pena de mort
“Kenny Richey, 43 anys de vida, 21 dels quals tancat al corredor de la mort i havent patit dos infarts, arribà finalment a casa dimecres passat. El seu ha estat un llarg viatge que va començar el 30 de juny de 1986, quan una nena de dos anys va morir en un incendi en un poble del nord dels Estats Units i ell fou acusat d’haver provocat el foc i condemnat per aquest fet. El viatge de Richey va estar a punt d’acabar per sempre el 1994, quan l’execució fou suspesa quan faltava només una hora per ser executat a la cadira elèctrica. L’agost passat, després d’una intensa campanya internacional, el Tribunal Suprem dels Estats Units revocà la pena de mort que li havien imposat els tribunals d’Ohio i ordenà que se celebrés un nou judici o que fos alliberat.
Les autoritats judicials d’Ohio van decidir seguir el cas. Però dilluns passat, Kenny Richey obtingué la llibertat després d’un pacte que li ha permès salvar la vida i deixar la presó, i als tribunals d’Ohio, salvar la cara, perquè Richey continua sent considerat culpable de la mort de la nena, però en lloc d’assassí, ha passat a ser considerat homicida involuntari.
[...] Kenneth Richey va volar cap a Edimburg per reunir-se amb la seva mare, Eileen, i començar una vida nova. «Em sento fantàsticament. Estic encantat d’haver tornat. Gràcies per tot el suport que he tingut aquí», es limita a dir quan va arribar, i [li caldrà] superar una fase que els experts consideren tan difícil com el corredor de la mort: adaptar-se a la vida quotidiana després de passar 7.861 dies a la presó, la major part dels quals sol durant 24 hores al dia.
La seva salut, a més, no és bona. Ha tingut dos infarts a la presó, i la seva posada en llibertat es va haver d’ajornar unes quantes setmanes, perquè el van haver d’internar urgentment en un hospital per problemes cardíacs.
Nascut a Holanda el 3 d’agost de 1964 i criat a Escòcia, Kenny Richey es traslladà a Ohio (Estats Units) el 1982 per viure amb el seu pare. Quan van ocórrer els fets que li han marcat la vida, Kenny era un exmarine -té la doble nacionalitat, la nord-americana i la britànica-, busca-raons i alcohòlic, disposat a la brega de seguida. El relat dels fets del 30 de juny de 1986, elaborat per la fiscalia, no el deixa gens ben parat. En aquella època estava molt disgustat per la ruptura d’un breu festeig amb una veïna; s’emborratxava sovint i la gelosia li feia perdre les maneres quan la veia amb altres homes, cosa que passava cada dos per tres. L’havia amenaçat públicament de matar-la. «Si jo no puc tenir-la, no la tindrà ningú més», diuen que deia. Diversos testimonis asseguraren que havia manifestat obertament les seves intencions de cremar la casa on ella vivia.
A les 4:15 de la matinada del 30 de juny de 1986 hi hagué un incendi en el complex d’apartaments Old Farm Village, a Columbus Grove, un poble de 2200 habitants situat a 170 quilòmetres de Columbus, la capital de l’estat d’Ohio. A la noia i el seu company no els passà res, però morí asfixiada Cynthia Collins, una nena de dos anys de qui aquella nit Richey havia de tenir cura. El cap dels bombers va concloure d’immediat que el foc havia estat accidental, però Kenneth Richey fou acusat i acabà essent sentenciat a morir a la cadira elèctrica.
Tot i que les aparences el senyalaven com a culpable, en realitat no es van presentar proves contra ell. En el judici s’ignorà que els bombers havien estat cridats tres vegades en els dies anteriors perquè s’hi havien detectat fums sospitosos; es donà per fet que l’acusat havia desconnectat l’alarma de la casa, quan els veïns solien desconnectar-la sovint; les proves dels pèrits que asseguraven que el foc era intencionat van ser desmuntades anys després per altres experts; i l’acusat va haver de ser subjectat pels bombers quan aquella nit intentava salvar la nena, atrapada al pis de dalt.
Richey mai no va acceptar la culpabilitat, tot i que això li podia salvar la vida. Va preferir el camí d’apel·lar contra la condemna una vegada i una altra, encara que va perdre, un rere l’altre, tots els recursos davant la justícia local i estatal. Va ser la justícia federal dels Estats Units la que va decidir revocar parcialment la sentència quan va estudiar el cas per primera vegada el 2005 i definitivament l’agost passat.
Al final, feta la llei, feta la trampa. L’estat d’Ohio ha ofert un pacte a Richey per acusar-lo d’homicidi involuntari, en lloc d’assassinat, i altres delictes col·laterals, que permetrien condemnar Richey a 21 anys de presó. Tècnicament se’n diu no contest, una figura derivada del llatí nolo contendere, per la qual l’acusat no es declara ni culpable ni innocent. D’aquesta manera, Ohio pot salvar l’honra -i els vaixells, perquè no haurà d’indemnitzar el condemnat perquè manté la culpabilitat de Richey; i aquest salva la vida i surt de la presó sense declarar-se culpable.
[...] Als Estats Units el cas ha suscitat emocions. També ha deixat pas a una reflexió sobre el funcionament de la justícia i el risc d’aplicar la pena de mort quan hi ha dubtes sobre la culpabilitat dels condemnats. A judici del diari The Blade, que s’edita a Toledo -la capital universitària d’Ohio-, el cas «ha estat un enutjós recordatori que les rodes del sistema judicial d’Ohio a vegades grinyolen d’una manera cruel i interminable que no garanteix que s’imposi la justícia veritable».
Segons Richey, el seu cas no és una excepció. «Només al corredor de la mort d’Ohio hi ha almenys vint innocents que jo conegui personalment», assegura.”
El País, 13 gener 2008
1. Creus que en el cas de Kenneth Richey es va respectar la presumpció d’innocència que s’ha de concedir a tota persona que ha estat acusada d’un delicte? Raona la resposta i defineix en què consisteix aquest concepte.
2. Com valores el recurs legal no contest, o nolo contendere que ha fet servir l’estat d’Ohio per donar sortida al cas Kenneth Richey?
3. Creus que hi ha bones raons per defensar la pena de mort? En cas afirmatiu, digues quines.
4. Creus que hi ha prou raons per exigir que la pena de mort s’elimini a tot arreu i per a qualsevol delicte? Si consideres alguna excepció, digues quina i per què.
5. Busca a Internet algun error judicial en què s’hagi condemnat un innocent.
