Al centre de recursos de Sant Cugat trobareu una maleta per treballar a les escoles el tema de la pèrdua i el dol.
A la pàgina de bibliografia trobareu els llibres que recomanen.
Link:
http://www.xtec.cat/crp-santcugat/maletadidacticadolcontingut1.htm
Per entendre aquest mapa que a continuació veureu cal fer referència a l’Informe Delors on s’especificava la necessitat de portar a terme una educacuió basada en els sabers, saber fer, saber ser i estar i conviure.
D’altra banda, científicament, cada vegada més, concreten, especifiquen i raonen les connexions i efectes de les emocions i sentiments, de les diferents i diferenciades capacitats humanes que conreten en les 8 intel.ligències múltiples, espais de cognició, el funcionament neurològic i efectes biològics que es produeixen en el cos humà.
A les escoles estem embrancats i capficats amb la incorporació de les competències bàsiques que és precisament la incorporació de la teoria de Howard Garden sobre les intel.ligències múltiples.
Les idees, els projectes, les defincions van cohesionant. Tenen sentit.
Per les persones que llegim i ens agrada el tema de les emocions és una mica més fàcil (no gaire, no us penseu) de donar forma i sentit a tots els conceptes dels que parlem. He fet un mapa de conceptes relacionats amb l’educació socioemocional per tal de donar forma i coherència als coneixements que tinc del tema. M’agradaria saber què en penseu.
Cliqueu sobre la imatge i s’augmentarà.
Ahir en una reunió, mentre parlava de la comunicació assertiva, una mare en va preguntar: què és l’assertivitat?
La paraula assertivitat ja fa temps que va entrar en el meu diccionari particular i emocional. La utilitzo amb molta freqüència i a vegades oblido que per a altres persones és una paraula desconeguda. Demano disculpes.
De manera ràpida, i davant la pregunta respecte què és l’assertivitat dic que és la capacitat de relacionar-se i comunicar-nos amb els altres des del propi respecte i respectant als altres. Hi ha alguns aspectes importants parlant d’assertivitat. Entre ells: la comunicació verbal i no verbal i l’escolta activa (vegeu altres articles d’aquest bloc)
A continuació enganxo un quadre que he trobat oportú. És senzill, entenedor i diferencia l’assertivitat del que no ho és.
ACTIVITAT: Avantatges, inconvenients i dubtes d’una situació fictícia.
BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials
RECURSOS I MATERIALS:
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: Treballar el pensament conseqüencial
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
Primerament s’explica el contingut i l’objectiu del treball d’aquella sessió. Es recorda els cinc pensaments que ja han treballat anteriorment i es comença a preguntar què deuen volen dir les lletres A I i D dibuixades dins un gràfic en el mural que troben penjat a la classe.
S’explica un exemple i es fa un treball conjunt tot fent de modelatge. El tema serà: Avantatges, inconvenients i dubtes que es plantejarien si tots els cotxes es pintessin de color groc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Una activitat més que hem fet al cicle inicial però que perfectament es pot fer en qualsevol altre cicle.
Adjunto la fitxa.
ACTIVITAT: Reconeixement de les emocions
BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional
RECURSOS I MATERIALS:
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
1a. Part: Plantejament inicial per treballar les habilitats socials. Cas: T’has adormit, arribes tard a l’escola i després de córrer molt la porta de l’escola és tancada i no pots entrar a l’escola.
2a Part: D’una en una es van mostrant les fotografies (mida gran) i els infants van dient quina emoció creuen que té el personatge de la fotografia. També diuen el per què creuen que té aquella emoció.
3a Part: Dibuixar i pintar una cara humana amb l’emoció de la por.
AVALUACIÓ:
Finalment s’han centrat més amb el tema de la ràbia i el dibuix l’han fet sobre la ràbia.
Aprofito per dir que les planificacions que fem a l’escola són un punt de partida però les necessitats i les propostes dels infants també determinen el contingut d’una sessió en concret. Hem de ser capaços d’adaptar les activitats als interessos dels alumnes.
Igualment i de manera natural, durant la sessió, han plantejat la curiositat per saber quina diferència hi havia entre termes sinònims d’alegria. Han sortit els següents:
Arrel del comentari d’una lectora del bloc, la Mònica, he pensat en penjar fragments de persones que en parlen de la relació entre l’afecte , la disciplina i la responsabilitat personal en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
PARAULES D’EN JOAN CARLES MÈLICH I JULI PALOU
“ l’escola que aposti per un model d’ensenyament que se sustenti en el tacte, l’afecte, la tendresa i l’estimació, formarà alumnes capaços de ser responsables del que són, del que fan, i del que tenen, i, per tant, amb una major capacitat de compromís per ser també responsables –no solament d’ells mateixos- sinó també del company, de l’amic, de l’altre, en definitiva.”
PARAULES D’URIEL BRONFENBRENNER
“Per desenvolupar-se normalment, qualsevol infant necessita algú que estigui boig per ell, tot combinant l’afecte amb la disciplina “
MARIA MONTESSORI
Educació afectiva= educació efectiva.
Si parlo de límits em vénen al cap les paraules normes, disciplina, autoritarisme, sobreprotecció, necessitat, etc. Altres afegirien càstigs i premis.
Tots els pares i mares volen educar els nostres fills/es de la millor manera i si ens preguntéssim què vol dir educar possiblement trobaríem diferents i variades respostes. La majoria podríem coincidir tot dient que, entre altres aspectes, pretenem aconseguir que els nostres fills/es siguin feliços. Volem formar persones equilibrades, responsables, tolerants, sociables,etc. Però, com fer-ho? I aquí també coincidirem tot dient que no és una tasca fàcil i que, en definitiva, acabem fent el que podem i sabem fer millor. Tinc un amic que sempre diu: “Els fills/es no vénen amb un manual sota el braç” i només l’experiència ens ensenya a progressar i millorar.
A les escoles, els mestres, fa temps que anem constatant com els infants cada vegada més manen als pares i mares. Els infants arriben a l’escola i els costa especialment seguir un mínim de normes necessàries per treballar de manera conjunta, col.lectiva, confiada i respectuosa.
A través del temps i dins l’àmbit familiar s’ha passat de l’estil educatiu autoritari al permissiu i aquí no vull generalitzar. Els mestres ens trobem que cada vegada més la manca de límits no beneficia als alumnes. Sovint, fins i tot, podem ser criticats pels pares i mares per com es limita i intenta posar ordre físic i alhora intern als infants.
És bo per als infants manar als adults? Sempre han de fer el que vulguin? Són necessaris els límits? Com han de ser aquests límits? Com poden limitar els adults? Té normes i límits la societat? Funcionem amb normes i límits? Cal preparar els infants per saber que algunes normes i límits són necessaris?
Els infants neixen sense límits i, personal i professionalment crec que cal educar-los de manera assertiva.
Moltes persones relacionen els límits amb els càstigs. Els famosos càstigs i premis que el conductisme va instaurar.
D’entrada, i sempre que em pregunten, dic que no hi estic d’acord amb els premis i càstigs, referint-me a casos que podríem avaluar dins la normalitat. No als càstigs i premis perquè penso que formar persones implica fer-ho des de la pròpia responsabilitat, la que ells, com a persones, han d’anar assolint. Si parlem d’educació emocional hem de ser capaços de substituir els càstigs per un estil educatiu alternatiu on la prevenció i el tracte assertiu és essencial. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Fa pocs dies vaig fer un curs amb la Reina Sánchez una actriu colombiana que fa cursos per a formadors contractada per l’ICE.
La Reina em va fer adonar de la importància i superació personal a l’hora de manifestar emocions i sentiments a través de la interpretació. Interpretar va més enllà de la pròpia interpretació.
L’activitat que us proposo té a veure amb la interpretació i la identificació de les emocions.
ACTIVITAT: INTERPRETACIÓ D’EMOCIONS
BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional
OBJECTIU:
MATERIALS I RECURSOS: Cartronets amb situacions concretes fàcils d’interpretar per als infants.
FONT: Programa de Competència social, Decideix.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
S’explica inicialment el què consisteix l’activitat. Cada vegada surt un alume i llegeix sense que la resta de companys s’assabenti del què diu. Comença una curta interpretació que els companys han d’anar encertant. El mestre/a pot anar dirigint la interpretació per tal d’anunciar l’emoció i la possible situació. El mateix alumne també pot anar dirigint i donant pistes perquè els companys endevinin el què i el com de la situació.
PD. Si és la primera vegada que es fa aquesta activitat, el mestre pot fer de modelatge, fent la primera interpretació.
El mestre, si està atent a les preguntes i situacions alternatives que proposen els alumnes, s’adonarà de les vivències, pors i essència de cada alumne . Una sessió interessant!
Que tingueu sort!
Els alumnes de 1r diuen el següent:
Judith: Les activitats et tranquil.litzen molt (referint-se a les activitats emocionals)
Paula: Treballar les emocions ens ensenyen la serenitat, les emocions, a estar tranquils, a no ser avariciosos, a no pegar ni insultar.
Isaac: El racó de la serenitat serveix per si et baralles que et puguis tranquilitzar. Si es baralla algú has de respirar fondo i dir el problema que tens.
Lluc: El joc del racó emocional és diferent del racó de Coneixement del Medi i de tots els altres. Aquí aprenem a deixar les joguines als nens.
Ruth: M’agrada perquè has de pensar moltes coses.
Laura: És molt important aprendre coses del racó de les emocions i la serenitat, de deixar joguines, i no has de tenir avarícia.
Brisa: M’agrada molt fer activitats perquè són molt diferents (a la resta d’assignatures se puposa)
Ibak: Són activitats que ens ensenyen a no maltractar els amics.
Crec que anem pel bon camí. Confiem en ell.
Comentaris recents