Meteo i vida

De nou, desprès d’un llarg estiu torne a escriu al bloc, per tal de plantejar algunes idees que pasen pel meu cap cada dia que veig als noticiaris, informacions referents a la “crisi”. Crisi que no es deu obviar, ja que moltes famílies la senten en carn pròpia, quedant-se sense treball i cobrant un limitat atur que projecta un futur gris per a moltes famílies; o negre, si no millora prompte la situació.

Fa mesos, abans inclòs de les eleccions, ja habien síntomes d’afluixament econòmic, tal com succeia, per exemple, al sector industrial català. Sobre aquest sector català es produien continuadament informacions de reduccions de plantilla, reajustaments de producció, etc.

Durant aquells mesos les preocupacions dels espanyols, segons els mitjans de comunicació, eren el terrorisme, l’atur, l’accès a la vivenda, l’economia. Les preocupacions dels governs eren els estatuts, l’unió de les civilitzacions, l’aturament de l’inmigració descontrolada i la confrontació política, deixant de banda les veritables preocupacions de tots.

Durant aquells dies la tot poderosa “Industria Inmobiliària”, continuava ampliant capitals i provocant sobre molts municipis l’especulació del territori, en molts casos inclòs la destrucció completa d’espais amb un elevat valor (sense gaires impediments). Per altra banda la borsa pujava sense parar, fent que l’IBEX arribès a nivells històrics que  convertien la borsa espanyola com la lider europea.

En definitiva es generava riquesa i treball a ritmes més baixos que els anys anteriors, però  creixia.

Huí el treball s’ha aturat, les constructores han deixat de construir, les empreses industrials van anunciant els antics expedients de regulació i la borsa ensorrant-se dia a dia. Que ha passat?

Els mitjans de comunicació aprofitant el poder que exergeixen sobre la població, van confundint cada dia a la societat, aportant i deixant de banda els fets que interessen en uns i altres moments.

En primer lloc, es va criticar el preu del petroli. El preu del petroli es va aumentar considerablement, els preus del derivats creixien de forma diària, sense cap control o mesura que ajudara a rebaixar la pressió sobre el consumidor. Avuí, dins de la crisi, el preu del petroli ha baixat més de 50$ , però el preu dels derivats apenes han variat.

Després del petroli va aparèixer un nou element, que a Espanya sonava “Amerikaner” total, les hipoteques subprime, fenòmen que va generar una por que centrada en un país, Estats Units d’Amèrica, la van voler traslladar a la realitat espanyola. Aquest fet va afavorir l’espantada de molts depredadors inmobiliaris que desprès d’haver generat fortunes inmenses, van anar evadint responsabilitats i van començar a desaparèixer i deixar penjada un sistema geoeconòmic i polític que els havia afavorit durant tants anys.

Aquest fet va congestionar la resta dels sectors, en primer lloc, al sector serveis per una reducció en les pernoctacions turístiques; posteriorment i després de que l’estiu haja acabat, afectant a la depenent industria espanyola.

Les conseqüències s’estan reproduint actualment, anuncis de tancament, atur, morositat, etc.

Les últimes setmanes han aparegut nous elements a escena, la deficient gestió de companyies financeres internacionals, que ha dut a terme l’intervenció estatal d’aquestes i l’ensorrament de la borsa, producte de la desconfiança dels inversors en unes polítiques econòmiques de les que no es saben les conseqüències i aixó genera incertessa.

En definitiva i dins d’una visió personal, no s’ha de jutjar si estem o no en crisi.  És clar que estem en crisi  i cal afrontar una dificil situació, que va afectant a un gran nombre de persones. Però el problema de la crisi és de la borsa?. En aquest cas, en la modesta opinió, no es problema de la borsa, sino de que la incertessa produida a l’exterior ha provocat que els bancs tanquen l’aixeta dels diners, les empreses han vist la situació i prefereixen reduir les plantilles, per tal de reduir despeses. Les multinacionals, dintre de la reconversió que duen desenvolupant des de la crisi dels 80/90, van afavorint la mecanització de la cadena productiva, servint-se de la situació per a reduir plantilla. Espanya es un país industrial depenent de l’exterior. L’estructura industrial, en general, es composa per una xarxa concentrada per una gran empresa (normalment multinacionals de capital forani). Aquest fet aumentarà la desfeta econòmica en els propers mesos.

La crisi no té bona pinta ni síntomes de solució a curt termini, per que fins al moment, la crisi es un conjunt d’elements que s’han combinat i han originat una crisi de model econòmic, que demostra que el capitalisme lliberaliste es un model poc sostenible. Tot aquesta situació ha de permetre un canvi en el model i qui sap si tornar a un capitalisme més regulador i sostenible.