Autoestima i motivació en els adolescents

27 05 2009

 Què podem fer pares, mares i professors davant els suspensos

A continuació adjunto un escrit que he fet per a la revista de l’AMPA de l’IES on estudia el meu fill Martí.

Durant aquest curs he tingut la possibilitat de reflexionar sobre els nostres fills adolescents i les notes que tan preocupen a joves i pares. Unes notes que, a l’assemblea de pares, els mateixos professors de l’IES van valorar de força dolentes. Sembla ser que la quantitat de suspensos, amb els anys, va augmentant i es produeixen, cada vegada més, en cursos més baixos.

El motiu d’aquest escrit és la meva preocupació com a mare, ciutadana i professional de l’ensenyament respecte l’autoestima de tants alumnes suspesos.

Els nostres fills i alumnes suspesos són els primers que han de començar a estudiar amb esforç i des de la responsabilitat que els pertoca, però, i els adults,  què hem de fer els adults que els eduquem? Ens aturem a pensar que estan a l’adolescència amb tots els canvis que això els comporta física i mentalment? Qui els recull emocionalment per tal de motivar-los a continuar esforçant-se? Com se senten ells? Pares, mares i professors estem fent tot allò que podem? Quina és la millor manera per afrontar les males notes dels joves? Creieu que el càstig sense cap tipus d’acompanyament i orientació dels adults pot ajudar els nostres fills/es a motivar-los i continuar amb confiança els estudis? “Has d’estudiar més” és suficient per motivar-los? Els expliquem el per què cal estudiar? Quina és la fita després de tant esforç?

No estic plantejant la sobreprotecció dels nois i noies perquè amb ella no potenciaríem la seva autoestima. Estic plantejant la reflexió profunda del tema. “Mirar més enllà” per a millorar com a educadors/res.

No oblidem que l’etapa adolescent és un període on, sovint, existeix l’apatia i la mandra per a fer coses en general. La coordinació dels moviments, localitzada en el cervell, necessita tenir noves referències per adaptar-se als canvis físics de la mida i del pes corporal (Boglarka Hadinger)

Recordem que l’ autoestima és el conjunt de creences que una persona té de si mateixa respecte les pròpies capacitats, habilitats i qualitats. En un moment de crisi, com és el de recollir males notes, potser cal replantejar-nos com millorar-la. Tenir un grau d’autoestima òptim ens fa sentir segurs  i capaços per continuar afrontant les dificultats, importants per disposar de recursos i d’oportunitats per a influir en les circumstàncies que afecten a la nostra vida i  únics  reconeixent-nos especials i  fantàstics. I, el més important, perquè una persona tingui l’autoestima ha de ser sentir-se acompanyat per les persones que l’estimen i poder així establir vincle afectiu.

L’ambient familiar i escolar ha de potenciar l’autoestima perquè sense ella no existeixen les expectatives positives.

Què podem fer pares, mares i professors per ajudar els nostres fills i alumnes:

  • Educar els fills no és fàcil i ningú ens en ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien avançar i confiar els nostres fills/es amb els pares? I els alumnes amb els professors? 
  • Potser ens cal pensar més en el senti de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats estan lluny. Diuen que la planta del bambú tarda 30 anys en deixar veure les seves primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares i mares serà un model d’actuació que els nostres fills imitaran.  
  • Desaprovar l’actuació, els suspensos i les males notes, però no els nostres fills/alumnes. Mai s’hauria de dir: “Ets un desastre”perquè llavors ho serà.
  • Inspirar confiança, esperança  i superació. Confiar en les seves possibilitats realistes.
  • Animar a esforçar-se i rendir  perquè amb l’èxit es torni significatiu.
  • Reconèixer els seus valors, capacitats i habilitats. Totes les persones fem coses tenim un predomini hàbil en fer quelcom.
  • Delegar responsabilitats domèstiques.  Organitzar i ritualitzar les tasques domèstiques tot posant ordre, esforç i col.laboració.
  • Mantenir converses amb els nostres fills, no només educatives. 
  • Parlem dels sentiments i les emocions amb ells, sobretot quan suspenen. Com et sents? Quan tenen conflictes amb els companys/es: Com et sents? com creus que se sent l’altre?
  • Elogiar allò que fan bé de forma natural i sense exageració per crear consciència.
  • Estimular la responsabilitat dels nostres fills/es.  “Com puc inspirar/motivar  al meu fill/alumne que desitgin fer …aprovar”, en aquest cas.
  • Impulsar el pensament positiu per a la solució dels problemes. Perquè els joves se  sentin competents i capaços la nostra comunicació amb ells  ha de ser positiva. Plantejar els problemes amb visió i creença de solució possible. Veure els problemes com a reptes. Com ho podem fer? Com solucionarem el problema?

Educar els fills no és fàcil i ningú ens ha ensenyat. Hem d’anar provant, observant, reflexionant i, sobretot, decidint en cada moment com actuar. Ens podem equivocar i és normal des de la imperfecció, però no ens podem desanimar ni tirar la tovallola no creieu? Com podrien sinó avançar i confiar els fills/es en els pares i els alumnes en els professors?

Potser ens cal pensar més en el sentit de l’educació i no només en la finalitat perquè a vegades els resultats són lluny. Diuen que la planta del bambú triga 30 anys en deixar veure les primeres fulles. Anem regant i acompanyant els nostres fills/alumnes i els resultats donaran fruit, segur. El coratge que hi posem com a pares, mares i professors serà un model d’actuació que els nostres fills i alumnes imitaran.



El sentit de l’escola de pares i mares

26 05 2009

Avui, després de fer un taller per a pares i mares dissabte passat he rebut aquest missatge de la Cèlia, mare del Casal de Castellar del Vallès, i que ara vull compartir amb vosaltres donat que, a través de les  preguntes que planteja fa la i explica el sentitt dels tallers.

“Avui a l’escola els comentaris dels pares, mares, professors i professores assistents han estat d’unànime entusiasme!!! Comentaris com:

  •  ”Que bé que ens ho varem passar”
  •  ”Necessitem més espais per la reflexió sobre la nostra tasca educativa “
  • “Se’ns van passar les quatre hores volant”
  •  ”És interessant fer una parada de tant en tant per la reflexió com a pares”
  • “ Per què ens costa tant expressar els sentiments?”
  • “M’adono que no ho faig tant malament”

S’han anat repetint en les converses que avui han sorgit sobre el tema. A mi, tant sols em queda saber com és que quan s’organitzen aquests tipus de tallers no hi ha més quorum? I sempre acabo pensant que potser és perquè feia bon temps…  (M’agrada aquesta resposta que intenta ser respectuosa amb les altres persones) Bé, sàpigues que tots nosaltres estem contents i satisfets de contribuir en aquesta petita llavor que amb tant entusiasme saps transmetre per fer un “món millor”.  Moltes abraçades” Gràcies a tots vosaltres per l’acollida que sempre
em feu. Penso que la vostra confiança i les ganes d’aprendre crea la màgia d’un dissabte fantàstic.  



Banc de boira

12 05 2009

Banc de boira és una tècnica assertiva per afrontar les crítiques sense barallar-se. Simplement s’escolten les crítiques però no s’entra en discussió. La tècnica consisteix en:

  • No negar cap crítica
  • No acceptar la veritat de les crítiques
  • No contraatacar amb una altra crítica.

Respondre amb un “És possible” “No dic pas que no…”

El Consell de delegats de l’escola planificaven un racó al patí per relaxar-nos quan estem intranquils i nerviosos. Un espai on respirar i relaxar-nos. Els alumnes de 6è van triar el nom del racó i de quin color s’havia de pintar el banc que hi ha al racó. Són genials! com sempre. El nom del racó triat va ser Banc de boira, relaxa’t fent coincidir el nom del banc amb l’objectiu de la tècnica Us presento el banc de boira on ens relaxem al pati.

banc-de-boira-amb-retol-reduida.JPG



Mediació a sisè

11 05 2009

Des de fa un temps els alumnes de sisè van començar a interessar-se pel tema de la mediació. Primer van preguntar què era, quan es podia mediar, on, per a què, etc. fins que un dia van proposar resoldre un conflicte a través de la mediació. Es va fer el simulacre de mediació a través d’un cas fictici i, més tard, van consultat i oferir al Consell de Delegats del centre el servei de mediació per a resoldre conflictes amb els alumnes del cicle mitjà i superior.

A continuació us adjunto l’escrit que han redactat un grup d’alumnes de sisè tot apuntant el que elles pensen és el servei de mediació.  

“El servei de mediació és una alternativa per solucionar problemes de manera assertiva. És totalment voluntari i confidencial perquè tot el que es diu dins el servei de mediació no es comentarà en cap altre lloc ni cap altre persona. 

Està format pels mediadors (poden ser nois o noies, pares, mestres i/o alumnes), i per les persones que tenen el conflicte. 

La tasca dels mediadors consisteix en mediar el conflicte per tal de solucionar-lo de la millor manera i més positivament per a les dues parts. Els mediadors fan preguntes:

  • Què ha passat?
  • Com et sens?
  • Com creus que se sent l’altre?
  • etc.

De tant en tant, els mediadors fan un resum del que s’ha dit fins el moment, per tal de comprovar que han entès bé el que s’ha explicat. L’objectiu és trobar una solució al problema sense que els mediadors la donin, i deixen un temps per posar a la pràctica els acords presos. Al cap d’unes setmanes es tornen a trobar per fer el seguiment i poder fer algun canvi si així ho decideixen.  

En el servei de mediació hi ha unes normes establertes que s’han de respectar:

  • No cridar
  • No Insultar
  • Respectar el torn de paraules que indiquen els mediadors.
  • El que es diu és confidencial.
  • Etc.  

Hem fet pràctiques que ens serveixen per aprendre a fer de mediadors a través del diàleg i la negociació. Per  poder donar solucions assertives als conflictes.  

  Aina, Núria i Teresa de 6è

Només afegiria les funcions dels mediadors/res:

- Escoltar activament.
- Estructurar el procés de mediació.
- Posar-se en el lloc de l’altre.
- Comunicar-se assertivament.
- No jutjar, opinar  ni donar solucions a les parts implicades.

Gràcies noies per la vostra aportació. Sou genials!!

mvc-898s.JPG