Educació emocional als centres educatius

27 08 2009

Últimamente se’n parla ì es qüestiona el què ensenyar en els centres educatius.  Centrats en les competències bàsiques no podem oblidar l’educació emocional. Educar la intel.ligència emocional continua essent la base imprescindible per assolir, de manera satisfatòria, la resta de coneixements que s’imparteixen.

Adjunto el link d’un vídeo filmat a Màlaga en una classe d’educació emocional a secundària. Igualment hi ha algunes opinions d’experts en el tema emocional que expliquen com funcionen les emocions i la necessitat de sensibilitzar i educar a les persones en educació emocional. Ensenyar als estudiants la necessitat de treballar les pròpies emocions i la seva regulació. 

Al final de la filmació en Rafael Bisquerra remarca la necessària implicació de l’Administració com a canalitzadora i vetlladora de la formació dels professionals  

://www.youtube.com/watch?v=gPOHxnuawKI&NR=1



Dos mons dues realitats

22 08 2009

 

 

Després de tres setmanes per terres africanes,  Gàmbia i Senegal, vull compartir amb vosaltres algunes impressions. Les observacions i explicacions que a continuació escriuré intenten simplement ser una exposició del què he vist, sense jutjar, opinar, valorar ni criticar, res ni a ningú.  

El viatge al continent africà l’he fet amb la meva amiga Mariona. La primera setmana vam estar  amb el grup de cooperació, UNOMASUNOMAS, que actualment ja té dos projectes a Gàmbia. Al poblat de  Njaba Kunda  s’està fent una escola, projecte de l’escola Servator de Sabadell, i al poblat de Touba Kolong s’està fent un hort per dones, projecte de l’escola El Casal de Castellar del Vallès. El grup d’El Casal, amb qui vam fer el viatge, format per adults i  adolescents,  estan fent una feina educativa fantàstica. Des del primer moment van integrar-nos a la Mariona i a mi com dues més del grup. Amb ells vam poder gaudir, com a mínim, una aventura diària amb intensitat d’intrèpids! Gràcies a tots per la feina que feu i per acollir-nos fàcil i afectivament.

Després, la meva amiga i jo varem continuar el nostre viatge dues setmanes més pel Senegal, concretament a la zona de Casamance. Una regió tropical de cultura diola, tradicions animistes i religions catòlica i musulmana.

Tot el viatge ha estat una experiència i aprenentatge interessant i instructiu. El contacte directe amb els natius, vivint amb ells en cases particulars, agafant el transport públic i menjant amb ells ens han permès viure l’essència i l’esperit d’una realitat molt diferent a la nostra. Hem tingut l’oportunitat d’estar amb unes persones magnífiques i especialment afectuoses que ens han ajudat a constatar la vida de dos mons ben diferents.

Fora massa llarg explicar en un article totes les vivències, sensacions, emocions, aprenentatges i experiències viscudes, així és que reflectiré només alguns aspectes que crec interessants comentar en aquest espai.

Remarcaré dos aspectes en especial: la paciència i la confiança.

 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »