LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

• Les nostres preferències es basen en valors. Els valors són característiques dels objectes i de les accions que fan que siguin estimades per una persona. Les coses i les accions son valuoses quan hi apreciem algun valor. Els valors, per tant, pertanyen als objectes i les accions, però només en la mesura que són apreciades per una persona.
• Hi ha dos punts de vista pel que fa a la naturalesa deis valors:

- Objectivisme: son propietats de les coses amb independència que siguin apreciades.

- Subjectivisme: les coses en si mateixes no tenen valor; el valor els dona el subjecte.

• Els grups humans tendeixen a compartir va­lors, els quals poden variar d’una societat a una altra. Aquest fet pot ser interpretat de dues maneres diferents:

- Absolutisme (relacionat amb l’objectivisme): els valors valen en si mateixos.

- Relativisme (relacionat amb el subjectivisme): els valors depenen de les persones, els llocs i les èpoques. Allò que per a uns pot ser un valor, per a uns altres pot no ser-ho.

• Els objectes o accions poden ser valorats de ma­nera positiva o negativa. En el primer cas diem que tenen un valor, i en el segon, un contravalor.
• Hi ha diverses classes de valors: instrumentals, estètics o artístics, ètics o morals, científics o de coneixement, religiosos, etc. Els valors morals no­més s’atribueixen a les accions humanes conscients i lliures.
• Els valors morals són els que ens són presentats com a necessaris, incondicionals i universals.
• La racionalitat moral consisteix a ser coherents entre allò que creiem i allò que fem.
• Encara que no puguem deduir matemàticament quines són les millors accions, sí que cal que les nostres decisions siguin raonades, és a dir, tinguem «raons» que les justifiquin.
• Trobar aquestes raons requereix un procés d’aprenentatge que va des de l’heteronomia moral (fer només allò que ens manen) fins a l’autonomia (ser capaços de prendre les nostres decisions d’una manera responsable i coherent).
• La consciència moral consisteix en aquest sentiment interior que ens indica la bondat o maldat moral de les nostres accions. Té dues funcions bàsiques: a)Jutja quins dels nostres actes tenen responsabilitat moral i si són bons o dolents, judici que comporta el sentiment d’obligatorietat de ser realitzats o evitats; b) un cop dut a terme, ens dona un sentiment de satisfacció o remordiment, segons que hàgim fet o no allò que calia.