs a El Periódico del divendres, 1 de octubre del 2010
Agrairia al lector que tingués l’amabilitat de contestar-me la següent pregunta: ¿vostè em podria fer el favor de dir-me qui era, fins fa pocs dies, Miss Espanya? La senyoreta que en va sortir elegida el 2009 ho ha estat durant tot un any, si no m’equivoco, perquè ara s’ha proclamat la miss del 2010. És curiosa l’existència d’aquest concurs, del qual es tenen cada vegada menys notícies, però que es continua celebrant.
Tinc la impressió que no apassiona pràcticament a ningú, excepte, és clar, les noies que competeixen per obtenir aquesta distinció.
Algun any, la notícia ha tingut un petit ressò a la premsa gràcies a un igualment petit escàndol. Però tot plegat res, perquè ni tan sols el petit escàndol és una notícia. Que la informació en un racó de diari -si és que hi apareix- parli de «polèmica» no és cap fet que pugui ser destacat.
Sovint s’ha dit que l’elecció havia estat polèmica per un motiu o altre. Per la dubtosa decisió d’algun membre del jurat que tenia interessos en el veredicte per motius personals o professionals. Perquè la guanyadora no reunia les condicions exigides d’edat mínima, independència d’amistats o per la raó que sigui. No sé si les irregularitats existeixen o si simplement es tracta de fer una mica de soroll per despertar l’interès del públic. Que, de tota manera, ha estat sempre un interès que no es pot comparar amb el que provoca que un jugador de futbol tingui la grip.
Ignoro com es seleccionen les noies que han de disputar-se el títol de Miss Espanya. Segur que es busquen en els cercles professionals de la moda, l’estètica, la publicitat, el que sigui. O sigui noies que ja estaven fitxades prèviament com a guapes, perquè no hi ha notícia que immensos equips d’investigadors es dediquin a córrer tot el país durant un any per descobrir la noia més bonica de totes. I, a més a més, suposant que arribessin a un acord, el més probable és que la seleccionada refusés haver de fer el paper que se li demana.
Ja està bé, doncs, com està muntat aquest negoci. Perquè d’això es tracta, d’un negoci. I francament, admiro les noies que l’accepten, perquè és una feina dura, em sembla. Quan reben la corona totes diuen que «estan molt emocionades». I que totes les aspirants s’havien fet «molt amigues».
Això és un altre món, on se’ns vol fer creure que el misteri de la bellesa pot ser votat.
