Ahir, com a molts altres centres, l’escola en ple vam ajuntar les nostres energies per manifestar-nos contra les guerres i les situacions de conflicte mundial.
Fa massa temps que reivindiquem la pau i cap govern sap fer-ho realitat. Bellugem-nos!
Us presento una nova activitat que l’Olga s’ha pensat i hem recollit per escrit. Recordeu que és important anar recollint per escrit les activitats noves per tal d’afegir-les al bloc de treball.
ACTIVITAT: M’agrada o no m’agrada
BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional i/o personal
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Aquesta activitat es fa coincidint amb EL PROTAGONISTA DE LA SETMANA[1]
Iniciem la sessió informant de l’activitat que es farà i a continuació , a la pissarra o bé en el mural, es dibuixen els dos diagrames. En un d’ells es dibuixa una cara contenta que representarà la simbologia d’allò que “M’AGRADA” i a l’altre, una cara trista o enfadada que simbolitzarà allò que “NO M’AGRADA” D’un en un pregunten al protagonista de la setmana quines coses li agraden i quines coses no li agraden. La mestra va dibuixant dins un cercle o un altre allò que els infants van dient.
Cal tenir present l’objectiu final que fora el de crear consciència de les diferències entre les persones i el dret a ser diferents. Per a fer-ho, la mestra pot iniciar un feed-back amb tots l’alumnat contrastant diferents opinions i gustos.
ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
RECURSOS I MATERIALS:
La Núria, una lectora del bloc escriu:
“Crec que als pares ens costa força no embolicar els fills amb cotó fluix. Crec que avui que podem decidir quan tenim fills, els veiem com una mena de tresor que hem de cuidar i protegir, alguna cosa tan delicada que
convertim en fràgil a força de sobreprotegir. sovint els hi volem estalviar tots els patiments, no volem que els hi passin les coses “dolentes” que nosaltres hem passat, i això vol dir no entrendre gran cosa de la vida”.
Els pares i mares sempre volem el millor per als fills/es i ens sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los, sense enfadar-nos, potser, saltant-nos alguns límits que tenim definits, etc. Aconseguirem el millor per a ells i ens equivoquem. No, només no és el millor sinó que creem un problema que haurem de solucionar més endavant. I tinguem en compte que a més grans siguin els fills/es, més difícil és solucionar els problemes . Evitem enfrontaments en el moment, però aplacem els problemes per més endavant i seran més difícils de resoldre.
Ells tenen el dret de sentir responsables dels seus actes, decisions, han de poder tastar la frustració que tant els ajudarà quan es facin grans i hagin de resoldre els inconvenients propis de viure en la societat actual. Res ni ningú és perfecte ni idíl·lic.
Un dels objectius de l’educació emocional és donar recursos davant les dificultats. Aprendre a viure la frustració. La nostra societat freqüentment educa els infants i adolescents entre cotons, amb molta comoditat i manca d’esforç personal.
La sobreprotecció fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.
Recordem el Principi de la prevenció de dependències que proposa
la M. Mercè Conangla; No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per sí mateixos (Bragavad Gita)Recordem el conte de la papallona quan ha de sortir del seu capoll.
Quan acabem una sessió de treball, una reunió o una activitat nova és recomanable plantejar-nos què hem après, sentit, què ens ha agradat? per què? etc. Una manera de fer-nos conscients, consolidar i interioritzar els aprenentatges, esdeveniments i/o sentiments que ens aporta qualsevol activitat. Al cicle inicial hem decidit crear, dins l’espai d’educació emocional, un mural on després de cada sessió, i fent una reflexió conjunta, apuntarem impressions, aprenentatges, sentiments, descobert, etc.Les preguntes orientatives que proposa l’Anna Carpena són:
Algunes d’aquestes preguntes porten una continuació de la reflexió. Per exemple si no m’ha agradat alguna cosa caldria saber el per què un pensa que no li ha agradat, i, si cal, com ho arreglaria o modificaria.
Aquest tipus de reflexions caldria aplicar-los en molts altres moments escolars en el cas dels infants i en altres moments en el cas de les persones adultes.
Com a mestra d’educació especial, des de fa molt temps, estic habituada a preguntar als alumnes en finalitzar la sessió. Una manera d’acomiadar-nos i avaluar la sessió de treball que serveix tant a l’infant, per interioritzar i ser conscient de l’aprenentatge incorporat. D’altra banda , al mestre li serveix com a punt de referència i partida per a organitzar i planificar la continuació del treball.
Quan faig tallers amb pares i mares o xerrades acostumo a preguntar: Amb què us quedeu del que hem parlat avui? Amb què us quedeu d’aquest bloc, de la pel.lícula, del sopar amb els amics, de…
Comentaris recents