LA DANSA DE LA VIDA

Bon dia amics, amigues i lectors/es d’aquest bloc. Avui he rebut un missatge d’una persona especial, en Carlos González. M’ha enviat per e-mail el llibre que ha editat i un escrit on m’explica la seva trajectoria professional com a professor de secundària i els somnis que el van portar a deixar la docència.

Una persona generosa que fa difusió del que ja s’ha convertit en una necessitat. Una necessitat que alguns sentim com una realitat perquè ja fa un temps que estem treballant en aquesta línia.

Fa temps també que les persones cerquem una alternativa, un nou paradigma professional, persona i de relació. Des de la meva concepció del què i com ha de ser la vida ha d’estar carregat d’amor cap a nosaltres mateixos i cap els altres. Un món on el compartir, aprendre i avançar de manera conjunta i cooperativa dóna sentit a la vida. La dansa de la vida, que diu en Carlos González, una dansa plena d’amor que pot contribuir a canviar el sentit de la vida i a millorar el món.
Cada dia tenim oportunitats de sentir com junts podem anar treballant per millorar aquest món i això m’emociona.
Sempre repeteixo, no és fàcil, però possible.

 

Us deixo un vídeo per emocionar-nos junts. La dansa que tots i totes podem ballar.


http://www.youtube.com/watch?v=7EYAUazLI9k&feature=player_embedded

Publicat dins de 2. GENERAL, La dansa de la vida | Deixa un comentari

“EL TEMPS TOT HO CURA”

A la cuina de casa meva tinc una pissarra de mida mitjana on apunto coses que em passen pel cap, propòsits que em vaig fent, missatges per als meus dos fills, etc.

Fa pocs dies vaig fer un curs amb la M. Mercè Consngla sobre el significat de dites i refranys populars. Recordo un d’ells: el temps tot ho cura. D’entrada vaig dir que no, però sempre em dono la possibilitat de continuar reflexionanat i meditant la meva resposta sobre la dita. 

Un dels dies que va venir el Manolo a casa va afegir un escrit al costat de la dita: Puede que no se trate de curar, sinó de colocar todo en su lugar de forma que tenga la importància y el silencio necesario para que oiga el latir del corazón. Gràcies Manolo.

Interpreto que proposar una reflexió, donar un temps per pensar, tranquil.litzar-nos, madurar el problema o la situació i estic totalment d’acord. El temps d’espera és necessari perquè a vegades l’impulsuvitat inicial ens fa comunicar de forma poc adequada i deixant-nos portar per l’enuig, la ràbia o l’ira i no solucionem bé els problemes. Ara bé, una vegada tranquils, hi ha situacions, problemes realment importants, que cal aclarir-los perquè sinó a la llarga ens pot fer més mal que bé. Les ferides creades amb el problema es podrien mal cicatritzar o quedar obertes i en qualsevol moment saltar amb l’ira no canalitzada i, a part de fer-nos mal, cada vegada seria més difícil i complicat recuperar la situació per aclarir-la.

Penso que cal aclarir de forma assertiva les situacions conflictives. Si l’altra part no té el moment, no pot o no sap com tramitar-ho és una dificultat afegida, però llavors tindrem la satisfacció personal d’haver fet tot el que estava a les nostres mans.

Publicat dins de 2. GENERAL, El temps tot ho cura | 1 comentari

SENTIR I EXPRESSANT LES EMOCIONS

Divendres passat els mestres de l’escola vam programar una activitat especial i lúdica per iniciar el nou trimestre. Després del pati es van formar tallers diversos amb la participació d’alumnes de tots els cursos (des de 6è fins a P-3) Tallers d’experimentació, expressió corporal i teatre, matemàtica manipulativa, etc. Us explico el taller que vaig fer: Sentint i expressant emocions a través e la música.

Amb 12 alumnes de totes les edats i en un espai espaiós iniciem el taller, després de la breu explicació del funcionament del taller, maquillant-nos la cara i representant dues emocions lliures. Després amb un munt de robes de tots colors els alumnes en van vestir respectant les emocions pintades a la cara.

Una vegada preparats es comencen a escoltar múques diferents; africana, de relaxació, clàssica, pasdobles, etc. l’activitat consistia en bellugar-nos per l’espai seguint el ritme de les diferents músiques i verbalitzant en un moment determinat què sentíem i què ens transmitia la música. En finalitzar la peça musical ens concentràvem al centre de la sala i feiem una postura escultural conjunta. També es va fer una representació gràfica del que més havia agradat del taller; un dibuix en paper gran i material divers per pintar.

Vam gaudir d’una hora i mitja que a tots ens va semblar molt curta.

Les avaluacions finals per part de cada infant van ser molt positives. Tots estaven interessats i preguntaven quan tornaríem a fer una altra sessió semblant. Va haver una avaluació que em va agradar especialment, la de l’Alejandro. Manifestava la necessitat d’expressar les emocions d’una o altra manera; fent referència a la sessió, perquè sinó poden sortir de mala manera. Continuava explicant, si tenim l’oportunitat de manifestar les emocions ens sentim tranquils per dins i llavors quan tenim un problema la ràbia surt més tranquil.la.Molt bé Alejandro! Sempre ens deleita amb les seves excel.lents explicacions emocionals.

La meva avaluació va ser també molt positiva. Vaig sortir de la sessió sentint que la relació que vam tenir entre tots/es era enriquidora. Quelcom diferent que ens va fer sentir units i feliços. Vam passar de la timidesa inicial al deixar-nos fluir per l’espai i fent volar les robes i el nostre esperit.

Gràcies nens i nenes per fer-me passar una estona tan agradable.

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Sentint i expressant les emocions | 1 comentari

L’ESFORÇ NECESSARI

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS

Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d’aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.

Tot estava en calma, com si allà s’hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l’únic habitant d’aquell lloc, un ancià homenet d’ulls tristos.

– Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments – va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.

L’ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l’atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l’agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l’edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.

Els viatgers no podien creure el que veien.
– Seriosament sents enveja de la resta?
– És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més… això no és vida!

Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d’ells, i amb l’excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.

Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure’ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s’havien perdut.

I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d’haver estat l’únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.

Publicat dins de 2. GENERAL, L'esfoç necessari | Etiquetat com a | Deixa un comentari

EL BANC DE LA TORTUGA


Seguint fidels a la història de la tortuga que introdueix l’estratègia d’autocontrol als infants, hem pintat a l’escola un banc del pati amb ella.
Dissabte passat, unes mares, algun infant i jo mateixa vam pintar el banc. Va ser una estona agradable on la creativitat ens va reunir per riure i fer broma. Un disssabte al matí agradable.
Gràcies a totes per pintar i als pares per estar amb els fills mentre les mares pintaven.

 

Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, El banc de la tortuga | Deixa un comentari

L’ALUMNAT DE 6È PUBLICA UN ARTICLE

 Els nois i noies de 6è van fer un article que ha sortit publicat a la revista Protagonistes. En ell, cadascun/a dels i les alumnes expliquen un espai del treball que fem a educació emocional, des dels orígens del projecte a la capsa de les emocions, la flor del com em sento, com resoldre conflictes, el racó emocional de la classe, què és la mediació i per què és necessària, etc.

Gràcies a la Paloma, encarregada de les publicacions de la revista, els alumnes de 6è han assaborit un deliciós pastís dolç, sortir en una revista com a protagonistes.
Gràcies Paloma.
Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, L'alumnat de 6è publica un article | Deixa un comentari

ENUIG, RÀBIA, ODI, EMOCIONS GRADUADES

 

Els grup de 2n ja fa molt de temps que treballa les emocions a l’aula. Mireu la capacitat de poder diferenciar algunes emocions. Fins i tot van ser capaços d’imaginar quan pot durar en dies cadascuna de les emocions; enuig des del primer moment, un dia, la ràbia i la ira uns 4 dies i l’odi, tota una vida.
És sensacional. No calen paraules. Felicitats nois i noies.
Publicat dins de 2. GENERAL, emocions graduables, Enuig, odi, ràbia | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

PLÀSTICA I EMOCIONS

Una lectora del bloc em demanava li enviés alguna programació sobre la plàstica i les emocions per treballar-ho amb els seus alumnes de primària. Li he enviat una unitat de programació que teníem feta al cicle inicial del nostre centre, però també li he adjuntat algunes reflexions que aprofito per deixar al bloc. 

“Et recomano que primer et plantegis què vols treballar amb el teu grup, quins són els objectius del treball? Què coneixen els alumnes de les emocions? N’heu parlat alguna vegada a l’aula? Com contacten amb elles? Com les expressen? Quina cara fan les emocions?Totes aquestes preguntes per dir-te que pots fer un treball de plàstica relacionat amb les emocions, com a mitjà per a expressar les emocions, però paral.lelament, o abans millor, caldria també parlar-ne de què són, com les manifestatem? com les veiem en les actuacions dels altres, etc. Si es fa un treball previ, els resultats també seran diferents perquè hi ha una comprensió, una aproximació i possible interiorització que permetrà manifestar millor el què es vol comunicar artísticament. Podran dir quin color li associen a una emoció concreta, com manyegar el fang amb ràbia o amb dolçor tot pensant en una emoció o sentiment, etc.

La plàstica dóna per molt i pots aconseguir, podeu aconseguir conjuntament amb l’alumnat, com comunicar sensacions i emocions concretes amb un ventall gran de possibilitats.
Penso que qualsevol activitat d’educació emocional que es vol fer amb un grup en concret cal plantejar-la des dels objectius que es volen aconseguir, què vull treballar o què necessita treballar aquest grup en concret?Gràcies per il.lusionar-te amb el bloc”

Publicat dins de 2. GENERAL, Plàstica i emocions | Etiquetat com a , | 1 comentari

NINGÚ POT POSSEIR NINGÚ

La Mercè Conangla, la meva, cada vegada més amiga, m’ha enviat un relat curt preciós que vull compartir amb tots vosaltres. Diu així:
Un dia un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. De cop la va mirar amb insistència i li digué:
– Mare, què puc fer per con`servar un amic que he tingut molta sort de trobar?
La mare va pensar un moments, es va ajupir i recollí sorra amb les seves dues mans. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer una d’elles amb força. La sorra es va escapar entre els dirs. I com més premia el puny, més sorra s’escapava.
L’altre mà, en canvi, restava oberta i la sorra intacta tal i com havia estat recollida.
El noi va observar meravellat l’exemple de la mare i va entendre que només amb obertura i llibertat es pot mantenir una amistat i que intentar retenir-la o tancar-la suposava perdre-la.
Tu mateix! Relats d’ecologia emocional”
Jaume Soler i M. Mercè Conangla
La Mercè proposa construir relacions basades en la generositat, la llibertat responsable i el bon amor.
Jo afegiria la importància de deixem-nos fluir. Acceptar amb naturalitat com, a través dels temps o dels anys, les relacions poden venir, marxar , algunes vegades retornar o no. Actuant des de la sinceritat, humilitat, confiança i comprensió i estimació sentirem que hem fet tot allò que està a les nostres mans. Ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.
Gràcies Mercè, amb tu continuo aprenent.
Publicat dins de 2. GENERAL, Ningú pot posseir ningú | Deixa un comentari

EDUCAR PER A FORMAR CIUTADANS

Un programa més de REDES.
Quin és el paper del docent? Donar a conèixer a les famílies la importància del treball de les emocions i la millora en els aprenentatges acadèmics educant les emocions, models de racons dins les classes com a estratègies d’autocontrol, etc.
EDUCAR ELS CORS DELS INFANTS
M’agrada i em sento molt satisfeta de comprobar com al nostre centre, al meu centre, treballem les emocions de la mateixa manera.
Publicat dins de 2. GENERAL, Educar per a formar ciutadans | Deixa un comentari

COS I ÀNIMA

EL NOSTRE ESPERIT!
Publicat dins de 2. GENERAL, Cos i ànima | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

LA CAPSA DE LA RELAXACIÓ

Us presento una capsa que podeu posar al vostre racó de les emocions. Conté plomes per acariciar, boletes de cotó, una capseta petita de música, una altra imitant el so del mar, massatge al cap, massatge al cos,… Imaginació i creativitat. Podem posar allò que penseu pugui tenir relació o bé allò que ens infants o les famílies proposin.

Bona relaxació!

Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, La capsa de la relaxació | Etiquetat com a | 4 comentaris

MIRAR MÉS ENLLÀ

ulls jaume(ulls del Jaume)

Últimament defineixo o complemento l’escolta activa amb l’expressió MIRAR MÉS ENLLÀ. Comunicar-nos amb les persones, fills, amics, etc. implica escoltar, mirar, observar, deduir aspectes que no es diuen, estar atents als moviments, gestos i estat d’ànim o sentiments de l’interlocutor. Implicar dedicar-hi un temps.

Escoltem amb els ulls! Mirem més enllà i mantindrem les nostres relacions i amistats. Possiblement en tindrem més d’amistats.

Alguns savis anunien que s’aprèn més escoltant que parlant.

Publicat dins de 2. GENERAL, Mirar més enllà | Deixa un comentari

PLANIFICAR I RESOLDRE CONFLICTES

resoldre_conflicte_mural1

Els alumnes de 6è han resol un conflicte fictici des de la consciència i aplicació dels cinc pensaments: causal, de perspectiva, alternatiu, conseqüencial i de mitjans- fins. Com planificar i recollir per escrit les dades d’un problema i resoldre de manera assertiva.
El cas fictici parteix de la marginació que pateix una noia nouvinguda al nostre país en un centre de secundària. Com una companya líder li està fent mal fins al punt que la noia nouvinguda es planteja canviar de centre educatiu.
La metodologia de treball parteix de la lectura del cas per part de la mestra i a partir d’aquí anar analitzant la causa i definició del problema, quines són les persones implicades i qui té el problema en el cas; no sempre és fàcil definir el problema i distingir qui té el problema. A partir d’aquí , i continuant amb l’anàlisi del cas, els nois i noies de la classe van dient alternatives per solucionar el problema i més tard les conseqüències amb les possibilitats d’èxit o fracàs que intuïm. Finalment, entre tots, decidim quina serà la millor alternativa per solucionar el problema. És bo anar apuntar en un paper mural totes les aportacions que diuen els nois i noies per recordar i perquè uns més que altres necessiten el suport visual del plantejament. És un model que serveix com a estratègia per aprendre a resoldre els propis conflictes des de la planificació.
Acabem la sessió dient que si l’alternativa no té èxit serà qüestió de plantejar una altra alternativa.
Aquests nois i noies de 6è sí que són un crack. Crec que tenen un nivell de preparació emocional molt bo. FELICITATS!!! Sou un encant!</span></div>

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Planificar i resoldre conflictes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

EMOCIONS I EDUCACIÓ EMOCIONAL A 6è

emocionspict0936

 

 

Aquesta és una activitat que vaig fer amb els alumnes de 6è fa pocs dies. Una mena d’avaluació després de treballar, parlar, reflexionar, fer activitats, etc. Què saben realment de les emocions? Com expressar-ho a través de paraules? Quina diferènica hi ha entre emocions i educació emocional?

A poc a poc i a través de la pintura i pinzells varen anar diferenciant i reafirmant conceptes que tenen clars. També van tenir l’oportunitat de manifestar els dubtes i aclarir-los.

Una bona activitat.

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Emocions i educació emocional a 6è | Deixa un comentari

L’ÀNGELA I EL POT DELS BONS MOMENTS

Escrits com el de l’Àngela, que adjunto a continuació,  emocionen i donen ànims i força per continuar treballant en aquesta línia. Aquesta és la hitòria d’una mare amb tres fills que, de tant en tant, com és normal, es barallen. Llegiu l’escrit  no te pèrdua.

Tinc tres nanos, un de cinc mesos, un de gairebé tres anys i un altre de quatre anys. Dissabte es van llevar tots ells queixosos. El petit encostipat, febrós i plorós i els altres dos empipats que el pare treballés en un dia de festa i que la mare no els tingués tota l’atenció que mereixien, ja que estava amb el petit, la teta, els seus mocs i la meva son.

Els nanos no engegàven cap joc ni conjunt, ni individual, ni seguien gaire estona cap joc que els motivés jo, es molestaven l’un a l’altre, es discutien per la joguina que fos, fins que es van arribar a pegar-se.

Vaig recordar el pot dels bons moments. Molt intrigats van escoltar de què es tractava i conjuntament, vam decorar un pot, amb ceres, gomets, llaços i robes… s’ho van passar bé, un cop acabat, vaig dir que em diguessin un bon moment seu, un bon record, per tal “d’encetar” el pot i posar-hi dins uns paperets escrits amb un bon moment de cadascú de nosaltres.

Tots dos, casualment, van dir-me un bon moment, una escena en que hi tenia un lloc protagonista el germà amb el que s’havien pegat feia uns instants.

Se’m va acudir preguntar perquè havien escollit aquell bon moment. L’un va dir: “perque amb l’Oleguer m’ho passo molt bé, estar amb ell, em posa content ” i l’altre va dir: “perque me l’estimo molt, molt , al Feliu…!”, sense fer cap altre reflexió, ells solets, van esclafir-se a riure, van abraçar-se i el gran (tot i que no era el que havia pegat “més”) va demanar perdó.

FANTÀSTIC!

Gràcies Àngela. Sempre aconsegueixes que m’emocioni. Una abraçada preciosa!

Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, L'Àngela i el pot dels bons moments, L'Àngela i el pot dels bons moments | 3 comentaris

JUNTS ÉS POSSIBLE

És possible treballar junts, estar junts, animar-nos o plorar junts. Les emocions es contagien ja ho veureu quan veieu aquest vídeo.

Gaudiu-lo tant com jo l’he gaudit.

Tots junts!

 

Publicat dins de 2. GENERAL, Junts és possible | Etiquetat com a | 1 comentari

MISSATGE DE LA JOANA, UNA MARE DE L’ESCOLA

Hola Tere,
Jo també m’emociono quan expliques alguna d’aquestes “sorpreses” que ens dóna la vida, aquestes reaccions que tenen els nostres fills… és una passada! però també crec que és resultat del treball fet poc a poc, cada dia, amb paciència, sense esperar un resultat immediat…
Tenim sort que la nostra escola aposti per aquest tipus d’educació.
Gràcies per tot!

Joana, tens raó quan dius que tenim sort, és cert. La nostra aposta és importantíssima així com el vostre recolzament i suport. Esteu allà col.laborant, decidint, animant,etc. Els mestres a l’escola, els pares i mares des de casa i tots treballem conjuntament perquè els infants siguin intel.ligents emocionalment, responsables, amb valors,  criteris, segurs de sí mateixos, amb estratègies per afrontar els reptes de la societat, agraïts, … Recordes la metàfora del pastís? Depèn dels ingredients que hi posem al nostre pastís,  l’educació dels nostres fills/es com a persones,  sortirà d’una o altra manera. El nostre pastís té moltes possibilitats que surti de qualitat bona perquè comencem a ser bons pastissers.

També tens raó quan parles de paciència i de caminar a poc a poc.

Sovint anuncio:

NO ÉS FÀCIL, NI RÀPID, PERÒ POSSIBLE!

Publicat dins de 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Missatge de la Joana, una mare de l'escola | Deixa un comentari

ELS DETALLS IMPORTANTS DE LA VIDA

Desitjo que el power point que adjunto a continuació ens faci aturar un moment CADA DIA! per agrair a tantes persones que segurament fan possible que nosaltres estem bé, tinguem èxit, ens sentim tranquils, etc. Ja hem reflexionat altres vegades en aquest bloc del ritme de vida que portem i les poques aturades físiques, espiritual i emocional que fem.

Aturem-nos! Siguem agraïts. Tinguem sempre preparades paraules agradables per les altres persones que ens acompanyen en aquest procés diari i magnífic de la vida. Reservem un espai per elles. Nosaltres serem els primers beneficiats perquè ens aportarà felicitat.

(Podeu anar passar les diapositives clicant les fletxes al peu de les imatges).

 

Publicat dins de 2. GENERAL, Els detalls importants de la vida | Etiquetat com a | Deixa un comentari

EL GOS DEL MANUEL S’HA MORT

Avui anava a explicar un conte al grup de 2n. Era un conte, especial, per a fer, més tard, una reflexió amb el grup. Aquest grup és el primer grup que va començar a fer educació emocional quan tenien 4 anys. 

Començo a llegir el conte i tot aixecant la vista veig al Manuel que plora. Em mira i plora. He deduït que necessitava i em demanava parlar d’alguna cosa. Desprès de preguntar-li què li passava i entre sanglots ens ha explicat que s’havia mort el seus gos. 

Deixant l’activitat que pretenia fer, m’acosto a ell, l’abraço i comencem a parlar amb la resta de companys/es.  

Sense deixar-lo d’agafar han sortit preguntes i plantejaments sobre el tema de la mort, la vida, el què sentim i què passa quan es mor algun ésser viu. 

Mentre parlàvem veig que l’Antonio, que tenia un peluix a les mans, li dóna al Manuel. Aquest l’ha agafat tota l’estona mentre plorava i parlàvem.  

Una pluja d’idees meravelloses han començat a sorgir d’aquelles personetes. En algun moment he pensat que m’havia de controlar perquè la mateixa emoció que sentia no em deixava intervenir. Estaven compartint i ajudant al Manuel a passar el seu moment de tristesa i dolor.  Estaven parlant de la mort.

enlairant-globs

Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, El gos del Manuel s'ha mort | 8 comentaris

MERCEDES SOSA, TE AÑORAREMOS

Diumenge dia 4 d’octubre moltes dones vàrem sentir la pèrdua d’una dona compromesa socialment. Amb ella hem anat creixent, lluitant, canviant  i millorant. Les seves cançons, plenes de sentiments i emocions, i de missatges directes continuaran sonant a les es i en els nostres cors.

En paraules de la seva amiga Teresa Parodi: “…Mercedes, salmo en los labios amorosa madre amada mujer de América herida tu canción nos pone alas y hace que la patria toda menudita y desolada no se muera todavía, no se muera porque siempre cantarás en nuestras almas”

“Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la risa y me ha dado el llanto…”
http://www.youtube.com/watch?v=WyOJ-A5iv5I

“Solo le pido a Dios
Que el dolor no me sea indiferente
Que la reseca muerte no me encuentre
Vacio y solo sin haber echo lo suficiente..”
http://www.youtube.com/watch?v=SIrot1Flczg

“..Cambia lo superficial
Cambia también lo profundo
Cambia el modo de pensar
Cambia todo en este mundo…
…Cambia todo cambia…”
http://www.youtube.com/watch?v=bkan9AmOWwQ

Gràcies a la vida” i gràcies a tu Mercedes. Continuarem aprenent de tu i dels teus missatges.

Cambia la vida

 

Publicat dins de 2. GENERAL, Mercedes Sosa, te añoraremos | 3 comentaris

REFLEXIONS SOBRE LA FELICITAT

Avui els alumnes de 6è han parlat sobre què és la felicitat per a cadascun/a d’ells/es. De manera conjunta i verbalment hem anat construint el que entenem pel concepte felicitat i el què sentim quan estem feliços. Més tard, a través de la plàstica, hem representat la felicitat amb uns colors determinats.

 Apuntem a continuació algunes de les reflexions:

– És una emoció

– Se sent quan s’està be amb els altres.

– És més que estar content.

– La sentim a estones llargues i curtes.

– La reconduïm nosaltres quan gestionem les emocions.

-Té a veure amb l’equilibri personal i la tranquil.litat interna. L’hem de controlar.

– Es pot compartir o viure-la sol.

– La responsabilitat ens proporciona felicitat; per exemple quan ajudo a la mare estic feliç d’ajudar-la.

– Ens agrada ser feliços, és el més important de la vida.

– Les coses materials també ens donen felicitat, però alguns rics no són feliços i per tant tenir de tot no assegura la felicitat.

– La felicitat s’exterioritza a través del cos.

– Hi ha dos tipus de felicitat: La material (produïda quan aconseguir cosas materials)  i la de sentiments.

– Si fem feliç a una persona també som feliços nosaltres.

– La felicitat es contagia; quan estem amb gent feliç o rient, acabem rient nosaltres també. També quan algú està trist o plora també ens entristim amb ell.

Aprofitant que avui, en el programa d’en Gaspar Hernández, “L’ofici de viure”, parlaven sobre la felicitat hem decidit enviar les nostres reflexions al programa i el Gaspar, molt amablement, ha llegit les reflexions que li hem fet arribar a través d’un missatge electrònic.

La sessió d’avui ha estat una sessió realment profunda. Quan ja havíem acabat la sessió i fent l’avaluació de com ha anat, m’he fet conscient del nivell d’educació emocional que tenen aquest grup.  i que són, en certa manera, una mica savis. Un bon inici per continuar treballant i aprenent a conèixer-se ells mateixos, les seves emocions, a gestionar les emocions per estar bé amb ells mateixos i amb els altres, a tenir autoestima, a fer-se responsables dels seus actes, a resoldre conflictes de manera assertiva,…

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, felicitat, Refleccions sobre la felicitat | 1 comentari

TOCANT EL CEL

A vegades no calen paraules. Aquest és un d’aquests moments.

Mireu aquest vídeo i comprovareu quina és la força humana. Com amb l’esforç podem aconseguir gairebé allò impossible. Cal motivació, confiança i sovint molta paciència per aconseguir tot allò que ens proposem. Una vegada aconseguits, es reforça el nostre interior, ens sentim feliços i, a la llarga, ens fem persones sàvies capaces de valorar l’essència de la vida.

MIREM EL MÓN AMB ALTRES ULLS. MIREM MÉS ENLLÀ I VALOREM EL QUE REALMENT ÉS IMPORTANT PER A SER FELIÇOS.

JjzJjrB0u7poaN

Publicat dins de 2. GENERAL, Tocant el cel | Deixa un comentari

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I EDUCACIÓ EMOCIONAL

Una lectora del bloc m’ha enviat un correu plantejant una pregunta i he cregut que la podríem compartir.

El plantejament l’ha fet a partir de l’article Com resoldre conflictes amb els cinc pensaments i alhora pregunta com treballar l’educació emocional amb l’alumnat de 2n de Primària..

Aquesta és la meva contestació:

La pregunta que planteges no és curta ni fàcil d’explicar en un missatge però intentaré donar-te una pinzellada d’algunes idees.

1) L’educació emocional i la resolució de conflictes.

El treball de l’educació emocional i la resolució de conflictes estan correlacionats. En el moment que es comença a treballar l’educació emocional s’està treballant també molts altres aspectes i, en aquest cas, com resoldre conflictes des d’una actitud assertiva; des del respecte cap a un mateix i cap als altres. Quan una persona se sent bé amb sí mateixa, es coneix emocionalment i sap gestionar les seves emocions està aprenent a resoldre els conflictes que té amb les altres persones des de l’assertivitat, és a dir, des del propi respecte i respectant als altres. Continua llegint

Publicat dins de 4. PRIMÀRIA, Resolució de conflictes i educació emocional | Etiquetat com a | Deixa un comentari

LA LLUNA EN UN CALAIX

paraiguesPD Paraigües pintat conjuntament amb la Gina de 6 anys.

Us presento un llibre, que em va  indicar la meva amiga Bet, per treballar el compartir amb els infants més petits; el desig de posseir coses individualment i alhora la felicitat de compartir-les.

Els infants de P-3 de l’escola, alguns plorant encara perquè no han anat a la llar d’infants i troben a faltar la mare, han pogut gaudir del conte de La lluna en un calaix. Un conte realment especial perquè no està escrit sobre paper, ni tampoc està narrat de memòria pel narrador de contes. Està pintat sobre la roba d’un paraigües! És clar, també cal un ambient  màgic que tan agrada als infants, el polsim màgic sobre el cap i el cos que els prepara per entrar dins el conte i  una muntanya enorme d’il.lusió per part del narrador de contes que se sent dins la història.  El paraigües sobre una taula, els llums apagats, encara que deixant passar una mica de llum, i una lot per il.luminar la làmina del paraigües que toca a cada moment com si d’un full de paper es tractés. Hem agafat la lluna cantant una cançó, l’hem agafat! i l’hem tornat a enlairar cel amunt.

Aprofitem la màgia i els missatges dels contes, especialment amb els infants més petits. Ells aprenen i agraeixen les explicacions de la nostra visió dels contes i nosaltres, els adults, recordem i sentim a través d’ells que la il.lusió a les nostres vides és important.

Publicat dins de 3. CICLE INFANTIL, La lluna en un calaix | 5 comentaris

EVOLUCIÓ PERSONAL I DE L’ENTORN

Quan parlo sobre la necessitat de parlar amb i de les emocions amb persones del meu entorn, a vegades, em trobo amb mirades d’incomprensió que em fan sentir en terres movedisses on dubto del què pretenc fer. Altres, cada vegada més, em trobo amb persones que agraeixen una mirada profunda o bé que algú l’escolti activament, que algú els toqui o els abraci. Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, Evolució personal i de l'entorn | 1 comentari

EDUCACIÓ EMOCIONAL A SECUNDÀRIA

Últimamente se’n parla ì es qüestiona el què ensenyar en els centres educatius.  Centrats en les competències bàsiques no podem oblidar l’educació emocional. Educar la intel.ligència emocional continua essent la base imprescindible per assolir, de manera satisfatòria, la resta de coneixements que s’imparteixen.

Adjunto el link d’un vídeo filmat a Màlaga en una classe d’educació emocional a secundària. Igualment hi ha algunes opinions d’experts en el tema emocional que expliquen com funcionen les emocions i la necessitat de sensibilitzar i educar a les persones en educació emocional. Ensenyar als estudiants la necessitat de treballar les pròpies emocions i la seva regulació.

Al final de la filmació en Rafael Bisquerra remarca la necessària implicació de l’Administració com a canalitzadora i vetlladora de la formació dels professionals

://www.youtube.com/watch?v=gPOHxnuawKI&NR=1

Publicat dins de 6. SECUNDÀRIA, Educació emocional a secundària | Etiquetat com a | Deixa un comentari

DOS MONS, DUES REALITATS

Després de tres setmanes per terres africanes,  Gàmbia i Senegal, vull compartir amb vosaltres algunes impressions. Les observacions i explicacions que a continuació escriuré intenten simplement ser una exposició del què he vist, sense jutjar, opinar, valorar ni criticar, res ni a ningú.  

El viatge al continent africà l’he fet amb la meva amiga Mariona. La primera setmana vam estar  amb el grup de cooperació, UNO MAS UNO MAS, que actualment ja té dos projectes a Gàmbia. Al poblat de  Njaba Kunda  s’està fent una escola, projecte de l’escola Servator de Sabadell, i al poblat de Touba Kolong s’està fent un hort per dones, projecte de l’escola El Casal de Castellar del Vallès. El grup d’El Casal, amb qui vam fer el viatge, format per adults i  adolescents,  estan fent una feina educativa fantàstica. Des del primer moment van integrar-nos a la Mariona i a mi com dues més del grup. Amb ells vam poder gaudir, com a mínim, una aventura diària amb intensitat d’intrèpids! Gràcies a tots per la feina que feu i per acollir-nos fàcil i afectivament.

Després, la meva amiga i jo varem continuar el nostre viatge dues setmanes més pel Senegal, concretament a la zona de Casamance. Una regió tropical de cultura diola, tradicions animistes i religions catòlica i musulmana.

Tot el viatge ha estat una experiència i aprenentatge interessant i instructiu. El contacte directe amb els natius, vivint amb ells en cases particulars, agafant el transport públic i menjant amb ells ens han permès viure l’essència i l’esperit d’una realitat molt diferent a la nostra. Hem tingut l’oportunitat d’estar amb unes persones magnífiques i especialment afectuoses que ens han ajudat a constatar la vida de dos mons ben diferents.

Fora massa llarg explicar en un article totes les vivències, sensacions, emocions, aprenentatges i experiències viscudes, així és que reflectiré només alguns aspectes que crec interessants comentar en aquest espai.

Remarcaré dos aspectes en especial: la paciència i la confiança.

Continua llegint

Publicat dins de 2. GENERAL, Dos mons, dues realitats | Etiquetat com a | 12 comentaris

CANVIS I RUTINES

Vosaltres no podreu notar-ho però els que fem els blocs de l’xtec, sí que sabem que ens han canviat el format per elaborar els articles i fins ara no he tingut temps de posar-m’hi a indagar. Demano disculpes perquè alguns fidels al bloc haureu notat que he estat fent vacances de debó. Canvis a la web, canvis a la vida,..

A vegades hem parlat en aquest bloc dels canvis que la vida ens possibilitat. Qualsevol canvi és, o pot ser, una oportunitat de descoberta encara que de manera inconscient cerquem les rutines perquè ens donen estabilitat i seguretat. Els canvis ens obren portes a allò desconegut que ens fa por, però cal aprendre a veure les possibilitats dels canvis, això sí, amb una mica d’esforç i convenciment per part nostra.

Fins aviat lectors del bloc. Ara marxo de vacances a l’Àfrica i quan torni espero compartir amb vosaltres la gran aventura africana. Un viatge que intueixo m’ajudarà a comprendre in situ les gran diferències entre el nord i el sud.

Que tingueu tots unes bones vacances.

Una abraçada de gelat de xocolata.

Publicat dins de 2. GENERAL, Canvis i rutines | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Reflexió i anàlisi d’una situació

Fa pocs dies, en un dels tallers que faig,  una mare plantejava una situació en la que es va trobar amb els seus fills que a continuació descriuré. Ella m’ha donar el permís per poder penjar la conversa que vam tenir.

Un dia laborable i d’escola. Una mare il.lusionada i amb moltes ganes d’estar amb els seus fills. Cerca el moment per sortir aviat de la feina, anar a casa i preparar els berenars del seus fills per anar a rebre’ls a l’escola. Tota il.lusionada espera que surtin els nens i els dóna els berenars. Els fills protesten perquè no els agrada el berenar i un terratrèmol intern es produeix en la mare. Un munt de pensaments i mal humor que trenca l’estat d’ànim positiu.

Els fills no han actuat com la mare esperava perquè l’expectativa era de la mare no dels fills. Els fills, en aquell moment, surten de l’escola i estan en una altra ona.

Li plantejo a la mare: Imagina’t la mateixa situació però ara intentarem viasualitzar una altra resposta per part teva.  Tu arribes al centre i amb una cara contenta rebs als teus fills i els dius que els portes el berenar. Ells et diuen que no els agrada el berenar i tu els preguntes què els hagués agradat? Potser amb aquesta pregunta i ja decidint el berenar de demà es mengen (o no, tan se val) l’entrepà que els has portat. Si tu no deixes que trenquin el teu estat d’ànim no ho faran (encara que no és fàcil i ja saps que és un entrenament) . Podreu continuar parlant de com ha anat l’escola, la teva feina, de si esteu contents perquè torneu a estar junts, de que has hagut de córrer per anar a buscar-los però val la pena.

La mare comenta: Tens raó en què no és important si un dia es mengen o no el berenar i l’haver-lo preparat amb il.lusió és el meu plantejament i no el seu… Realment els dies que quan pugem al cotxe i m’expliquen com ha anat el dia, el què els hi ha passat o simplement planifiquem què farem a la tarda amb tranquil.litat i alegria em fa sentir bé i podria dir que sóc molt feliç, i crec que ells també. Això s’ha de conservar!!!

La situació d’questa mare em va fer reflexionar sobre els rols diferents dels pares i dels fills. La mare de la situació està il.lusionada, però la dels fills pot ser una altra en aquell moment. I si han tingut un mal dia? Potser rondinar pels entrepans és una manera de dir que tenen una preocupació, que surten tristos de l’escola perquè han tingut un problema o bé el mestre s’ha enfadat amb ells. Recordem que a vegades els nens no tenen el vocabulari suficient, ni les estratègies per afrontar els conflictes de la millor manera, altres vegades no saben què senten i què els passa amb claretat i per tant poden actuar d’una manera incomprensible d’entrada. Aquestes actuacions són les que nosaltres com a pares i mares hem de saber desxifrar des de l’escolta activa. 

Ja sabeu que fer de pares i mares no és gens fàcil, però sempre afegeixo que és fantàstic descobrir i parendre a fer de pares i mares amb ells!

Publicat dins de 2. GENERAL, 5. ESCOLA DE PARES I MARES, Reflexió i anàlisi d'una situació | 2 comentaris