Educació Emocional, una filosofia de vida.

És possible treballar junts, estar junts, animar-nos o plorar junts. Les emocions es contagien ja ho veureu quan veieu aquest vídeo.

Gaudiu-lo tant com jo l’he gaudit.

Tots junts!

Hola Tere,
Jo també m’emociono quan expliques alguna d’aquestes “sorpreses” que ens dóna la vida, aquestes reaccions que tenen els nostres fills… és una passada! però també crec que és resultat del treball fet poc a poc, cada dia, amb paciència, sense esperar un resultat immediat…
Tenim sort que la nostra escola aposti per aquest tipus d’educació.
Gràcies per tot!

Joana, tens raó quan dius que tenim sort, és cert. La nostra aposta és importantíssima així com el vostre recolzament i suport. Esteu allà col.laborant, decidint, animant,etc. Els mestres a l’escola, els pares i mares des de casa i tots treballem conjuntament perquè els infants siguin intel.ligents emocionalment, responsables, amb valors,  criteris, segurs de sí mateixos, amb estratègies per afrontar els reptes de la societat, agraïts, … Recordes la metàfora del pastís? Depèn dels ingredients que hi posem al nostre pastís,  l’educació dels nostres fills/es com a persones,  sortirà d’una o altra manera. El nostre pastís té moltes possibilitats que surti de qualitat bona perquè comencem a ser bons pastissers.

També tens raó quan parles de paciència i de caminar a poc a poc.

Sovint anuncio:

NO ÉS FÀCIL, NI RÀPID, PERÒ POSSIBLE!

Desitjo que el power point que adjunto a continuació ens faci aturar un moment CADA DIA! per agrair a tantes persones que segurament fan possible que nosaltres estem bé, tinguem èxit, ens sentim tranquils, etc. Ja hem reflexionat altres vegades en aquest bloc del ritme de vida que portem i les poques aturades físiques, espiritual i emocional que fem.

Aturem-nos! Siguem agraïts. Tinguem sempre preparades paraules agradables per les altres persones que ens acompanyen en aquest procés diari i magnífic de la vida. Reservem un espai per elles. Nosaltres serem els primers beneficiats perquè ens aportarà felicitat.

(Podeu anar passar les diapositives clicant les fletxes al peu de les imatges).

http://www.slideshare.net/secret/LVxOhfhdZ9wuaA

Avui anava a explicar un conte al grup de 2n. Era un conte, especial, per a fer, més tard, una reflexió amb el grup. Aquest grup és el primer grup que va començar a fer educació emocional quan tenien 4 anys. 

Començo a llegir el conte i tot aixecant la vista veig al Manuel que plora. Em mira i plora. He deduït que necessitava i em demanava parlar d’alguna cosa. Desprès de preguntar-li què li passava i entre sanglots ens ha explicat que s’havia mort el seus gos. 

Deixant l’activitat que pretenia fer, m’acosto a ell, l’abraço i comencem a parlar amb la resta de companys/es.  

Sense deixar-lo d’agafar han sortit preguntes i plantejaments sobre el tema de la mort, la vida, el què sentim i què passa quan es mor algun ésser viu. 

Mentre parlàvem veig que l’Antonio, que tenia un peluix a les mans, li dóna al Manuel. Aquest l’ha agafat tota l’estona mentre plorava i parlàvem.  

Una pluja d’idees meravelloses han començat a sorgir d’aquelles personetes. En algun moment he pensat que m’havia de controlar perquè la mateixa emoció que sentia no em deixava intervenir. Estaven compartint i ajudant al Manuel a passar el seu moment de tristesa i dolor.  Estaven parlant de la mort.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Diumenge dia 4 d’octubre moltes dones vàrem sentir la pèrdua d’una dona compromesa socialment. Amb ella hem anat creixent, lluitant, canviant  i millorant. Les seves cançons, plenes de sentiments i emocions, i de missatges directes continuaran sonant a les es i en els nostres cors.  

En paraules de la seva amiga Teresa Parodi: “…Mercedes, salmo en los labios amorosa madre amada mujer de América herida tu canción nos pone alas y hace que la patria toda menudita y desolada no se muera todavía, no se muera porque siempre cantarás en nuestras almas”

“Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la risa y me ha dado el llanto…”
http://www.youtube.com/watch?v=WyOJ-A5iv5I

“Solo le pido a Dios
Que el dolor no me sea indiferente
Que la reseca muerte no me encuentre
Vacio y solo sin haber echo lo suficiente..”
http://www.youtube.com/watch?v=SIrot1Flczg

“..Cambia lo superficial
Cambia también lo profundo
Cambia el modo de pensar
Cambia todo en este mundo…
…Cambia todo cambia…”
http://www.youtube.com/watch?v=bkan9AmOWwQ
 
“Gràcies a la vida” i gràcies a tu Mercedes. Continuarem aprenent de tu i dels teus missatges.

 Cambia la vida

http://www.premisblocs.cat/

Ahir en l’acte celebrar a Vic pels Premis de blocs de Catalunya, aquest bloc va ser seleccionat i premiat dins la categoria d’educació.

Des d’aquest espai virtual vull felicitar i donar l’enhorabona a tots els guanyadors.

Millor bloc corporatiu: Gestió del coneixement
Millor bloc personal: La volta dels 25 (Marc Serena)
Millor bloc de Cultura: Altres Barcelones (Cani Cortijo)
Millor bloc d’Educació: Educació emocional, una filosofia de vida (M. Teresa Abellán Pérez)
Millor format audiovisual: UMTSForum.net (Laureà Folch)
Premi Lletra – Literatura: Tens un racó dalt del món (J.M. Tibau)
Millor bloc polític: Construïnt sinèrgies (Raül Romeva)
Millor bloc TIC: Les TIC i la discapacitat
1r premi especial STIC.cat: Jil Van Eyle
2n premi especial STIC.cat: Somriures de Bombai

Aprofito per donar les gràcies a tota la tasca que fa l’Associació STIC.cat  una tasca que facilita la difusió de la cultura catalana.

També vull donar les gràcies a tots els lectors/res, amics/gues  i molt especialment als meus fills que d’una o altra manera recolzeu la meva tasca i il.lusions educativaes.

Continuem avançant per millorar aquest món.

Avui els alumnes de 6è han parlat sobre què és la felicitat per a cadascun/a d’ells/es. De manera conjunta i verbalment hem anat construint el que entenem pel concepte felicitat i el què sentim quan estem feliços. Més tard, a través de la plàstica, hem representat la felicitat amb uns colors determinats. 

 Apuntem a continuació algunes de les reflexions:

- És una emoció

- Se sent quan s’està be amb els altres.

- És més que estar content.

- La sentim a estones llargues i curtes.

- La reconduïm nosaltres quan gestionem les emocions.

-Té a veure amb l’equilibri personal i la tranquil.litat interna. L’hem de controlar.

- Es pot compartir o viure-la sol.

- La responsabilitat ens proporciona felicitat; per exemple quan ajudo a la mare estic feliç d’ajudar-la.

- Ens agrada ser feliços, és el més important de la vida.

- Les coses materials també ens donen felicitat, però alguns rics no són feliços i per tant tenir de tot no assegura la felicitat.

- La felicitat s’exterioritza a través del cos.

- Hi ha dos tipus de felicitat: La material (produïda quan aconseguir cosas materials)  i la de sentiments.

- Si fem feliç a una persona també som feliços nosaltres.

- La felicitat es contagia; quan estem amb gent feliç o rient, acabem rient nosaltres també. També quan algú està trist o plora també ens entristim amb ell. 

Aprofitant que avui, en el programa d’en Gaspar Hernández, “L’ofici de viure”, parlaven sobre la felicitat hem decidit enviar les nostres reflexions al programa i el Gaspar, molt amablement, ha llegit les reflexions que li hem fet arribar a través d’un missatge electrònic.

La sessió d’avui ha estat una sessió realment profunda. Quan ja havíem acabat la sessió i fent l’avaluació de com ha anat, m’he fet conscient del nivell d’educació emocional que tenen aquest grup.  i que són, en certa manera, una mica savis. Un bon inici per continuar treballant i aprenent a conèixer-se ells mateixos, les seves emocions, a gestionar les emocions per estar bé amb ells mateixos i amb els altres, a tenir autoestima, a fer-se responsables dels seus actes, a resoldre conflictes de manera assertiva,…