Una lectora del bloc m’ha enviat un correu plantejant una pregunta i he cregut que la podríem compartir.

El plantejament l’ha fet a partir de l’article Com resoldre conflictes amb els cinc pensaments i alhora pregunta com treballar l’educació emocional amb l’alumnat de 2n de Primària..

Aquesta és la meva contestació:

La pregunta que planteges no és curta ni fàcil d’explicar en un missatge però intentaré donar-te una pinzellada d’algunes idees.
�
1) L’educació emocional i la resolució de conflictes.

El treball de l’educació emocional i la resolució de conflictes estan correlacionats. En el moment que es comença a treballar l’educació emocional s’està treballant també molts altres aspectes i, en aquest cas, com resoldre conflictes des d’una actitud assertiva; des del respecte cap a un mateix i cap als altres. Quan una persona se sent bé amb sí mateixa, es coneix emocionalment i sap gestionar les seves emocions està aprenent a resoldre els conflictes que té amb les altres persones des de l’assertivitat, és a dir, des del propi respecte i respectant als altres. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PD Paraigües pintat conjuntament amb la Gina de 6 anys.

Us presento un llibre, que em va  indicar la meva amiga Bet, per treballar el compartir amb els infants més petits; el desig de posseir coses individualment i alhora la felicitat de compartir-les.

Els infants de P-3 de l’escola, alguns plorant encara perquè no han anat a la llar d’infants i troben a faltar la mare, han pogut gaudir del conte de La lluna en un calaix. Un conte realment especial perquè no està escrit sobre paper, ni tampoc està narrat de memòria pel narrador de contes. Està pintat sobre la roba d’un paraigües! És clar, també cal un ambient  màgic que tan agrada als infants, el polsim màgic sobre el cap i el cos que els prepara per entrar dins el conte i  una muntanya enorme d’il.lusió per part del narrador de contes que se sent dins la història.  El paraigües sobre una taula, els llums apagats, encara que deixant passar una mica de llum, i una lot per il.luminar la làmina del paraigües que toca a cada moment com si d’un full de paper es tractés. Hem agafat la lluna cantant una cançó, l’hem agafat! i l’hem tornat a enlairar cel amunt.

Aprofitem la màgia i els missatges dels contes, especialment amb els infants més petits. Ells aprenen i agraeixen les explicacions de la nostra visió dels contes i nosaltres, els adults, recordem i sentim a través d’ells que la il.lusió a les nostres vides és important.

Quan parlo sobre la necessitat de parlar amb i de les emocions amb persones del meu entorn, a vegades, em trobo amb mirades d’incomprensió que em fan sentir en terres movedisses on dubto del què pretenc fer. Altres, cada vegada més, em trobo amb persones que agraeixen una mirada profunda o bé que algú l’escolti activament, que algú els toqui o els abraci. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Últimamente se’n parla ì es qüestiona el què ensenyar en els centres educatius.  Centrats en les competències bàsiques no podem oblidar l’educació emocional. Educar la intel.ligència emocional continua essent la base imprescindible per assolir, de manera satisfatòria, la resta de coneixements que s’imparteixen.

Adjunto el link d’un vídeo filmat a Màlaga en una classe d’educació emocional a secundària. Igualment hi ha algunes opinions d’experts en el tema emocional que expliquen com funcionen les emocions i la necessitat de sensibilitzar i educar a les persones en educació emocional. Ensenyar als estudiants la necessitat de treballar les pròpies emocions i la seva regulació. 

Al final de la filmació en Rafael Bisquerra remarca la necessària implicació de l’Administració com a canalitzadora i vetlladora de la formació dels professionals  

://www.youtube.com/watch?v=gPOHxnuawKI&NR=1

Després de tres setmanes per terres africanes,  Gàmbia i Senegal, vull compartir amb vosaltres algunes impressions. Les observacions i explicacions que a continuació escriuré intenten simplement ser una exposició del què he vist, sense jutjar, opinar, valorar ni criticar, res ni a ningú.  

El viatge al continent africà l’he fet amb la meva amiga Mariona. La primera setmana vam estar  amb el grup de cooperació, UNOMASUNOMAS, que actualment ja té dos projectes a Gàmbia. Al poblat de  Njaba Kunda  s’està fent una escola, projecte de l’escola Servator de Sabadell, i al poblat de Touba Kolong s’està fent un hort per dones, projecte de l’escola El Casal de Castellar del Vallès. El grup d’El Casal, amb qui vam fer el viatge, format per adults i  adolescents,  estan fent una feina educativa fantàstica. Des del primer moment van integrar-nos a la Mariona i a mi com dues més del grup. Amb ells vam poder gaudir, com a mínim, una aventura diària amb intensitat d’intrèpids! Gràcies a tots per la feina que feu i per acollir-nos fàcil i afectivament.

Després, la meva amiga i jo varem continuar el nostre viatge dues setmanes més pel Senegal, concretament a la zona de Casamance. Una regió tropical de cultura diola, tradicions animistes i religions catòlica i musulmana.

Tot el viatge ha estat una experiència i aprenentatge interessant i instructiu. El contacte directe amb els natius, vivint amb ells en cases particulars, agafant el transport públic i menjant amb ells ens han permès viure l’essència i l’esperit d’una realitat molt diferent a la nostra. Hem tingut l’oportunitat d’estar amb unes persones magnífiques i especialment afectuoses que ens han ajudat a constatar la vida de dos mons ben diferents.

Fora massa llarg explicar en un article totes les vivències, sensacions, emocions, aprenentatges i experiències viscudes, així és que reflectiré només alguns aspectes que crec interessants comentar en aquest espai.

Remarcaré dos aspectes en especial: la paciència i la confiança.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Vosaltres no podreu notar-ho però els que fem els blocs de l’xtec, sí que sabem que ens han canviat el format per elaborar els articles i fins ara no he tingut temps de posar-m’hi a indagar. Demano disculpes perquè alguns fidels al bloc haureu notat que he estat fent vacances de debó. Canvis a la web, canvis a la vida,.. 

A vegades hem parlat en aquest bloc dels canvis que la vida ens possibilitat. Qualsevol canvi és, o pot ser, una oportunitat de descoberta encara que de manera inconscient cerquem les rutines perquè ens donen estabilitat i seguretat. Els canvis ens obren portes a allò desconegut que ens fa por, però cal aprendre a veure les possibilitats dels canvis, això sí, amb una mica d’esforç i convenciment per part nostra.

Fins aviat lectors del bloc. Ara marxo de vacances a l’Àfrica i quan torni espero compartir amb vosaltres la gran aventura africana. Un viatge que intueixo m’ajudarà a comprendre in situ les gran diferències entre el nord i el sud.

Que tingueu tots unes bones vacances.

Una abraçada de gelat de xocolata.

Fa pocs dies, en un dels tallers que faig,  una mare plantejava una situació en la que es va trobar amb els seus fills que a continuació descriuré. Ella m’ha donar el permís per poder penjar la conversa que vam tenir.

Un dia laborable i d’escola. Una mare il.lusionada i amb moltes ganes d’estar amb els seus fills. Cerca el moment per sortir aviat de la feina, anar a casa i preparar els berenars del seus fills per anar a rebre’ls a l’escola. Tota il.lusionada espera que surtin els nens i els dóna els berenars. Els fills protesten perquè no els agrada el berenar i un terratrèmol intern es produeix en la mare. Un munt de pensaments i mal humor que trenca l’estat d’ànim positiu.

Els fills no han actuat com la mare esperava perquè l’expectativa era de la mare no dels fills. Els fills, en aquell moment, surten de l’escola i estan en una altra ona.

Li plantejo a la mare: Imagina’t la mateixa situació però ara intentarem viasualitzar una altra resposta per part teva.  Tu arribes al centre i amb una cara contenta rebs als teus fills i els dius que els portes el berenar. Ells et diuen que no els agrada el berenar i tu els preguntes què els hagués agradat? Potser amb aquesta pregunta i ja decidint el berenar de demà es mengen (o no, tan se val) l’entrepà que els has portat. Si tu no deixes que trenquin el teu estat d’ànim no ho faran (encara que no és fàcil i ja saps que és un entrenament) . Podreu continuar parlant de com ha anat l’escola, la teva feina, de si esteu contents perquè torneu a estar junts, de que has hagut de córrer per anar a buscar-los però val la pena.

La mare comenta: Tens raó en què no és important si un dia es mengen o no el berenar i l’haver-lo preparat amb il.lusió és el meu plantejament i no el seu… Realment els dies que quan pugem al cotxe i m’expliquen com ha anat el dia, el què els hi ha passat o simplement planifiquem què farem a la tarda amb tranquil.litat i alegria em fa sentir bé i podria dir que sóc molt feliç, i crec que ells també. Això s’ha de conservar!!!

La situació d’questa mare em va fer reflexionar sobre els rols diferents dels pares i dels fills. La mare de la situació està il.lusionada, però la dels fills pot ser una altra en aquell moment. I si han tingut un mal dia? Potser rondinar pels entrepans és una manera de dir que tenen una preocupació, que surten tristos de l’escola perquè han tingut un problema o bé el mestre s’ha enfadat amb ells. Recordem que a vegades els nens no tenen el vocabulari suficient, ni les estratègies per afrontar els conflictes de la millor manera, altres vegades no saben què senten i què els passa amb claretat i per tant poden actuar d’una manera incomprensible d’entrada. Aquestes actuacions són les que nosaltres com a pares i mares hem de saber desxifrar des de l’escolta activa. 

Ja sabeu que fer de pares i mares no és gens fàcil, però sempre afegeixo que és fantàstic descobrir i parendre a fer de pares i mares amb ells!

Cartes com la que a continuació us adjuntaré m’animen a continuar escrivint en aquest bloc:

T’escric perquè m’ha encantat com escrius i avui em sentia realment trista, però llegint alguns articles que has publicat com aquest de buidar i tornar a omplir… o allò que et va passar aquell dia amb la Maria, una nena a la que suposo que dones classe… m’has fet somriure .

A vegades no ens adonem de tot allò que tenim al nostre voltant… les cosetes mes simples i realment les que hauríem de valorar! però estem tan concentrats en els problemes i les coses que hem de fer, tan estressats per tot que anem corrents sense observar ni mirar tots aquells somriures que passen pel nostre costat i fins i tot de vegades, els hi posem mala cara!

M’encanta que hagin mestres que s’ eduquin per ensenyar als nens i nenes… perquè només s’aprèn i es creix si s’educa amb el cor… només així podem encendre la llum dels altres… Perquè tothom té una gran estrella, encara que a vegades molts no l’encenen…

Agraeixo de manera especial les teves paraules Noelia. Compartint les idees podem encendre les llums de les que tu parles. Jo diria les llums de l’ànima que ens ajudaran a millorar com a persones i a donar sentit a la vida. Gràcies.

Arrel de l’article anterior sobre l’autoestima i la motivació, l’Anna, una amiga mestra, em va fer arribar un comentari que ara us adjunto amb el seu permís. Ella ha sabut remarcar perfectament el sentit més profuns del que jo pretenia: proposar noves estratègies que no passen pels càstigs. Acollir els joves i ajudar-los a veure més enllà. És un comentari curt però ben encertat:

“Estic molt d’acord!!
Faig 4t de primària i jo tampoc penso que els càstigs no serveixen. Només serveix la complicitat, la confiança, el pactar abans unes conseqüències si una feina  no es fa o una actitud no ha sigut la correcta. Preveure i veure a venir per poder pactar, poder ser complice de que poden fer-ho, que confies que ho faran i bé …

També t’he de dir que si a primària això costa molt, moltíssim per no dir que a vegades no ho aconsegueixes, a secundària ha de costar molt més.

Els joves porten una història i els influencia molt l’entorn i la societat i els càstigs no els serveixen per res. Per tant cal buscar altres estratègies” 

Un dia em van dir:

Si hi ha un problema és que té solució i si no té solució és que no és un problema i haurem de revisar de nou la situació.

Moltes gràcies Anna per la teva aportació.

 Què podem fer pares, mares i professors davant els suspensos

A continuació adjunto un escrit que he fet per a la revista de l’AMPA de l’IES on estudia el meu fill Martí.

Durant aquest curs he tingut la possibilitat de reflexionar sobre els nostres fills adolescents i les notes que tan preocupen a joves i pares. Unes notes que, a l’assemblea de pares, els mateixos professors de l’IES van valorar de força dolentes. Sembla ser que la quantitat de suspensos, amb els anys, va augmentant i es produeixen, cada vegada més, en cursos més baixos.

El motiu d’aquest escrit és la meva preocupació com a mare, ciutadana i professional de l’ensenyament respecte l’autoestima de tants alumnes suspesos.

Els nostres fills i alumnes suspesos són els primers que han de començar a estudiar amb esforç i des de la responsabilitat que els pertoca, però, i els adults,  què hem de fer els adults que els eduquem? Ens aturem a pensar que estan a l’adolescència amb tots els canvis que això els comporta física i mentalment? Qui els recull emocionalment per tal de motivar-los a continuar esforçant-se? Com se senten ells? Pares, mares i professors estem fent tot allò que podem? Quina és la millor manera per afrontar les males notes dels joves? Creieu que el càstig sense cap tipus d’acompanyament i orientació dels adults pot ajudar els nostres fills/es a motivar-los i continuar amb confiança els estudis? “Has d’estudiar més” és suficient per motivar-los? Els expliquem el per què cal estudiar? Quina és la fita després de tant esforç?

No estic plantejant la sobreprotecció dels nois i noies perquè amb ella no potenciaríem la seva autoestima. Estic plantejant la reflexió profunda del tema. “Mirar més enllà” per a millorar com a educadors/res.

No oblidem que l’etapa adolescent és un període on, sovint, existeix l’apatia i la mandra per a fer coses en general. La coordinació dels moviments, localitzada en el cervell, necessita tenir noves referències per adaptar-se als canvis físics de la mida i del pes corporal (Boglarka Hadinger)

Recordem que l’ autoestima és el conjunt de creences que una persona té de si mateixa respecte les pròpies capacitats, habilitats i qualitats. En un moment de crisi, com és el de recollir males notes, potser cal replantejar-nos com millorar-la. Tenir un grau d’autoestima òptim ens fa sentir segurs  i capaços per continuar afrontant les dificultats, importants per disposar de recursos i d’oportunitats per a influir en les circumstàncies que afecten a la nostra vida i  únics  reconeixent-nos especials i  fantàstics. I, el més important, perquè una persona tingui l’autoestima ha de ser sentir-se acompanyat per les persones que l’estimen i poder així establir vincle afectiu.

L’ambient familiar i escolar ha de potenciar l’autoestima perquè sense ella no existeixen les expectatives positives.

Què podem fer pares, mares i professors per ajudar els nostres fills i alumnes:

• Educar els fills no és fàcil i ningú ens en ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien avançar i confiar els nostres fills/es amb els pares? I els alumnes amb els professors? 
• Potser ens cal pensar més en el senti de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats estan lluny. Diuen que la planta del bambú tarda 30 anys en deixar veure les seves primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares i mares serà un model d’actuació que els nostres fills imitaran.  
• Desaprovar l’actuació, els suspensos i les males notes, però no els nostres fills/alumnes. Mai s’hauria de dir: “Ets un desastre”perquè llavors ho serà.
• Inspirar confiança, esperança  i superació. Confiar en les seves possibilitats realistes.
• Animar a esforçar-se i rendir  perquè amb l’èxit es torni significatiu.
• Reconèixer els seus valors, capacitats i habilitats. Totes les persones fem coses tenim un predomini hàbil en fer quelcom.
• Delegar responsabilitats domèstiques.  Organitzar i ritualitzar les tasques domèstiques tot posant ordre, esforç i col.laboració.
• Mantenir converses amb els nostres fills, no només educatives. 
• Parlem dels sentiments i les emocions amb ells, sobretot quan suspenen. Com et sents? Quan tenen conflictes amb els companys/es: Com et sents? com creus que se sent l’altre?
• Elogiar allò que fan bé de forma natural i sense exageració per crear consciència.
• Estimular la responsabilitat dels nostres fills/es.  “Com puc inspirar/motivar  al meu fill/alumne que desitgin fer …aprovar”, en aquest cas.
• Impulsar el pensament positiu per a la solució dels problemes. Perquè els joves se  sentin competents i capaços la nostra comunicació amb ells  ha de ser positiva. Plantejar els problemes amb visió i creença de solució possible. Veure els problemes com a reptes. Com ho podem fer? Com solucionarem el problema?

Educar els fills no és fàcil i ningú ens ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien sinó avançar i confiar els fills/es en els pares i els alumnes en els professors?

Potser ens cal pensar més en el sentit de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats són lluny. Diuen que la planta del bambú triga 30 anys en deixar veure les primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares, mares i professors serà un model d’actuació que els nostres fills i alumnes imitaran.

Avui, després de fer un taller per a pares i mares dissabte passat he rebut aquest missatge de la Cèlia, mare del Casal de Castellar del Vallès, i que ara vull compartir amb vosaltres donat que, a través de les  preguntes que planteja fa la i explica el sentitt dels tallers.

“Avui a l’escola els comentaris dels pares, mares, professors i professores assistents han estat d’unànime entusiasme!!! Comentaris com:

•  “Que bé que ens ho varem passar”
•  “Necessitem més espais per la reflexió sobre la nostra tasca educativa “
• “Se’ns van passar les quatre hores volant”
•  “És interessant fer una parada de tant en tant per la reflexió com a pares”
• “ Per què ens costa tant expressar els sentiments?”
• “M’adono que no ho faig tant malament”

S’han anat repetint en les converses que avui han sorgit sobre el tema. A mi, tant sols em queda saber com és que quan s’organitzen aquests tipus de tallers no hi ha més quorum? I sempre acabo pensant que potser és perquè feia bon temps…  (M’agrada aquesta resposta que intenta ser respectuosa amb les altres persones) Bé, sàpigues que tots nosaltres estem contents i satisfets de contribuir en aquesta petita llavor que amb tant entusiasme saps transmetre per fer un “món millor”.  Moltes abraçades” Gràcies a tots vosaltres per l’acollida que sempre
em feu. Penso que la vostra confiança i les ganes d’aprendre crea la màgia d’un dissabte fantàstic.  

Banc de boira és una tècnica assertiva per afrontar les crítiques sense barallar-se. Simplement s’escolten les crítiques però no s’entra en discussió. La tècnica consisteix en:

• No negar cap crítica
• No acceptar la veritat de les crítiques
• No contraatacar amb una altra crítica.

Respondre amb un “És possible” “No dic pas que no…”

El Consell de delegats de l’escola planificaven un racó al patí per relaxar-nos quan estem intranquils i nerviosos. Un espai on respirar i relaxar-nos. Els alumnes de 6è van triar el nom del racó i de quin color s’havia de pintar el banc que hi ha al racó. Són genials! com sempre. El nom del racó triat va ser Banc de boira, relaxa’t fent coincidir el nom del banc amb l’objectiu de la tècnica.  Us presento el banc de boira on ens relaxem al pati.

Des de fa un temps els alumnes de sisè van començar a interessar-se pel tema de la mediació. Primer van preguntar què era, quan es podia mediar, on, per a què, etc. fins que un dia van proposar resoldre un conflicte a través de la mediació. Es va fer el simulacre de mediació a través d’un cas fictici i, més tard, van consultat i oferir al Consell de Delegats del centre el servei de mediació per a resoldre conflictes amb els alumnes del cicle mitjà i superior.

A continuació us adjunto l’escrit que han redactat un grup d’alumnes de sisè tot apuntant el que elles pensen és el servei de mediació.  

“El servei de mediació és una alternativa per solucionar problemes de manera assertiva. És totalment voluntari i confidencial perquè tot el que es diu dins el servei de mediació no es comentarà en cap altre lloc ni cap altre persona. 

Està format pels mediadors (poden ser nois o noies, pares, mestres i/o alumnes), i per les persones que tenen el conflicte. 

La tasca dels mediadors consisteix en mediar el conflicte per tal de solucionar-lo de la millor manera i més positivament per a les dues parts. Els mediadors fan preguntes:

• Què ha passat?
• Com et sens?
• Com creus que se sent l’altre?
• etc.

De tant en tant, els mediadors fan un resum del que s’ha dit fins el moment, per tal de comprovar que han entès bé el que s’ha explicat. L’objectiu és trobar una solució al problema sense que els mediadors la donin, i deixen un temps per posar a la pràctica els acords presos. Al cap d’unes setmanes es tornen a trobar per fer el seguiment i poder fer algun canvi si així ho decideixen.  

En el servei de mediació hi ha unes normes establertes que s’han de respectar:

• No cridar
• No Insultar
• Respectar el torn de paraules que indiquen els mediadors.
• El que es diu és confidencial.
• Etc.  

Hem fet pràctiques que ens serveixen per aprendre a fer de mediadors a través del diàleg i la negociació. Per  poder donar solucions assertives als conflictes.  

  Aina, Núria i Teresa de 6è

Només afegiria les funcions dels mediadors/res:

- Escoltar activament.
- Estructurar el procés de mediació.
- Posar-se en el lloc de l’altre.
- Comunicar-se assertivament.
- No jutjar, opinar  ni donar solucions a les parts implicades.

Gràcies noies per la vostra aportació. Sou genials!!

Diuen que al mal tiempo buena cara. Avui no era un bon dia per a mi, però algú que m’estima molt m’ha fet arribar una cançó que m’ha alegrat el dia. Gràcies Xesca!!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Hola de nou. Us penjo una activitat que acabo de fer amb el grup de 6è de primària. És un grup que ja fa temps està familiaritzat amb el vocabulari i la temàtica del treball emocional. Avui ha estat un dia especialment gratificant perquè he constatt com a través del temps els nois i noies van prenent consciència i interiortizant el contingut emocional bàsic . Mentre reflexionàvem respecte els efectes i el què sentíem fent l’activitat, l’Aïna diu:

- Això és la tècnica del banc de boira!

Sensasional i cert. Estàvem aplicant la tècnica del banc de boira, una estratègia assertiva per relacionar-nos amb les altres persones des del respecte.

Us recomano l’activitat.

ACTIVITAT:   Etiquetes al front                                                                    

BLOC TEMÀTIC: Regulació i experimentació de les emocions. 

RECURSOS I MATERIALS: papers adhesius  i llapis 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Observar les reaccions dels altres segons missatges concrets.
• Experimentar les diferents reaccions segons situacions de relació diferents.
• Regular les pròpies emocions.
• Projecció de les meves emocions i respostes de les reaccions dels altres.
• Sentir impotència davant un altre que et maltracta.  

FONT: Mauro Rodríguez Estrada 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: El mestre reparteix uns papers amb missatges de reaccions i conductes sense que cada infants sàpiga què diu. Prèviament els haurà aparellat per tal que l’activitat sigui més profunda i profitosa. Cada noi/noia s’enganxa al front una consigna i quan la mestra ja ha explicat en què consisteix l’activitat, comença el joc. Per parelles (es pot fer en grups de 4 persones) cada noi/noia compleix amb el missatge que la seva parella té penjat al front i independentment del missatge i el tracte que li fa l’altre a ell.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:      

Els missatges hauríem de ser combinats entre positius i negatius.

Per exemple:

• Estíma’m­         
• Escolta’m; escolta activa­         
• Tot el que jo dic està be´.­         
• Alàga’m­         
• Fes-me la pilota­         
• Critica’m­         
• Ignora’m mirant el rellotge o el sostre­         
• Admira’m­         
• Ridiculitza’m­         
• Maltracta’m verbalment­         
• Insulta’m 

Possibles parelles que faciliten el contast i intensitat dels efectes que produeixen:­         

• Alàga’m - Ignora’m mirant el rellotge o el sostre­         
• Ridiculitza’m - Tot el que jo dic està be´.­         
• Insulta’m – Admira’m­         
• Estíma’m - Critica’m­         
• Escolta’m; escolta activa – Maltracta’m verbalment 

Una bona activitat!!

 Us deixo el recull d’un escrit que he llegit.

Quantes vegades tenim la sensació que la vida ens arrossega? Molts de nosaltres vivim amb càrregues insuportables i hem de començar a deixar anar, a desprendre’ns. Moltes vegades volem canviar…però res no entra en allò que ja és ple. Hem de buidar…i tornar a omplir. Buidar hàbits que ens lliguen i ens generen addiccions, buidar necessitats supèrflues, buidar pensaments circulars i poc creatius, buidar-nos del consumisme, buidar- nos, en resum, …per arribar a allò que és essencial. És la nostra responsabilitat aprendre a dir “adéu”, i això és un art, l’art de viure i observar i experimentar la vida com a moment present. Quant ens trèiem tot el que ens sobra ens retrobarem amb nosaltres mateixos, i podrem relacionar-nos creativament amb nosaltres, amb els altres i amb el món.

Ningú diu que sigui fàcil, però val la pena intentar-ho.

Una abraçada de mel.

Els problemes, els conflictes sempre hi són. Són part del nostre recorregut per la vida. El més important és saber canalitzar-los i afrontar-los de manera eixida. Us deixo penjat un power que avui m’ha enviat el meu amic Jaume. És una visualització per facilitar la canalització dels problemes.

aneu clicant les fletxes i passareu de diapositives.

UN CONTE MÉS DE JORGE BUCAY: EL BUSCADOR 

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

CADA MOMENT ÉS ÚNIC I MAI ÉS BUIT. Aprofitem-los com si fos l’últim moment que viurem! No pensem que trobarem la felicitat al final del recorregut. Es tracta de gaudir cada moment.

Continuem amb la recerca.

Ens diu el Pep en un comentar al bloc:

“Les coses petites de la vida és on està la felicitat” La felicitat tan cercada és dins nostre!!!

Fa pocs dies, a les Jornades de la Fundació Àmbit, el Francesc Torralba ens parlava del sentit de la vida, de viure la vida de manera conscient i amb moments de plenitud. Remarcava la importància de la compassió, el donar i entregar als altres per aconseguir la felicitat interior. 

El fet de donar als altres dóna sentit a la vida. És cert que els missatges socials que rebem parlen de fama, estar bonic/a, tenir el millor cotxe, la millor casa, etc. però tot això no ens donarà la felicitat. Tenir més coses no assegura la felicitat de ningú. El grau de felicitat de cada persona depèn també de la nostra actitud davant les situacions.

Ens va recomanar un exercici que altres vegades ja hem comentat, pensar que cada dia és l’últim dia de vida i així donarem sentit a les nostres vides.

Vaig pensar en el conte del peix irisat perquè feia pocs dies l’havia explicat als alumnes de P-5. La felicitat i els moments de plenitud que sent el peix irisat en repartir les seves precioses escates platejades.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Dissabte passat una veintena de pares i mares ens vam trobar per reflexionar, pensar, dir el què pensem respecte l’educació dels fills i les filles.

Va ser un dissabte realment molt agradable des del principi.

Vaig tenir l’oportunitat , quin remei els va quedar després d’insistir-hi força, de deixar tots els assistents amb l’impaciència de saber el resultat d’un enigma. Sembla que últimament, a la nostra societat, tot és ràpid i fàcil. Doncs no, el resultat de l’enigma arriba ara. Sorpresa!!!

EL MOTIU DE LA INCÒGNITA ÉS EL SINGLOT

 Ara us adjunto l’article que ha enganxat  la Belén a la web del centre. M’encanta perquè sento que tots ens ho vam passar genial!

Escola de pares  i mares – Educació emocional

Dissabte passat, 14 de març, vam tenir el plaer de tenir a la Tere Abellan al taller d’Escola de Pares L’educació emocional i la comunicació assertiva amb els fills i filles. Els límits i les normes.

Alguns dels punts que van sortir i sobre els que hauríem de pensar són:

• Hem passat del autoritarisme a la permissivitat i això no és bo. Els nostres fills necessiten tenir uns límits i unes normes, que sàpiguen a on han d’anar. Una manca de límits pot derivar en una manca d’autoestima. No es pot permetre tot. Els límits proporcionen equilibri personal. Llegir un article de la Tere Abellán sobre els límits.
• Quan fixem límits hem de donar un perquè, explicar-nos amb claredat. Ens hem d’assegurar que ens han entès. Hem de ser constants, coherents, flexibles en alguns casos, aplicar l’escolta activa, mirar-los als ulls, utilitzar un to ferm i segur, tenir paciència i confiança.
• La sobreprotecció fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes. Vam parlar del Principi de la prevenció de dependències que proposa la M. Mercè Conangla; No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita). Llegiu el conte

GRÀCIES BELEN!!! Gràcies a tots pel vostre encant personal.

Algunes reflexions en boca de Alejandro Jodorowsky sobre  el sentit d’humor, la consciència de saber perquè hi sóc en aquest món, el repecte als altres, el silenci, les crítiques, el sexe, intoxicacions, les mentides, … Un home que diu el què li agrada i el que no li agrada.Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

 Proposo una activitat nova que la meva amiga Mercedes em va suggerir. Una amarea de reforçar l’autoestima. M’agradaria fessiu comentari si la porteu a la pràctica. Fins aviat. Namastè.

ACTIVITAT: Em sento orgullós de…                                                 

BLOC TEMÀTIC: Autoestima i assertivitat 

RECURSOS I MATERIALS: Cap 

FONT: Mercedes Arcelus 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Afirmació de les meves qualitats compartides amb els altres.
• Comunicació assertiva de les meves qualitats.  

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:Es fa una rotllana amb els components de la sala i un dels membres es posa al mig. De manera ordenada va mirant als ulls a un membre i li comunica una qualitat. L’altre persona només escolta.Em sento orgullós de… 

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:    Activitat per als infants més grans.     

ACTIVITAT: Regalem un somriure                                                             

BLOC TEMÀTIC: Habilitats  socials  

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Crear consciència de les qualitats positives dels altres.
• Descobrir el plaer de regalar un somriure.
• Experimentar els propis beneficis de compartir sentiments amb els altres.
• Compartir les activitats emocionals amb les persones de fora del centre. 

FONT: Eduard Rubio 

RECURSOS I MATERIALS: Paper segons el model (un cercle) i  retoladors o llapis. 

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

1a part . S’inicia la sessió comentant què és la prosocialitat i la antisicialitat tenint en compte que al llarg del curs s’està treballant el tema ACCIÓ-REACCIÓ, és a dir que cada acció té una conseqüència, ja sigui positiva o negativa i que podem planificar-la. Els alumnes comencen a aportar idees de què pot ser la pro i antisocialitat i a partir d’aquí es van recollint les idees i exemples comentats.  Què ens aporta una o l’altra a nivell emocional, quan les posem a la pràctica, amb quina freqüència les posem a la pràctica, etc.

2a part. Es reparteix un cercle dibuixat en un paper i comencem a pensar a qui ens ve de gust regalar-li un somriure i creiem que, en aquest moment, li és necessari  o el pot necessitar. El somriure és pot regalar a una persona de fora de l’aula o del centre.

3a part Posada en comú les experiències viscudes.  

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:  A l’hora de donar els paperets no s’ha d’especificar el motiu del per què donem el somriure.  

AVALUACIÓ: Els alumnes van arribar a la conclusió que som responsables de poder influir positivament en les altres persones.  

És important i necessari que l’educació dels inants sigui compartida. Tal i com deia Goleman:  La família és el gresol on els infants aprenen a relacionar-se amb ells mateixos i amb els altres emocionalment La família és el model més important d’on partirà l’aprenentatge emocional. És important que famílies i centres educatius comparteixin la responsabilitat de l’aprenentatge infantil per tal que tinguin un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i social.  

Algunes recomanacions:

• Parlar dels nostres propis sentiments: “Estic trist perquè m’has parlat malament”. “ Avui he tingut problemes a la feina i em sento malament”.”Estic content perquè…”
• Verbalitzar i posar paraules als sentiments dels infants, sobretot quan són molt petits: “Entenc que estiguis enfadat perquè no has pogut anar a jugar a casa de la Maria…però ara…potser…
• Traduint les paraules dels infants més petits quan estan enfadats: “Ets tonta”, o “t’odio” pot significar, ara estic enfadat i no sé com dir-t’ho.
• Ajudant-los a modificar les seves actituds o maneres de fer. Desenvolupar la comunicació i les conductes assertives.
• Ser positius i manifestar sentit d’humor.

Adjunto una fotografia d’algunes mares i una àvia del CEIP Bonavista de Castellar del Vallès davant d’un mural de colors alegres.

img_0504.JPG

Al cicle inicial hem fet una programació seguint les pautes i el sentit de les competències bàsiques tot globalitzant diferents àrees d’aprenentatge. 

Experimentant amb barreges de colors, pintant amb les mans, esponges i altres objectes els infants han pogut reflexionar respecte la relació color i emoció, han plasmat plàsticament els seus sentiments, hem fet fotografies fent expressions d’alergia i tristesa i finalment han escrit sobre els dos sentiments.

Vam posar dues tires molt llargues de paper mural. En un plasmaríem el que per a nosaltres era la tristesa, tot posant intencionadament els colors que la definien (prèviament havíem parlat tots junts) L’altra mural corresponia a l’alegria i, igualment, vam plasmar amb colors que ells definien com a alegres. 

Una vegada seca la pintura cada alumne/a retallava un tros del mural alegre i/o alegre i escrivia  el que ell/a volia.

Hem fet una exposició i els pares i mares han pogut veure el treball fet i han participat tot escrivint i posant el seu parer respecte les dues emocions.

Ha estat fantàstic!! Veieu:

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

Amb la Clara, una lectora del bloc i mestra de prfessió ens hem estat intercanviant powers i videos del Parc Vigeland d’Oslo.

Recordeu que amb les escultures del Parc podeu treballar les emocions amb l’alumnat.

Si voleu, podeu entrar al youtube per veure el video amb música. http://www.youtube.com/watch?v=Bnbsztu7Hdc

Els pares som el model més influenciant per als infants. Sense adonar-nos, molts pares i mares, sense que sigui un fet conscient ensenyem als nostres fills una manera de fer, valors, actituds, etc.  Allò que fan i diuen els pares i mares és el model d’on partiran els aprenentatges que faran els fills i filles.  

Daniel Goleman deia que: “La família és el crisol domèstic en el que aprenem a sentir-nos nosaltres mateixos i on aprenem la forma en la que els demés reaccionen davant els nostres sentiments” Si parlem d’emocions als nostres fills estem donant el model de com educar-los emocionalment.

Us proposo una activitat nova. Penjar desitjos en fils que cauen del sostre, làmpares, cordills a la paret, etc.

A la classe on treballo fa temps que tinc uns planetes fets amb diferents materials. A partir d’una visita al Caixa Forum se’m va ocòrrer que utilitzaria els meus planetes per a penjar papers de colors diferents on els infants escriurien els seus desitjos. Una oportunitat més per pensar en allò de volem aconseguir, que ens fa il.lusió, que desitgem,…

Les il.lusions bàsiques per viure!

Una idea bonica que ens acompanya cada dia tot treballant.

Actualment estic treballant amb un grup de nois i noies amb discapacitats; la majoria tenen la Síndrome Down. La meva tasca consisteix en fer un treball socioemocional per ajudar-los a reforçar i formar-los en aspectes personals i a millorar les relacions amb els altres. Aquesta tasca forma part del Projecte Amic, un projecte nacional que consisteix en formar els nois i noies per aprendre a viure una vida independent. Alguns dels nois i noies ja fa temps viuen en una casa de forma autònoma, amb l’ajut i seguiment de monitors i  formadors. Com van canviant les coses!

Ahir, vam introduir l’activitat, avui em sento… Tots vam anar dient com ens sentíem i el perquè de l’emoció que sentíem. Quan em va tocar a mi vaig dir que em sentia feliç i contenta de poder tenir el privilegi d’estar amb ells perquè ells m’ensenyen coses. M’ensenyen a veure el món de forma natural i transparent. Allò que tanta falta ens fa a la resta de les persones. Ser transparents i naturals. Ah! els dos  Xaviers  em va ensenyar a ballar country i rock!!!

Gràcies a tots per ensenyar-me que al món hi ha persones que saben per on cal caminar. 

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing