Educació Emocional, una filosofia de vida.

És important i necessari que l’educació dels inants sigui compartida. Tal i com deia Goleman:  La família és el gresol on els infants aprenen a relacionar-se amb ells mateixos i amb els altres emocionalment La família és el model més important d’on partirà l’aprenentatge emocional. És important que famílies i centres educatius comparteixin la responsabilitat de l’aprenentatge infantil per tal que tinguin un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i social.  

Algunes recomanacions:

• Parlar dels nostres propis sentiments: “Estic trist perquè m’has parlat malament”. “ Avui he tingut problemes a la feina i em sento malament”.”Estic content perquè…”
• Verbalitzar i posar paraules als sentiments dels infants, sobretot quan són molt petits: “Entenc que estiguis enfadat perquè no has pogut anar a jugar a casa de la Maria…però ara…potser…
• Traduint les paraules dels infants més petits quan estan enfadats: “Ets tonta”, o “t’odio” pot significar, ara estic enfadat i no sé com dir-t’ho.
• Ajudant-los a modificar les seves actituds o maneres de fer. Desenvolupar la comunicació i les conductes assertives.
• Ser positius i manifestar sentit d’humor.

Adjunto una fotografia d’algunes mares i una àvia del CEIP Bonavista de Castellar del Vallès davant d’un mural de colors alegres.

img_0504.JPG

Al cicle inicial hem fet una programació seguint les pautes i el sentit de les competències bàsiques tot globalitzant diferents àrees d’aprenentatge. 

Experimentant amb barreges de colors, pintant amb les mans, esponges i altres objectes els infants han pogut reflexionar respecte la relació color i emoció, han plasmat plàsticament els seus sentiments, hem fet fotografies fent expressions d’alergia i tristesa i finalment han escrit sobre els dos sentiments.

Vam posar dues tires molt llargues de paper mural. En un plasmaríem el que per a nosaltres era la tristesa, tot posant intencionadament els colors que la definien (prèviament havíem parlat tots junts) L’altra mural corresponia a l’alegria i, igualment, vam plasmar amb colors que ells definien com a alegres. 

Una vegada seca la pintura cada alumne/a retallava un tros del mural alegre i/o alegre i escrivia  el que ell/a volia.

Hem fet una exposició i els pares i mares han pogut veure el treball fet i han participat tot escrivint i posant el seu parer respecte les dues emocions.

Ha estat fantàstic!! Veieu:

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

Amb la Clara, una lectora del bloc i mestra de prfessió ens hem estat intercanviant powers i videos del Parc Vigeland d’Oslo.

Recordeu que amb les escultures del Parc podeu treballar les emocions amb l’alumnat.

Si voleu, podeu entrar al youtube per veure el video amb música. http://www.youtube.com/watch?v=Bnbsztu7Hdc

Els pares som el model més influenciant per als infants. Sense adonar-nos, molts pares i mares, sense que sigui un fet conscient ensenyem als nostres fills una manera de fer, valors, actituds, etc.  Allò que fan i diuen els pares i mares és el model d’on partiran els aprenentatges que faran els fills i filles.  

Daniel Goleman deia que: “La família és el crisol domèstic en el que aprenem a sentir-nos nosaltres mateixos i on aprenem la forma en la que els demés reaccionen davant els nostres sentiments” Si parlem d’emocions als nostres fills estem donant el model de com educar-los emocionalment.

Us proposo una activitat nova. Penjar desitjos en fils que cauen del sostre, làmpares, cordills a la paret, etc.

A la classe on treballo fa temps que tinc uns planetes fets amb diferents materials. A partir d’una visita al Caixa Forum se’m va ocòrrer que utilitzaria els meus planetes per a penjar papers de colors diferents on els infants escriurien els seus desitjos. Una oportunitat més per pensar en allò de volem aconseguir, que ens fa il.lusió, que desitgem,…

Les il.lusions bàsiques per viure!

Una idea bonica que ens acompanya cada dia tot treballant.

Actualment estic treballant amb un grup de nois i noies amb discapacitats; la majoria tenen la Síndrome Down. La meva tasca consisteix en fer un treball socioemocional per ajudar-los a reforçar i formar-los en aspectes personals i a millorar les relacions amb els altres. Aquesta tasca forma part del Projecte Amic, un projecte nacional que consisteix en formar els nois i noies per aprendre a viure una vida independent. Alguns dels nois i noies ja fa temps viuen en una casa de forma autònoma, amb l’ajut i seguiment de monitors i  formadors. Com van canviant les coses!

Ahir, vam introduir l’activitat, avui em sento… Tots vam anar dient com ens sentíem i el perquè de l’emoció que sentíem. Quan em va tocar a mi vaig dir que em sentia feliç i contenta de poder tenir el privilegi d’estar amb ells perquè ells m’ensenyen coses. M’ensenyen a veure el món de forma natural i transparent. Allò que tanta falta ens fa a la resta de les persones. Ser transparents i naturals. Ah! els dos  Xaviers  em va ensenyar a ballar country i rock!!!

Gràcies a tots per ensenyar-me que al món hi ha persones que saben per on cal caminar. 

BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

La llibreta de les emocions és una eina més per a treballar les emocions dels infants.

A la nostra escola està dins el racó de les emocions i allà, mestres i infants, van escrivint les emocions de cada moments que volen compartir amb la resta de la classe. L’activitat és una eina per a crear consciència de les emocions; identificar-les, definir-les i acceptar-les. És important dir quina emoció es té en cada moment i, molt important, saber i dir el perquè.A la classe de P-5, avui, en Martinet (personatge misteriós que deixa missatges per escrit als infants dins una capsa que un dia va aparèixer a l’aula) ha deixat un missatge as infants. El missatge deia que busquèssim per la classe unes sorpreses.

En Martinet ha deixat uns regals per a la classe i, és clar, tantes emocions les havíem de recollir en algun lloc:
LA LLIBRETA DE LES EMOCIONS! L’hem posat al racó de les emocions. Ja tenim moltes coses al nostre racó!

A partir d’ara els infants de la classe poden escriure totes aquelles emocions que sentin i vulguin comunicar a la resta de companys/es de la classe. Igualment enganxar dibuixos que han fet o rebut, cartes d’altres amics i/o familiars, etc. És important que la mestra faci de model i escrigui, dins la llibreta, els seus propis sentiments i emocions.