desastre ecològic
“El 1967, la Texaco Petroleum Company (Texpet), filial de Texaco Inc., va començar l’explotació petroliera a l’Equador, en consorci amb l’empresa estatal Petroecuador. Fins al 1990, any en què va acabar el contracte, Texaco va construir un oleoducte gegantí que travessa la selva amazònica, va aixecar 22 estacions, va perforar 339 pous en una àrea que avui dia assoleix unes 442965 hectàrees i va extreure al voltant de 1500 milions de barrils de cru. D’aquesta manera, en una mica més de dues dècades, va explotar el 80% de la producció nacional de petroli, i deixava a l’estat tan sols les regalies per dret a l’explotació, sense compartir els guanys.
Paral·lelament, ha abocat a l’Amazones tones de material tòxic, residus de manteniment i més de 19.000 milions de galons d’aigua de producció (de salinitat sis vegades superior a la del mar i amb restes d’hidrocarburs i metalls pesants). Això sense tenir en compte que, a través dels cremadors, va cremar diàriament 2 milions de metres cúbics de gas sense cap control ambiental.
Tal com han anat denunciant des de fa una dècada les comunitats indígenes equatorianes, les operacions de Texaco van causar la destrucció i la contaminació de grans extensions de selva a la regió amazònica, l’extermini de pobles indígenes i l’empobriment, no tan sols de la regió, sinó també del país.
Entre el 1967 i el 1990, Texaco va destruir els recursos naturals (biodiversitat) que utilitzaven les comunitats per a usos medicinals, nutricionals, domèstics i recreatius. A la selva amazònica humida, zona coneguda perquè és una gran reserva natural d’aigua dolça, els habitants ja no tenen aigua per beure, atès l’alt grau de contaminació. Els peixos dels rius han estat enverinats, com també la vegetació de la zona, fet que ha causat una greu desforestació.
A més del desastre ambiental, acusen Texaco d’haver atemptat contra la vida dels indígenes siona, secoia, cofan, quítxua i huaorani, a qui van obligar a desplaçar-se dels seus territoris i alterar la seva manera de viure i els seus costums ancestrals, alhora que els van exposar al contagi de diverses malalties: càncer, avortaments, infeccions intestinals, respiratòries i cutànies, i trastorns nerviosos, com ara pèrdua de la memòria, mareigs i mal de cap permanent. També acusen Texaco de genocidi, ja que l’assenyalen com a responsable del procés d’extinció de pobles com els tétete i els sansahuari.
La responsabilitat de Texaco, segons els habitants de l’Amazònia, rau en el fet que va utilitzar mètodes que ja havien estat abandonats i, fins i tot, prohibits en altres països, atesa la perillositat que presentaven. També va ignorar pràctiques habituals de la indústria, com la reinjecció deis residus líquids al jaciment, i en canvi els va abocar en pous excavats al sol, el contingut dels quals es va filtrar als rius i rierols.”
SERGIO CÁCERES, «Indígenas equatorians porten Texaco a judici»
<http: //www.voltairenet.org / article120464.html>
1. Assenyala en un mapa els territoris que van quedar afectats pel desastre ecològic esmentat en aquest article.
2. Per què creus que l’extracció de petroli és tan rendible? Quins beneficis i perjudicis comporta utilitzar-la?
3. Busca a Internet informació sobre cada un dels pobles indígenes esmentats en el text. Quina es la seva situació actual?
4. Què significa desastre ecològic? Quins elements es van veure afectats pel desastre exposat en aquest article?
5. Quins efectes va causar el desastre ecològic segons l’article, hi va haver un factor que encara agreujar; quin va ser? Per què no es va aplicar?
6. Quant temps van durar aquests efectes? Quins duren avui dia? Tenen solució?
7. Per què creus que l’estat de l’Equador va permetre que la multinacional destruís part del seu territori i perjudiqués tant la seva població?
8. Busca l’adreça d’Internet de la qual s’ha extret aquest article. Hi trobaràs les denúncies que els pobles indígenes han posat contra l’empresa Texaco i l’estat actual del judici. De quins càrrecs acusen Texaco els indígenes?
