0. ÈTICA I MORAL. CONCEPTES BÀSICS
- Poder fer alguna cosa pot ser entès en sentit fàctic (de fet) o bé en sentit legal o moral (de dret).
- Cal distingir entre l’obligatorietat legal i l’obligatorietat moral. La legalitat és objectiva (igual per tothom); la moralitat es subjectiva.
- Encara que sovint moral i ètica es fan servir com a sinònims, tècnicament són diferents. Una moral es el conjunt de normes d’actuació que segueix cadascú. L’ètica, en canvi, és una disciplina teòrica que estudia els fonaments de la moral.
- Les preguntes bàsiques de l’ètica són, precisament, aquestes: a) qui estableix el que és moralment bo o dolent? i b) per què ens hem de portar moralment bé?
- L’obligatorietat legal té el suport d’un poder judicial i repressiu (la policia), de manera que d’incompliment de les lleis pot comportar un càstig. Les normes morals només tenen el suport de les creences pròpies; incomplir-les només pot comportar els anomenats remordiments de consciència. En tot cas, el càstig es compliria en una vida futura, si així ho creu el subjecte.
- Hi ha persones que fonamenten la seva moral en creences religioses, d’altres la identifiquen amb l’obediència a la legalitat, però hi ha molta gent que creu que la moral s’ha de fonamentar en si mateixa.
- Els animals estan «ajustats» al medi. No poden actuar de manera diferent de com ho fan.
- L’ésser humà, en canvi, està dotat d’una certa flexibilitat que li permet escollir entre diverses possibilitats. Per això és responsable de la seva elecció. És a dir, n’ha de «respondre». En aquest sentit és constitutivament moral: els seus actes són qualificats de moralment bons o dolents.
- S’han proposat diferents fonaments de la bondat i l’obligació moral, com la religió i la legalitat. Però aquests són fonaments externs incompatibles amb l’autoobligatorietat de la moral.
- Molts filòsofs han considerat que el fonament de la moralitat resideix en la mateixa racionalitat humana, la qual, malgrat tot, no ens pot donar raons definitives per les quals hàgim d’actuar moralment bé.
- D’altres consideren que els nostres actes no deriven directament de la raó teòrica, que funciona a partir d’argumentacions, sinó de la raó pràctica, el fonament de la qual és voler. Segons ells, en els nostres actes, la raó teòrica només ens pot indicar si els mitjans son adequats als fins. Però els fins no es basen en raons, sinó en desitjos, voluntats (voler).
- En qualsevol cas, la nostra raó sempre pot -i ha de- servir-nos de guia; no tan sols pel que fa a ajustar els mitjans als fins, sinó també en l’elecció dels mateixos fins, encara que en aquest sentit no ens pugui oferir arguments definitius.
