Convencions i convivència
CONVENCIONS SOCIALS I CONVIVÈNCIA
El civisme és, sobretot, una qüestió de convencions socials pràctiques al servei de la bona organització de la convivència. És cert que les convencions, com suggereix la mateixa paraula, són costums arbitraris, en el sentit que no tenen un punt de referència absolut. Però són resultat d’un acord social –exprés o tàcit- que ens fa més fàcil la convivència per un raó ben senzilla: Estableixen criteris de relació formal pràctica el sentit dels quals tots podem entendre i comprovar-ne els avantatges. Convenir, d’on deriva la paraula convenció, significa “anar d’acord”, “anar al mateix lloc”. I el civisme és la qualitat que permet compartir aquest mateix lloc sense donar-nos empentes.
(…) Per exemple, en una família cal acordar una hora concreta si és que volem sopar plegats. És que hi ha una hora que sigui la “bona hora” de sopar? No, però el que cal és posar-se d’acord, encara que no sigui la millor hora per a cadascú, sinó només l’hora que és menys desavinent per a tothom. L’hora de sopar, si és que volem sopar plegats, és una arbitrarietat -una decisió discrecional, que depèn d’una preferència o altra-, però absolutament necessària.
SALVADOR CARDÚS Ben educats
