6. LES PERSONES, LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA
- L’ésser humà es un animal tecnològic. El seu progrés material ha estat lligat als avenços de la tecnologia i, en aquest sentit, ha estat bona: ens ha permès reduir les limitacions naturals i ens promet un control sobre el món i la pròpia vida. Però també ha produït grans perjudicis; per això ja no és tan clar que hagi comportat un progrés moral paral·lel al seu gran desenvolupament.
- La tècnica, en si mateixa i si se’n fa bon ús, és bona, però hi ha el perill que se’ns escapi de les mans, perquè ha canviat les relacions entre les persones i el món i entre les persones i la mateixa tècnica.
- Aplicada a la vida, la tècnica ha produït grans beneficis, sobretot en medicina. Però l’augment de poder sobre la vida obliga a reflexionar seriosament abans de prendre decisions importants: cal establir criteris morals i legals.
- El primer problema ètic el planteja la investigació biomèdica. El principi bàsic és que cal respectar sempre la dignitat de les persones i, fins i tot, la dels animals.
- En l’assistència sanitària, el tracte als pacients com a éssers lliures i autònoms exigeix el respecte als seus drets, començant pel dret a la informació i a prendre les decisions sobre la seva vida.
- Les tècniques de reproducció assistida permeten combatre l’esterilitat i les malalties hereditàries o de transmissió sexual, triar el sexe dels fills, etc., però plantegen problemes de filiació, d’explotació de les dones, de no saber què fer amb els embrions no utilitzats, etc.
- Els problemes més greus sorgeixen en l’anomenada enginyeria genètica, perquè la capacitat de manipular el codi bàsic de la vida ens obre possibilitats insòlites que plantegen dubtes de fins a quin punt poden afavorir la majoria dels éssers humans presents i futurs.
- A mitjan segle XX, els governs i les empreses van començar a invertir en investigació tecnològica perquè van prendre consciència del poder que genera. Això va permetre el desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses. El que va tenir més rellevància va ser la televisió, que ens va fer entrar en l’era audiovisual.
- El desenvolupament de les TIC ens ha portat a poder transmetre gran quantitat d’informació independentment de la distància, cosa que ha fet emergir una forma nova d’organització social: la societat de la informació.
- La informació és la transmissió de coneixement, que avui dia s’emet bàsicament per mitjà audiovisual. El bombardeig excessiu d’aquest tipus d’informació genera un tipus de coneixement efímer i superficial que fomenta una actitud acrítica en les persones.
- El monopoli deis mitjans de comunicació representa una greu amenaça per al pluralisme en què es basa la democràcia i contribueix a l’homogeneïtzació i al pensament únic al servei de grans grups empresarials.
- Les TIC poden ser un instrument de comunicació de masses al servei de la informació plural, però també la desinformació col·lectiva. Cal utilitzar-les, doncs, de manera crítica i responsable per no passar de l’ús a l’abús.
