3. MUNDIALITZACIÓ I GLOBALITZACIÓ
- Des de l’antiguitat els pobles s’han desenvolupat d’una manera mes o menys autònoma. A poc a poc han anat establint contactes, que s’han accelerat a partir de la segona meitat del segle xx, amb el desenvolupament de les tecnologies de transport i comunicació fins a configurar, cada cop més, el món com una ciutat planetària; és el que anomenem procés de mundialització.
- En aquesta ciutat planetària, a grans trets, caracteritzada per una gran desigualtat pel que fa als nivells de vida:
- Una minoria (el 20% de la població) viu en un estat de benestar, situada principalment a l’hemisferi nord del planeta, formada pels Estats Units, Europa i el Japó. Són els nuclis centrals de poder.
- Una majoria (el 80% de la població) viu amb diferents graus de precarietat, situada majoritàriament a l’hemisferi sud; es divideix entre els països en via de desenvolupament (la majoria de països d’Amèrica del Sud, alguns d’Europa de l’Est i Àsia) i els mal anomenats països del Tercer Món, concentrats principalment a l’Àfrica subsahariana.
- La mundialització té diverses dimensions que es poden agrupar en tres:
- L’econòmica: anomenada globalització. Segons molts experts, és el motor de la mundialització, ja que és necessària per al sistema econòmic imperant: el capitalisme. També hi ha qui la considera un fenomen natural i irreversible, fruit del desenvolupament de l’ésser humà. Entre aquests hi ha els que pensen que avança cap a un món millor, i uns altres que pensen que el model actual de globalització està generant unes desigualtats i una destrucció del planeta que podria arribar a ser irreversible.
- La cultural: respecte de la cultura i la identitat, hi ha dues maneres de valorar el procés de mundialització actual. D’una banda, el podem considerar com l’acostament progressiu de totes les cultures i identitats que tendeix a minimitzar les diferències que generen conflictes, i d’una altra, com un procés d’homogeneïtzació en què les cultures i identitats dominants s’imposen per sobre de les minoritàries fins a eliminar-les.
- La política: l’efecte polític principal que genera aquest fenomen es la pèrdua de poder progressiva dels estats davant de les empreses transnacionals. Les polítiques dels governs estan cada cop més condicionades pel món empresarial. Alhora també requereix la necessitat que hi hagi organitzacions polítiques globals: I’ONU és la més destacada i aglutina les més importants; El problema més important d’aquestes organitzacions és el dèficit democràtic.
- En resum, hi ha dues visions contradictòries sobre la direcció del procés actual:
- La que considera que la direcció actual és bona i que porta cap a la resolució dels problemes de la humanitat.
- La que considera que porta cap a l’homogeneïtzació, la concentració del poder munial en poques mans, amb un augment imparable de les desigualtats.
