Educació Emocional, una filosofia de vida.

A vegades no calen paraules. Aquest és un d’aquests moments.

Mireu aquest vídeo i comprovareu quina és la força humana. Com amb l’esforç podem aconseguir gairebé allò impossible. Cal motivació, confiança i sovint molta paciència per aconseguir tot allò que ens proposem. Una vegada aconseguits, es reforça el nostre interior, ens sentim feliços i, a la llarga, ens fem persones sàvies capaces de valorar l’essència de la vida.

MIREM EL MÓN AMB ALTRES ULLS. MIREM MÉS ENLLÀ I VALOREM EL QUE REALMENT ÉS IMPORTANT PER A SER FELIÇOS.

JjzJjrB0u7poaN

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Una lectora del bloc m’ha enviat un correu plantejant una pregunta i he cregut que la podríem compartir.

El plantejament l’ha fet a partir de l’article Com resoldre conflictes amb els cinc pensaments i alhora pregunta com treballar l’educació emocional amb l’alumnat de 2n de Primària..

Aquesta és la meva contestació:

La pregunta que planteges no és curta ni fàcil d’explicar en un missatge però intentaré donar-te una pinzellada d’algunes idees.
 
1) L’educació emocional i la resolució de conflictes.

El treball de l’educació emocional i la resolució de conflictes estan correlacionats. En el moment que es comença a treballar l’educació emocional s’està treballant també molts altres aspectes i, en aquest cas, com resoldre conflictes des d’una actitud assertiva; des del respecte cap a un mateix i cap als altres. Quan una persona se sent bé amb sí mateixa, es coneix emocionalment i sap gestionar les seves emocions està aprenent a resoldre els conflictes que té amb les altres persones des de l’assertivitat, és a dir, des del propi respecte i respectant als altres. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PD Paraigües pintat conjuntament amb la Gina de 6 anys.

Us presento un llibre, que em va  indicar la meva amiga Bet, per treballar el compartir amb els infants més petits; el desig de posseir coses individualment i alhora la felicitat de compartir-les.

Els infants de P-3 de l’escola, alguns plorant encara perquè no han anat a la llar d’infants i troben a faltar la mare, han pogut gaudir del conte de La lluna en un calaix. Un conte realment especial perquè no està escrit sobre paper, ni tampoc està narrat de memòria pel narrador de contes. Està pintat sobre la roba d’un paraigües! És clar, també cal un ambient  màgic que tan agrada als infants, el polsim màgic sobre el cap i el cos que els prepara per entrar dins el conte i  una muntanya enorme d’il.lusió per part del narrador de contes que se sent dins la història.  El paraigües sobre una taula, els llums apagats, encara que deixant passar una mica de llum, i una lot per il.luminar la làmina del paraigües que toca a cada moment com si d’un full de paper es tractés. Hem agafat la lluna cantant una cançó, l’hem agafat! i l’hem tornat a enlairar cel amunt.

Aprofitem la màgia i els missatges dels contes, especialment amb els infants més petits. Ells aprenen i agraeixen les explicacions de la nostra visió dels contes i nosaltres, els adults, recordem i sentim a través d’ells que la il.lusió a les nostres vides és important.

Quan parlo sobre la necessitat de parlar amb i de les emocions amb persones del meu entorn, a vegades, em trobo amb mirades d’incomprensió que em fan sentir en terres movedisses on dubto del què pretenc fer. Altres, cada vegada més, em trobo amb persones que agraeixen una mirada profunda o bé que algú l’escolti activament, que algú els toqui o els abraci. Llegeix la resta d’aquesta entrada »