un món feliç…
“Un món feliç” és una famosa novel·la d’Aldous Huxley en la qual es descriu una societat del futur. Encara que va ser escrita l’any 1932, moltes de les situacions imaginades s’han anat fent realitat. En aquesta societat, els infants no són engendrats de manera natural, sinó «fabricats» en provetes en uns centres on es produeixen cinc classes de persones (Alfa, Beta, Gamma, Delta i Èpsilon), segons la funció que han de fer a la societat. Un cop fabricats, els condicionen perquè acceptin de bon grat la seva condició. El fragment següent és el començament de la novel·la, en què el director ensenya el centre a un grup d’estudiants Alfes.
“Un edifici quadrat, gris, de trenta-quatre pisos, només. Damunt la porta principal, les paraules «Centre d’Incubació i Condicionament de Londres Central», i, en un escut, la divisa de l’estat Mundial: «Comunitat, identitat, estabilitat» [...].
-I això -va dir el director, obrint la porta- és la sala de Fertilització.
Acotats sobre els seus instruments, tres-cents fertilitzadors estaven submergits, quan el director d’Incubació i Condicionament entrà a la sala, en el silenci a penes alenant, el botzineig distret o la xiuladissa entotsolada del qui està absort, concentrat. Un grup d’estudiants novells, molt joves, barbamecs i rosats, seguia nerviosament el director [...]. Aquest, recolzant-se en les incubadores, oferí als estudiants una breu descripció del modern procés de fertilització; de primer parlà, naturalment, de l’aspecte quirúrgic, «l’operació soferta voluntàriament per al bé de la societat, a part del fet que comporta un premi que equival a sis mesos de sou»; seguí amb una explicació de la tècnica necessària per conservar viu l’ovari extirpat, de manera que segueixi treballant; passà a considerar la temperatura, viscositat i salinitat òptimes; es referí al líquid en el qual es conservaven els òvuls despresos i madurats, i, acompanyant els alumnes a les taules de treball, els ensenyà com es treia aquell líquid dels tubs d’assaig; com es vessava, de gota a gota, sobre unes plaques de microscopi adequadament escalfades; com els òvuls que contenia eren inspeccionats per si tenien alguna anormalitat, comptats i traslladats a un receptacle porós; com (i els portava a veure l’operació) aquest receptacle era submergit en un brou calent en el qual nedaven lliurement els espermatozous, en una concentració mínima de cent mil per centímetre cúbic, remarcà; com, al cap de deu minuts, el receptacle era retirat del líquid i hom tornava a examinar-ne el contingut; com, si alguns òvuls no havien quedat fecundats, tornaven a immergir-lo, i, si calia, una altra vegada encara; com els òvuls fertilitzats tornaven a les incubadores on els Alfes i els Betes romanien fins que eren embotellats definitivament, mentre que els Gammes, Deltes i Èpsilons n’eren retirats, al cap només de trenta-sis hores, per ser sotmesos al mètode de Bokanovski.
-El mètode de Bokanovski -repetí el director.
I els estudiants subratllaren les paraules en els seus blocs d’apunts.
Un òvul, un embrió, un adult: la normalitat. Però un ou bokanovskificat rebrota, prolifera, es divideix. Produeix de vuit a noranta-sis brots, i cada brot es convertirà en embrió perfectament construït, i cada embrió en un adult. Hom produeix així, doncs, noranta-sis éssers humans on abans només se’n produïa un. Progrés. [...] Una superació notable de la naturalesa, cal reconèixer-ho. Bessons idèntics, però no en miserables parelles o en grups de tres, com als antics temps vivípars, quan un òvul, per atzar, es dividia espontàniament en dos o tres…
Però un dels estudiants va fer la ximpleria de preguntar quin avantatge hi havia en tot això.
-Pobre noi! -el director es girà vivament, cap a ell-. No ho entén? No ho veu?… El mètode de Bokanovski és un dels millors instruments d’estabilitat social. Homes i dones estandarditzats. En fornades uniformes. Tot el personal d’una petita fàbrica, producte d’un sol òvul bokanovskificat. Noranta-sis bessons idèntics treballant en noranta-sis màquines idèntiques! —La veu del director tremolava gairebé d’entusiasme-. Sabem el que fem. Per primera vegada en la història. -Cità la divisa planetària: -«Comunitat, identitat, estabilitat»-. Grans paraules. Si podíem bokanovskificar indefinidament, el problema estaria resolt. [...] Milions de bessons iguals. El principi de la producció en massa aplicat, per fi, a la biologia!”
ALDOUS HUXLEY, Un món feliç (1932)
1. Busca informació sobre aldous huxley. Fes una recerca de la seva novel·la Un món feliç i resumeix-la en unes quantes línies.
2. Explica el significat d’aquesta frase dins del text: «com als antics temps vivípars».
3. Un cop nascuts, s’aplica als infants, mentre dormen, el mètode de la «hipnopèdia», que consisteix en un altaveu que va repetint moltes vegades frases com ara «Estic molt content de ser Beta». Així, el missatge penetra dins seu sense que se n’adonin. Quan huxley va escriure aquesta idea, la televisió encara estava en els inicis. Què creus que hauria escrit avui dia? ¿Podem comparar aquest mètode amb algun ús deis mitjans de comunicació actuals?
4. Creus que una societat d’aquest tipus seria autènticament feliç? Per què?
5. En aquest fragment s’ha suprimit l’explicació del mètode de Bokanovski. Pel context, respon qüestions següents:
a) Per a què serveix aquest mètode?
b) Per què creu el director que és tan important?
c) Per què creu que, si es pogués «bokanovskificar» indefinidament, el problema estaria resolt? A quin problema es refereix?
d) Quina seria, segons el director, la «societat feliç»? Comenta el lema d’aquesta societat: Comunitat, identitat, estabilitat». Quin és l’èxit, segons ell, de l’’aplicació de la tecnologia a la biologia?
