Meteo i vida

Durant molts segles viure a prop de la costa significava patir la pirateria, els saqueigs, o altres fets indirectes. Les costes eren llocs poc habitats i molt perillosos, excepte a llocs puntuals on s’assentaven nuclis poblacionals ben protegits. A l’etapa contemporània en la mesura que es va anar consolidant la societat lliure, segura i internacionalitzada, l’ús del territori costaner va anar canviant de funció.

Durant el franquisme l’ocupació de l’espai és va tornar depredant, amb una escassa planificació i ocupant una gran superfície. Aquesta ocupació es va anar consolidant a l’època democràtica, construint un gran nombre d’edificacions, tant en extensió com en alçada, i poblant fins a la mateixa línia de costa.

Avuí ha eixit una noticia als mitjans de comunicació, que parlava de l’enderrocament d’unes vivendes que ocupaven la primera línia de la costa a Guardamar. Aquesta es una bona noticia, però sols en principi… L’enderrocament suposa el trencament d’un model incontrolat, incoherent, especulatiu i amb un futur “molt negre”. Futur negre, en primer lloc, refermat amb la crisi actual.

El fenomen és molt positiu i se’ns dubte millorarà la futura salut de la societat, que no veu més enllà del futur – present. En aquest sentit cal destacar que la costa és un espai molt dinàmic i que canvia contínuament. En aquest cas, el teòric “canvi climàtic” podia estar produint-se i afectarà més tard o més prompte, als primers centenars de metres costaners, i directament a la població que s’assenta sobre aquest espai.

Amb tot, el principal problema que s’aprecia es el diferent ús de la legislació en funció de la zona geogràfica i del seu color polític. La llei espanyola, en general, careix en moltes de les seves lleis de la equitat que s’ha de tenir en un conjunt nacional, on, com a norma general, tendeix a l’amiguisme i a la politització de qualsevol fet.

Cal millorar en l’aplicació de la llei a qualsevol àmbit territorial, sense miraments per tal d’aconseguir solucionar aquest problema endèmic.