Mirem dins nostre, centrem-nos en nosaltres

29 09 2008

Una vella dita coneguda diu més o menys: Veiem la palla dins l’ull de l’altra i no veiem la viga del propi ull.

Aquest power point que us adjunto el trobo genial i molt alliçonador. Potser hauríem d’acostumar-nos a pensar més amb nosaltres mateixos i deixar de criticar els altres. Deixar les crítiques poc útils que no ens deixen veure la realitat. Netegem la nostra ànima i veurem més clar i net els altres i les seves situacions.

Molta sort en aquest aprenentatge!



Què vol dir ser intel.ligent emocionalment?

29 09 2008

Fa pocs dies publicava en aquest bloc un escrit sobre les intel.ligències múltiples, teoria d’en Howard Gardner. Recordàvem que la intel.ligència intrapersonal i interpersonal eren les que estaven relacionades amb la intel.ligència emocional, teoria del Daniel Goleman. Una teoria que va revolucionar, gairebé, aquesta societat!

Però, què és la intel.ligència emocional? Qui és intel.ligent emocionalment? Què són les emocions?

Trobaríem  moltes definicions amb matissos diferents respecte cada concepte. Intentaré fer un recull breu i clar que m’agradaria amplièssiu vosaltres a través dels comentaris, perquè no és un tema fàcil.

Segons Antonio Damasio:Las emociones se representan en el teatro del cuerpo

Les emocions tenen a veure amb el cos.  Són respostes biològiques davant estímuls externs. Per exemple, quan veig un accident, biològicament, el meu cos reacciona. Sento… quelcom davant cadascuna de les situacions concretes.

Segons Josep Toll, l’intell·igència emocional és: “ la capacidad de identificar, utilizar, comprender y gestionar las emociones propias, las de los demás e, incluso, las que sugieren ambientes, situaciones, creaciones, etc.

No obstante, las capacidades de utilizar y gestionar pueden dar pie a confundirse entre ellas. En este sentido, propongo una definición de cada una de ellas:

Identificación: saber captar y nombrar las emociones y los estados de ánimo propios, ajenos y del entorno a partir de sus señales fisiológicas, de sus mensajes no verbales y de las sensaciones sutiles.

Utilización: saber establecer correspondencias entre emociones y situaciones, e incluso saber generar de manera espontánea en uno mismo y en los demás las emociones más apropiadas según las situaciones.

Comprensión: saber entender las causas de las emociones, saber explicar la relación causa y emoción y, en consecuencia, saber prever las posibles reacciones ante una determinada emoción.

Gestión: saber recoger tota la información emocional (abertura interior y exterior), integrarla con el pensamiento y, en consecuencia, manejarla para la toma de decisiones y el planteamiento de estrategias.”

A l’gual que en Josep Toll penso que és bàsic el tema de la gestió de les emocions. Puc reconèixer una emoció però és més important saber què fer amb aquella emoció. Es tracta de fer una mirada cap endins i plantejar com canalitzo aquella emoció. Què puc fer amb la ràbia que sento en un moment concret, amb l’agressivitat que sento quan…

Les emocions són energia que cal canalitzar, treure del cos i és per això que ens hauríem de donar permís per a dir com ens sentim en moments de conflicte, en moments d’alegria, de preocupació,… Quan sentim ràbia i no la canalitzem aquesta es queda dins nostre i possiblement la somatitzarem en forma de mal de panxa, problemes d’asma, …o bé la descarregarem contra altres persones que, res tenen a veure amb la causa de la nostra ràbia. La ràbia, l’agressivitat,… cal canalitzar-la.

Quan una persona és capaç de gestionar les seves pròpies emocions és quan podem dir que és intel.ligent emocionalment.

Gestionem!

 



Un nus al llençol

25 09 2008

Quan els pares i mares no tenim temps per estar amb els fills, hem d’aprendre a tenir eines i estratègies per comunicar-nos de manera afectiva i conseqüentment efectiva.

Veieu aquest ppt:



Intel.ligències múltiples

22 09 2008

A vegades sentim a parlar de temes que sabem estan relacionats amb el món emocional però desconeixem la seva interrelació.

Començaria parlant sobre la Teoria de les intel.ligències múltiples de Howard Gardner (Estructura de la ment 1983).

La intel.ligència no és una quantitat com és coeficient intel.lectual. La intel.ligència és la capacitat d’ordenar els pensaments i coordinar-los amb les accions. Gardner va identificar vuit tipus d’intel·ligències (Estructura de la mente, 1983) que es corresponen amb vuit àrees o espais de cognició, cadascun d’ells neurològicament independent; treballen juntes però com entitats autònomes. Cada persona pot desenvolupar una intel.ligència més que altra.

Les vuit intel.ligències són:

  • Lingüística
  • Musical
  • Lògico-matemàtica
  • Cinètico-corporal
  • Visual espacial
  • Naturalista
  • Intrapersonal
  • Interpersonal

L’ensenyament tradicional s’ha centrat prioritàriament en la intel·ligència lingüística i la matemàtica, però com que la intel·ligència és multidimensional, s’ha d’ampliar el camp amb la finalitat d’incloure les habilitats, hàbits, actituds i estratègies de les altres intel·ligències.  Actualment, a través de l’experiència, la història i els estudis científics, l’ensenyament actual opta per una educació integral que comporta facilitar el treball de totes i cadascuna de les intel.ligències que Gardner analitza. Tenint en compte que aquest bloc tracta sobre l’educació emocional, cal centrar-nos en dues de les intel.ligències que Gardner menciona: la intel.ligència intrapersonal i la interpersonal perquè elles sustenten la base teòrica de les activitats que aquest bloc planteja. Treballant i formant aquestes dues intel.ligències es formen persones capaces d’interactuar en aquest món des dels sentiments propis i els dels altres, interactuar amb empatia, comunicant-se de manera assertiva i amb autocontrol en situacions límit. Persones intel.ligents emocionalment.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »



Com em veig?

22 09 2008

L’activitat que us presento a continuació està pensada per a infants més grans, encara que igualment es pot fer amb infants més petits. Nosaltres la vam fer amb alumnes de P-.5 i la valoració final va ser bona.  

Només remarcaria un aspecte molt important i és que controleu l’autoestima de cada alumne/a. Recomano prudència a l’hora d’introduir l’activitat, penseu-la bé,  no forçar a cap infant, …

                                                             com-em-veig-002.jpgCOM EM VEIG? 

ACTIVITAT: Com em veig?                                   

BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional.                                                   

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: El tractament dels sentiments a partir del treball del cos. Prendre consciència que som una part biològica i una altra part en la que no hi parem atenció. 

ASSISTENTS:  Tutora  de P-4 amb un grup  de 10 alumnes  i l’assessora psicopedagògica amb un grup de 11 alumnes .

DESENVOLUPAMENT:

Prèviament la tutora i l’assessora preparen la sessió tenint en compte els objectius del treball. A nivell curricular es pretén treballar la descoberta d’un mateix però ampliant els continguts i introduint les emocions i sentiments.

Organitzem dos grups de treball que es situaran en espais diferents. Un a l’aula de P-4 i l’altra a la sala de psicomotricitat. Se’ls explica als infants el desenvolupament de la sessió i els objectius de la mateixa.

La sessió de petit grup desenvoluparà:

  • Tria d’un company que s’estirarà al terra sobre paper mural i la resta amb    colors diferents marcaran la silueta del company.
  • Anàlisi i menció de les diferents parts del cos.
  • Anàlisi de les diferències i igualtats entre iguals a nivell físic.
  • Anàlisi de les emocions del nen dibuixat “om és …. per dins?”
  • Tenim sentiments diferents.
  • Aclariment de conceptes dubtosos o desconeguts.
  • Assignació de colors diferents a sentiments diferents.

Els murals es pengen a la classe i una vegada constatats i analitzat el  i com de cada grup es proposa que un altre dia es continuarà el treball.

  • Observem diferències entre dibuixos però s’anuncia que tots dos són complementaris.
  • Surten qüestions que cal anar aclarint. Una nena pregunta què vol dir ser amable?

El fruit dels dibuixos ha resultat força diferent però complementari.

ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS…  L’activitat es repetirà un altre dia i s’analitzarà un altre dels companys/es.  

RECURSOS I MATERIALS

  • Preparació prèvia dels materials; retoladors, paper mural i suro per enganxar les siluetes.
  • Càmera fotogràfica
  • AVALUACIÓ 

    Els mateixos alumnes de manera conjunta i una vegada finalitzada la sessió fan una avaluació de la sessió i apunten:  

    • Les persones no som iguals.
    •  El dos nens són diferents.
    • Els dos nens tenen semblances.

    La tutora pregunta:

    • Què és el que més us ha agradat?
    • Què és el que menys us ha agradat?

    Valoració que en fem la tutora i jo: Bona activitat. Han après  i conegut alguna característica de les persones en quan a la manera de ser.

    com-em-veig-009.jpg



    Per què l’educació socioemocional a les escoles

    21 09 2008

    Fa dos anys, quan vaig acabar la carrera de psicopedagogia vaig haver de fer un projecte final de carrera. El projecte pretenia incorporar l’educació emcoional al cicle infantil i es va titular: La introducció de l’educació emocional a P-4. El projecte es va iniciar aquell any i tenitn en compte l’avaluació el projecte es va continuar el curs següent i actualment s’ha ampliat a tot el cicle infantil.

    No puc ajuntar tot el projecte en aquest espai (ho faré quan la meva web estigui activa) però si us puc adjuntar la introducció que justificava el projecte.

    El per què d’un projecte socioemocional a les escoles.

    La violència a la societat actual és un motiu de preocupació. Sovint surten notícies a la premsa sobre aquesta problemàtica. Les dades estadístiques i les prospectives obliguen a prendre mesures preventives. Una d’aquestes mesures és l’educació emocional. Investigacions dels darrers anys, sobre aquesta temàtica, indiquen que una de les millors estratègies de cara a la prevenció de la violència és a través de la regulació emocional, i en concret la regulació de la ira i la posterior violència. Últimament la paraula bullyng és habitual als mitjans de comunicació com a conseqüència de la realitat social que vivim arreu i també als centres educatius. 

    El context social actual, el seu ritme, les innovacions, la tecnologia,… tot plegat fa que la concepció educativa vagi evolucionant i per tant canviïn aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge. Les persones s’han de fomar no només per tenir coneixements sinó per a aprendre a moure’s, tenir estratègies per resoldre conflictes, problemes personals i professionals, … Ara parlem de l’educació per a la formació integral de les persones, des de l’aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure (Informe Delors)  Llegeix la resta d’aquesta entrada »



    No esperem, només, l’estona d’educació emocional

    19 09 2008

    No esperem l’estona d’educació emocional per fer-ne. Recordem que pretenem que sigui una FILOSOFIA DE VIDA. Qualsevol moment és bo per fer o dir quelcom i  relacionar-nos de manera assertiva, per contactar i gestionar les nostres pròpies emocions.

    L’altre dia vaig entrar a una classe del Cicle Superior i el tutor va demanar als alumnes fer un text escrit. Imagino que l’objectiu de l’escrit, tenint en compte que era el segon dia d’escola, era el de conèixer les espectatives dels alumnes i alhora saber el nivell de català de cada alumne.

    Alguns van demanar una orientació més específica del què volia el mestre i aquest va apuntar a la pissarra:

    • Com em veig jo al Cicle Superior?
    • Què m’està agradant del Cicle Superior?
    • Propostes d’activitats que t’agradarien fer a Cicle Superior.
    • Quines emocions i sentiments tinc?
    • Què us agradaria aprendre?

    No cal l’estona planificada dins l’horari escolar per a poder fer contactar amb els sentiments i emocions de molts moments a la vida escolar.

    Gràcies Edu per tenir tan clar com portar la feina emocional al centre!

    mvc-731s.JPG

    Una altra oportunitat, LES CARTES

    Llegiu aquesta carta escrita per una mestra d’educació especial per acomiadar-se d’un alumne que tenia a la seva aula:

    Hola Toni,

    Fa tan de temps que treballem junts que ara se’m fa difícil haver d’acomiadar-me de tu. Han estat tres anys de treball que mai oblidaré. 

    Trobaré a faltar el teu llibre, el nostre llibre, sobre els teus monstres, la teva creativitat inventant històries màgiques, la teva manera d’explicar-me les teves coses personals,… 

    Quan hi penso en com has anat canviant!  

    Quan ens varem començar a conèixer eres tímid i costava treure’t les paraules de la boca. Costava saber què pensaves, què senties. 

    Tot era un secret però, amb el temps vas anar canviant fins que vas confiar i vam aconseguir treballar junts. 

    El curs passat vaig notar com t’anaves fent gran, com treballaves, com opinaves i et relacionaves amb els teus companys, com t’atrevies a opinar sense problemes, com confiaves dient-me que no t’agrada l’escola, encara que saps que has d’anar-hi perquè els pares t’ho diuen. 

    Gràcies Toni, per estar i treballar al meu costat. 

    Ens continuarem veiem per l’escola i, recorda que sempre estaré a la teva disposició. 

    Una abraçada molt especial per a tu.

    Els adults som un model per als infants. Manifestem les nostres propies emocions i sentiments per facilitar que ells puguin aprendre i puguem compartir una mateixa filosofia de vida.



    El joc de les instruccions

    18 09 2008

    El joc que a continuació apuntaré està tret del programa del Manuel Segura Decideix (programa de competència social).

    Les mestres del cicle infantil, tenint present, la proposta del Manuel segura, vam canviar algunes de les instruccions per tal d’adaptar-les a les capacitats i edat dels infants del cicle infantil.

    ACTIVITAT: Joc de les intruccions                                                                 

    BLOC TEMÀTIC: Habilitats socials 

    OBJECTIU  DE LA SESSIÓ:

    • Aprendre avaluar les actituds dels altres intentant situar-se en el seu lloc.
    • Estar atent a les instruccions i interioritzar l’hàbit.
    • Tenir criteri i opinar de manera autònoma.
    • Justificar el per què pensa alguna cosa en concret.
    • Executar almenas dues de cada tres ordres o instruccions que rebin. 

    ASSISTENTS: Tutora o…

    DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: 

    Ara jugarem a un altre joc, que es diu EL JOC DE LES INTUCCIONS. Jo dic a un devosaltres que faci alguna cosa i ell o ella m’escolta amb atenció i ho fa.  Donaré a cadascú tres instruccions i els altres faran d’àrbitres, és a dir,jutjaran si les realitza bé o no. Per a això us repartiré una targeta verda i unade vermella, i alçareu la 1a si ho ha fet bé i la 2a si ho ha fet malament”. Les instruccions que tens a continuació les has de donar de tres en tres i sense gesticular. Pots afegir totes les que vulguis, de manera que n’hi hagi tres per a cada nen o nena, per exemple: digues-me com et dius, quantsanys tens i on vius. No hi fa res que repeteixis algun cop les mateixes instruccions a diferents criatures.No cal que ho facis amb tota la classe, n’hi ha prou que vuit o deu alumnes actuïn i la resta els avaluï amb les targetes. 

    • Acosta’t a la pissarra, agafa un guix vermell i escriu el teu nom.  
    • Digues el nom del nen o nena que hi ha a la teva dreta, toca-li el cap i digues el color dels seus cabells.
    • Mira el calendari, gira-t’hi d’esquena i digues-me quin dia de la setmana és avui.
    • Aixeca’t sense fer soroll, acosta’t a la finestra i digues-me quin dia fa-     avui.
    • Toca’t el nas, posa’t dret i fes un saltiró. 
    • Vés a la taula d’en Carles, agafa un llapis i dóna-me’l.
    • Estira’t l’orella, rasca’t el nas, toca’t la panxa.
    • Vés fins a la porta, toca-la i torna al teu lloc.
    • Posa’t dret, mira el company o companya que tens a l’esquerra i digues-me el nom d’alguna cosa que tinguis al darrere.
    • Digues adéu amb la mà, fesla V de la victòria i somriu.
    • Vés fins a la pissarra, dibuixa-hi un vaixell i quan hagis acabat dóna’m el guix.
    • Aixeca’t de la cadira, tanca els ulls i digues-me el nom d’un nen o d’una nena de la classe.

    RECURSOS I MATERIALS

    • Una targeta vermella (per desaprovar actuacions) i una de verda (per aprovar actuacions) per a cada nen o nena.
    • Un calendari de l’any en curs.
    • Una llista amb almenys 10 sèries de 3 instruccions cada sèrie.

    AVALUACIÓ

    Es tracta de fer un treball per fer adonar els infants que l’exigència que demanem als altres, a vegades, és extrema i en canvi, quan nosaltres hem de fer la mateixa activitat ens adonem que no és tan senzill. D’altra banda, l’activitat els permet també anar comprenent com, cada persona, cada nen/a pot entendre d’un mateix missatge una cosa amb matissos diferents que és el mateix que sovint ens passa als adults.

    Us adjunto algunes fotografiesde la classe aixecant les targetes vermelles i verdes.

    2marc-001.jpg



    Competencia social per a Secundària

    11 09 2008

    Hola de nou,

    Us adjunto una imatge com a presentació d’una web interessant per a treballar la Competència Social a Secundària. Es tracta del programa SACS. Trobareu teoria i pràctica sobre les intel.ligències múltiples, la sociabilitat, raonament, assertivitat, etc.

    Us apunto els objectius que es marquen.

    Es pretenen tres objectius bàsics:

    1. Informar i sensibilitzar a l’alumnat sobre l’estat i el creixement de les seves competències socials, i per extensió a la seva família, tutors i tutores.
    2. Facilitar al professorat una eina sistemàtica que ofereixi indicadors vàlids sobre diferents aspectes del desenvolupament dels nois i noies com a persones amb consciència cívica.
    3. Crear bases de dades que permetin la investigació estadística sobre competències socials a partir de la xarxa d’intranets de centre.



    “Avui em sento”

    5 09 2008

    hpim0377.jpg

    L’activitat que ara es presenta és de les primeres que es treballen a les aules de cile infantil.Ál nostre centre forma part del racó emocional i s’ introdueix des d’un principi per tal que els alumnes vagin interioritzant la consciència emocional.

    El mural que recull les diferents emcoions inclou expressions d’imatges de nens i nenes. A vegades, al nostre centre, hem pensat que potser es podrien posar fotografies reals d’infants amb les emocions que es vulguin treballar.

    ACTIVITAT:   Avui em sento…          

    BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional

    OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:  Introducció d’emocions que es treballaran a la classe: Content/a, trist/a, enfadat/da, por, sorpresa.

    ASSISTENTS: Tutora i infants.  

    DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
    A partir de tenir ja en funcionament el racó de les emocions, es volen introduir cinc emocions: content, trist, enfadat, por i sorpresa Amb la tutora vam pensar que cada dia, quan els infants arribessin a l’escola, podien manifestat el seu estat d’ànim. Van adaptar el racó i crear els materials per a fer realitat el que ens semblava era important. Dir, de manera voluntària, i poder compartir-lo amb els companys l’estat d’a`ànim que tenien quan entraven a l’escola. 

    Comença la sessió i els infants troben dins el racó de les emocions unes imatges. La tutora pregunta als nens què pot ser aquelles imatges, quina emoció manifesten….. 

    Tot modelant, la tutora comença a explicar que ella avui ha vingut a l’escola contenta perquè pel camí…….. 

    Com has vingut tu, Paula?  Per què? Què t’ha passat? …. 

    Era important transmetre als infants que podem saber com ens sentim i també el perquè ens sentim d’una o altra manera. 

    PD Al llarg del dia els infants poden canviar el seu nom de lloc d’emoció depenent d’allò que els passa.  

    ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS..
    La tutora i els mateixos alumnes poden decidir com ha de funcionar aquest racó. També cal decidir si cada vegada que un alumne/a fa un canvi d’emoció el comunica o no a la resta de companys.  

    RECURSOS I MATERIALS

  • Imatges de les cinc emocions.                         
  • Noms dels infants de la classe.  
  • AVALUACIÓ
    La sessió va ser curta, i els infants van respondre bé a l’activitat.  
    Amb els dies vam anar observant que van incorporar l’activitat dins les seves rutines. 
    Avaluació positiva

     



    Metàfora del pastís

    2 09 2008

    pastis.jpg

    Metafòricament podríem establir una comparació entre fer un pastís i educar els fills.

    Cada família amb els seus valors, maneres de pensar i fer, segons l’educació rebuda, les capacitats i possibilitats,… amb els ingredients de que disposa, farà un pastís amb un gust, forma i textura diferent possiblement d’una altra família. Educarà els fills d’una manera concreta.

    El pastís, l’educació dels fills,  pot variar segons les capacitats i possibilitats de les famílies (experiència concreta, temps de dedicació, il.lusions,… els ingredients de què disposem, la disponibilitat o no d’un forn,  els estris ), els objectius marcats inicialment per educar els fills poden donar com a resultat un pastís dolç, salat, tou,… i amb una  forma rodó, rectangular, quadrat, …

    Us apunto els ingredients d’un pastís deliciós:

    llibertat, límits, disciplina, respecte, discussions, normes, solidaritat, paciència, comprensió, autoritat,…. i tot endolcit amb molt d’afecte.



    La comunicació i el diàleg amb els fills adolescents

    2 09 2008

    Tots els pares i mares volem educar els fills per aconseguir que siguin persones responsables, tolerants, solidaries, honestes, amb capacitat d’esforç, amb voluntat i preparats per afrontar els reptes d’aquesta societat, però, com ho hem de fer? Amb autoritat, llibertat, límits, afecte, …. 

    Les famílies que davant les dificultats imposen una disciplina autoritària amb els seus fills*, pateixen menys la crisi i l’angoixa del moment en que es produeix la dificultat o conflicte, però generalment, les conseqüències afloren més tard, perquè no se’ls dóna als fills la possibilitat de prendre les seves pròpies decisions. Es reprimeix la personalitat de l’infant o l’adolescent i es pot convertir, a la llarga, en una persona dòcil.

    Les famílies que opten per una actitud  no autoritària , entensa des de el “deixar fer” han d’afrontar abans les dificultats i col·laboren en convertir el seu fill/a en una persona capritxosa.  

    Sempre dic, ja ho sabeu alguns, que els fills no porten un manual sota el braç quan neixen i, a més, ningú ens ensenya a ser pares i mares. Aprenem en la marxa, unes ecgades amb èxit i unes altres a partir dels propis errors.

    Dins aquest bagatge he anat aprenent algunes coses que ara intentaré recollir en aquest escrit.  Una d’elles és la d’afrontar les dificultats amb els fills des del diàleg i la comunicació i combinant l’afecte amb la disciplina.  Els adolescents passen per una etapa de contradiccions,  autoafirmació, autocontrol i autonomia personal. Intenten  autorregular els canvis propis de la seva edat amb el que els adults i la societat proposem. El diàleg i la comunicació pot ser la interacció i punt de partida des d’on podem incidir els pares i mares per entrar en el món dels fills i “acompanyar-los”. Situacions de diàleg on escoltem i parlem,  on ells notin com els prenem seriosament i alhora com volem que ens escoltin a nosaltres.   

    A vegades la comunicació té forma de discussió,  conversa alterada i amb o sense crits, que no deixa de ser comunicació. Són discussions naturals i necessàries que necessiten els joves per reafirmar-se. Uns i altres diem el que pensem, establim paràmetres,… i sempre és millor que el silenci.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »