L’última ofensa al gos
Josep Maria Espinàs, a El Periódico del 14 d’octubre de 2010
Quan escric aquestes ratlles ja s’haurà celebrat a Barcelona la Festa del Gos. Els protagonistes hauran estat els pastors alemanys, amb la presència de criadors d’aquesta classe de gossos en diversos països. No m’esperava que hi hagués un Real Club Español del Perro de Pastor Alemán.
Espero que la festa s’hagi pogut celebrar, amb permís de la pluja, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, i que els propietaris de gossos diversos, que són molts, hagin après les lliçons dels instructors. Com educar els gossos en societat, a través de tallers dedicats als amos. També es deu haver parlat de dietes i de sobrepès, fins i tot s’hi deu haver instal·lat una bàscula canina.
Entenc molt bé que algunes persones sentin afecte pel gos que tenen, que ha oblidat el seu origen salvatge i ha evolucionat cap a la domesticació. Ha estat un pacte gràcies al qual gossos i humans s’han beneficiat. Naturalment, hi ha una gran diversitat de races, gossos que han fet d’ajudants dels caçadors, gossos que han treballat com a guàrdies i que han estat adequadament retribuïts pels seus amos. Altres amos i altres gossos s’han limitat a fer-se companyia mútua. I els gossos també han servit, a vegades, com a substituts d’amors perduts o inexistents.
Hi ha gossos ben educats i gossos que no han après encara -o no se’ls hi ha ensenyat- què han de respectar. Una frase molt aguda de Frederic el Gran, que estimava els gossos i tractava sense compassió els seus homes, diu això: «Aquests gossos destrossen les meves butaques, ¿però què importa? Més cara em costaria una Madame de Pompadour i no em seria tan fidel».
En qualsevol cas, penso que es rebaixa els gossos anomenant-los mascotes. He llegit que a la festa de Montjuïc hi podrien entrar els visitants amb les seves mascotes.
La paraula s’ha posat de moda. I em sembla que a vegades també es diu mascota referint-se a un gat o a algun altre animal adaptat a la vida de casa. «Jo també vull tenir una mascota», va reclamar un nen, un dia. Volia un gos.
«Una mascota», diu el diccionari, «és una persona, un animal o una cosa que s’adopta com a símbol, perquè es creu que porta sort». ¿Que ja queda massa vulgar dir gos? ¿O gat? Dues paraules curtes, fàcils, sense pretensions. Hi ha gent que s’anuncia, en absència dels amos, per fer-se càrrec d’una mascota. No sé si és més car que ocupar-se d’un gos. Les paraules també tenen un preu, i mascota és un valor que puja.
