Cites

Perdonar és el valor dels valents. Només aquell que és suficientment fort per perdonar una ofensa, sap estimar.
GandhiAquello que no eres capaz de aceptar es la única causa de tu sufrimiento.
Gerardo Schmedlingç

Creo en mi porque algún día se´ré todas las cosas que amo.
Luís Cernuda

Nosaltres som emocions i les emocions som nosaltres.
(Me l’ha dit la meva amiga Carme Roca)

El lenguaje, como metodo superficial de comunicacion, es por lo general una cárcel sin rejas ni muros. Liberar cada una de las letras que conforman nuestras emociones, se convierte en una necesidad tanto social como humana, y de la que todos a nuestra manera debieramos ser participes…

La vida se escurre día a día y vivirla requiere algo más que un hambriento corazón. Calladlo si podéis y dejad que sea el alma el que asimile lo vivido. Es ahí, y solo ahí donde las cosas son realmente para siempre.
Marco Mariño Blanco

Existen tantas noches como días y cada una dura lo mismo que el día que viene despues. Hasta la vida más feliz no se puede medir sin unos momentos de oscuridad y la palabra “feliz” perdería todo sentido si no estuviese equilibrada por la tristeza.
Carl Jung

Per desenvolupar-se normalment, qualsevol infant necessita algú que estigui boig per ell, tot combinant l’afecte amb la disciplina.
BRONFRENBRENNER

Som responsables no només del que fem, sinó també del que no fem, del que no diem…
Martin Luther King

Confia en el teu cor, mai no et neguis a escoltar-lo. És una espècie d’oracle
personal que sol predir el més important.
Baltasar Gracián

No corris, vés a poc a poc.
On has d’anar és cap a tu mateix.
Haiku japonés

7 respostes a Cites

  1. JAUME diu:

    Tere,

    ja saps, recorda que “els nens venen sense manual” i al cap d’avall tampoc els llegim, però lo més dolent, es que amb ells no serveix allò de “salir y volver a entrar” que es el vell recurs que fem servir a la informàtica però no val a la vida real.

    Apa, un petò.

  2. Gràcies Jaume,
    Sí ja sabem que els nens/es vénen sense manual sota el braç, però la coherència, l’experiència, la paciència, la lògica, la voluntat, el sacrifici,… Ja ho saps Jaume. Amb tot això i una gran dosis d’afecte no ho fem tan malament. No creus?
    Un petó per a tu que sempre m’aculls i entens.

  3. Jordi Guillemot diu:

    Hooola Tere,

    per fi t’he localitzat al paradís de les idees+ràpides-que-les-bales. Impressionant aquest blog: clar, endreçat, pulit, lluminós i, el més important, apassionat. Aquest és ben bé el teu lloc i m’atreveixo a dir que t’hi sents més còmode que a casa! Enhorabona. Que les pluges d’idees reguin sempre aquest lloc i hi facin créixer les emocions eternament!

    Una ferrada,
    Jordi

  4. Gràcies Jordi pel teu comentari. M’he pensat dues vegades penjar-lo al bloc perquè era tan gratificant que em feia vergonya.
    Agraeixo el teu comentari, i, ja saps, aqui tens un espai per compartir i aportar idees. La millora emocional de cadascun de nosaltres millorarà el món.
    Fins aviat

  5. xisca diu:

    Bon vespre teresa estva cercant recursos per a treballar les emocions i els sentiments a 1er cicle de primària (per les opos) i he trobat aquesta pàgina.He disfrutat. Crec que es una pàgina molt recomanable per a mestres amb ganes de millorar la seva pràctica educativa. Enhorabona.
    T’agraïria que em recomenesis pàgines web o recursos per a treballar l’empatia, l’assertivitat,… a 1er de primària. He d’esser bastant original a la programació.
    Una abraçada.
    XISCA BERGAS

  6. M. Dolors diu:

    Educar no és senzill però pertany al quotidià. Només posar-nos al llit, dormir, despertar-se, esmorzar, sortir de casa amb un ritme,…. anar fent fins a tornar-nos a posar al llit. Tot educa i sovint no recordem que els que estan al voltant aprenen observant-nos.
    Els hem escollit aquesta professió, ho tenim present, però cada vegada els sistema ens obliga a TOT: ensenyar tot tipus d’assignatura -som generalistes- encara que el teu currículum diu que ets especialista en… , atendre els PI però sense conèixer prou bé els síndromes – cada vegada en tenim més-, atendre els nois i noies de risc juntament amb jutges, i personal de serveis socials, plans d’acollida, muntar les festes posant cadires, tarimes, decoració,… anar a sortides, colònies, visites matinals, participar amb un Comenius, ser mestre de pràctiques, coordinar les vacunes dels nois i noies, coordinar-te amb una persona que mai ha estat tutor, atendre altres nivells una sessió per setmana, tallers de manualitats, teatre en català, en castellà, en anglès, en francès; preparar la sortida dels nois i noies de 6è -la que saben i la que és sorpresa- ……vols dir que hem perdut el nord?
    Això només és quatre idees de les que he fet aquest curs…. com volen que ens centrem a preparar bé les classes només amb una hora de coordinació amb els companys de nivell (i no tots els que entren a l’aula!!!)
    I tot i així ens en sortim, ens feliciten, ens agraeixen el suport, l’entrega, …. crec, que el meu èxit principal és que sobretot INTENTO CREAR UN BON CLIMA A CLASSE DES DEL PRIMER DIA i un AMBIENT D’ESTUDI a través de lectura “generosa” a les entrades a l’aula (a les 9 i ales 3) .
    Pot ser ens cal demanar als que ensenyem a reflexionar i no tant fer.
    Bon estiu!

  7. Hola Dolors,
    Gràcies per la teva aportació i reflexió. Important i delicada reflexió que només els docents podem entendre. Sí, jo crec que és cert que se’ns demana molt als mestres. També afegeixo que aquest ritme només el porten els que som vocacionals i ens agrada la nostra feina. En ella ens parles de la generositat, responsabilitat, bon clima, vinvle afectiu amb els infants, autocontrol professional, ritme accelerat, etc.
    El bon clima de que ens parles és bàsic perquè sense ell no podem establir el vincle afectiu necessari perquè els infants aprenguin. Jo ho sé bé com a mestra d’educació especial que sóc.
    Només afegiria que creant el bon clima els infants poden aprendre i nosaltres, els mestres, ens podem sentir satisfets, plens, gratificats, etc. És mutu el benefici del bon clima.
    Gràcies Dolors. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *