9 DRETS CIVILS I POLÍTICS
- Els ciutadans som persones que tenim drets i deures. En un règim dictatorial, no seríem ciutadans sinó súbdits. Un súbdit es la persona que «està subjecta a una autoritat superior amb l’obligació d’obeir-la»; té deures, doncs, però els seus drets o no són gaire explícits o depenen de la discrecionalitat de l’autoritat.
- Quan un és ciutadà d’un estat, les autoritats es comprometen a protegir-li els drets. Quan algú té un dret vol dir que té el poder o la capacitat de fer o exigir alguna cosa. Si parlem de deure ens referim a tot allò que hem de complir perquè hi ha unes normes objectives que ens hi obliguen o perquè és una exigència de la pròpia consciència. Drets i deures de cada persona van paral·lels i son recíprocs. Hi ha els drets de cada ciutadà com a persona (dret subjectiu) i els drets que els reconeixen les lleis de cada país (dret positiu o objectiu).
- La Constitució, la Declaració Universal deis Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics reconeixen un conjunt de drets personals de ciutadania. Els fonaments dels drets cívics i polítics, drets de ciutadania, son la llibertat, la dignitat, la igualtat, la justícia i la pau. Aquests drets son universals i individuals al mateix temps. La ciutadania s’ha entès com l’estatus dels que són membres plens d’una comunitat: amb drets civils per exercir la llibertat personal, amb drets polítics per poder participar en els afers públics i amb drets socioeconòmics que permeten tenir el benestar i la protecció socials per poder viure amb dignitat.
- Els drets cívics són el conjunt de drets dels ciutadans, establerts per llei i protegits per la Constitució. Aquesta llei fonamental vol garantir la llibertat del ciutadà com a membre d’una comunitat així com regular-ne la integració en l’entorn humà immediat (família) i en la col·lectivitat. Entre els drets cívics o llibertats personals hi ha els que fan referència a l’ésser humà com a individu físic (com la vida, la integritat, la seguretat, la llibertat, etc.) i els que s’hi refereixen com a ésser espiritual capaç de desenvolupar funcions superiors (llibertat de pensament, educació, etc.).
- Els éssers humans som «animals polítics», és a dir, socials i necessitem els altres. Avui la sociologia ens ensenya que els éssers humans som socials: naixem i iniciem un procés -la socialització- que ens incorpora a les normes i valors, i en general, a la cultura de la nostra societat. La socialització fa que formem part de diversos grups socials: família, amics, escola, municipi, grup d’esplai, empresa, universitat, partit polític… D’això deriva que l’acció humana sovint no sigui merament l’acció d’un subjecte individual sinó una acció col·lectiva. El procés de socialització ens porta a associar-nos amb altres persones per dur a terme les nostres accions: família, escola, amics, grup d’esplai. D’aquí sorgeixen els drets de reunió i manifestació. I, entre els drets col·lectius, potser el fonamental es el d’associació; i, entre les associacions, les mes significatives de les societats democràtiques són els partits polítics i els sindicats
