El Parc de Vigeland està a Oslo. És un parc on es poden trobar 300 escultures aproximadament, totes relacionades amb les emocions.

La Gemma, que aquest estiu ha estat allà tenia un encàrrec de part meva. Evidentment, havia de fer fotos de les escultures i passar-me-les. Aquí teniu una de les fotografies i una de les emocions. Per cert, quina emoció us suggereix?

Fotografia de Joan Estadella a qui li dono les gràcies des d’aquí.

Amb aquestes fotografies es pot fer un treball amb els nois i noies més grans de primària. Passant les diapositives van dient quina emoció o sentiment els suggereix. Una manera més de conèixer les emocions.

TENIM CONTESTACIÓ!!

L’Arnau,el Pau i jo hem observat l’escultura i hem dit que la dóna de davant amb el seu posat i cara ens mostra : sorpresa, preocupació i protecció cap a la dóna situada darrera.
En quan a la dóna de darrera em coincidit en alguns sentiments: La veiem que s’està preguntant algo, té dubtes. Però algú li ha vist un estat d’enfadament i altres un estat d’interès per la situació.

En aquesta escultura hem vist SORPRESA,PREOCUPACIÓ,PROTECCIÓ,DUBTE,INTERÈS

Seguim opinant!

Us presentem els titelles que ens ha fet l’Àngels Valero del poble; la titellaire i amiga del poble.

Els titelles ens ajuden a conèixer les emocions amb els infants més petits de l’escola. Tal i com vam aprendre de l’Èlia López, es poden introduir per contrastos; alegria i tristesa, por i valentia, etc. Nosaltres hem tingut en compte la proposta de l’Èlia però finalment hem volgut prioritzar les emocions més freqüents per edats. Cada titella té la seva llibreta on mestres, alumnes i famílies poden dir la seva respecte l’emoció en concret.

Els titelles  passen amb els alumnes cada vegada que canvien de classe i curs.

Us presentem els nostres titelles. Són preciosos! Gràcies Àngels!

Us els presentem:

l’Alegria, la Tristesa, la Sopresa, la Por i

l’Ennuig.

Aquesta activitat que us presento la vaig adaptar d’un material que va arribar a les meves mans quan treballava en un centre d’educació especial.

Torna a sorgir la idea que de tot el material cal fer una adaptació sempre analitzant quin és l’objectiu de la sessió i sobretot, a qui va dirigida l’activitat. Un mateix material pot tenir funcionalitats i/o objectius diferents.

ACTIVITAT:     COM SÓC I COM M’AGRADARIA SER                       

BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional 

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

• Prendre consciència emocional de com ens sentim.
• Compartir el criteri personal amb la resta de companys.
• Acceptar les possibles discrepàncies.

AGRUPACIÓ: Gran grup

FONT: Adaptació de M. Teresa Abellan d’un altre material. 

RECURSOS I MATERIAL:

• Cartronets amb dibuixos i qualitats de les persones
• Pissarra i guixos

DESENVOLUPAMENT:

S’inicia la sessió explicant en que consistirà l’activitat i es fa una introducció de com podem ser les persones. Som iguals? Som perfectes? Cadascú sap com és?

Cal anar arribant a la idea que som persones dins la globalitat. Amb els nens podem parlar de com som per fora i remarcar que per dins també d’una manera determinada.

Amb el material al davant , cartronets amb dibuixos i qualitats escrites, es dibuixen dos grans cercles a la pissarra i es demana que surti algun infant de forma voluntària.  El nen/a ha de llegir el contingut del catró i decidir si l’enganxa dins el cercle depenent de si creu té aquella qualitat o actitud. Com creus que ets?

Una vegada el nen ha enganxat cada cartronet dins el cercle, la resta de compnays/es diuen què en pensen, si creuen que té una percepció errònia, encertada, etc.

Més tard es fa el mateix amb el cercle, Com m’agradaria ser?

En aquest feedback poden sortir les reflexions interessants  respecte la perfecció de les persones, aclarir i conèixer el significat d’alguns conceptes nous que els nens van dient com ara: què vol dir ser bona persona, plantejar-se si hi ha males persones al món,…

També poden dir qualitats del nen que el material no reflecteix i es pot apuntar a la pissarra amb el guix o enganxant un paper. La diversitat d’opinions del grup és la que pot enriquir la sessió. Cal veure-hi la riquesa des de les diferències d’opinions i percepcions.
ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS… Es pot repetir la sessió canviant l’alumne/a.

Bona feina!

A nivell més teòric i dins aquest bloc podríem dir-ne relacions interpersonals que conjuntament amb les intrapersonals formen part de la intel.ligència emocional i del treball socioemocional. A vegades penso que és tan fàcil!

Mireu aquest vídeo tendre, humà, generós, … simplement sensacional. Fer el que fa aquesta nena per algú llinda la divinitat. Al costat d’ella tot pot semblar més fàcil.

Primer, què és un paradigma? Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques per a la seva aplicació que adopten els membres d’una determinada comunitat científica.

Els científics són capaços de demostrar que les mosques fan 50 voltes sobre sí mateixes després de veure’s en un mirall.

Ara sí, com neix un paradigma? Mireu aquest power point i veureu quanta raó té.

Els paradigmes m’han fet pensar en les creences que tenim i seguim de generació en generació sense saber el per què. El per què de les coses, de les creences,…

Mirar primer pels altres i després per nosaltres, ser tranquil.la i reposada, actuar per obtenir l’aprovació dels altres,…

Quantes vegades ens sentim culpables per qüestions que no són la nostra responsabilitat. Hem assimilat creences per contagi social i , en ocasions ens hauríem de preguntar el per què. Podem decidir si volem o no continuar amb una creença concreta.

Fa pocs dies, en Jaume Soler de la Fundació Àmbit, ens parlava del dret que tenim les persones a no voler carregar amb les escombraries tòxiques dels altres. Les penalitats i lamentacions negatives de persones que estan al nostre voltant i que es permeten vomitar sobre nosaltres de manera rutinària.

Com a persones responsables hem, hauríem d’aprendre a decidir si poden, volem o no viure amb les penes de les persones que ens envolten. Depenent del mal que ens puguin produir, de l’energia que ens consumeixi el suportar tanta lamentació i energia negativa podem decidir i aprendre a preservar-nos. Sembla egoista, però és un dret i una creença que podem modificar si així ho decidim.

No és una tasca fàcil anar contracorrent, però serem coherents i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

Sempre he pensat que la taca d’oli funciona i amb el temps podem anar canviant creences.

Us explicaré el que tan senzilla i ricament em va passar divendres passat. Abans, us recordo que a l’escola es treballen les emocions des de fa uns anys.

Estava treballant. Sortia d’una classe , preocupada per un tema i una situació amb una altra mestra del centre i em dirigia a la sala de mestres. Pel passadís em vaig trobar a la Maria, una nena de segon, que em va preguntar:

- Estàs trista?

Era cert que en aquell moment em sentia trista i malament per una qüestió sense resoldre. Crec que la cara em va canviar de cop veient a la Maria  preocupada amb i per mi. Em va emocionar la preguntar i fent un glop salivar li vaig contestar:

- Sí, Maria, estic trista per un problema que he tingut, però, saps què,  ara que tu m’has preguntat si ho estic, ja no m’hi sento tant trista. M’agrada molt que m’ho hagis preguntat. Gràcies bonica.

Li vaig fer un petó i una abraçada i us ben asseguro que em sentia millor. Vaig relativitzar de cop un problema, que , precisament el mateix dia es va resoldre de manera assertiva i gratificant.

L’actitud de la Maria em fa pensar en l’empatia, reconèixer les emocions pròpies i les dels altres, relativitzar algunes qüestions que potser no són tan importants i la importància de continuar treballant les emocions a les escoles i arreu per aconseguir relacion humanes.

Gràcies Maria!